La formació de núvols pel desgel a l'Antàrtida ajudaria a frenar l'escalfament de la regió

Un estudi internacional liderat per l'Institut de Ciències del Mar del CSIC (ICM-CSIC) demostra que el desgel de l'Antàrtida contribueix a la formació de nuclis de condensació que afavorexien la formació de núvols, un fet que pot tenir importants conseqüències climàtiques.

🔴l #ICMNEWS l 🔴

A new study led by the ICM researchers @simolab_ and @Manuel_DallOsto reveals that Antarctic sea ice melt favours cloud formation, which could help to reduce the solar radiation received by the region.

More info 👉 https://t.co/ev1ec8Upiq pic.twitter.com/yKIzb1BPLj

— ICM-CSIC (@ICMCSIC) May 13, 2021

Els nuclis de condensació en aquest cas serien partícules provinents dels gasos alliberats pels microorganismes que habiten al gel marí i les aigües que l'envolten. Que el desgel de l'estiu generi aquestes partícules implica que també afavoreix la formació de núvols, i els núvols ajudarien a reduir la quantitat de radiació solar a la regió.
 

Els núvols, reguladors del clima

Els núvols reflecteixen i filtren la radiació solar, i d'aquesta manera són un dels factors clau en la regulació de la temperatura del planeta. Sense els núvols, el clima seria molt més càlid.

Per a la formació d'un núvol calen petites partícules atmosfèriques, anomenades aerosols, que actuïn com a nuclis de condensació, és a dir, que permetin que l'aigua s'hi condensi al voltant i es formin gotes.

Molts d'aquests aerosols provenen de l'activitat humana, però a les regions remotes del planeta, com l'Antàrtida, s'originen majoritàriament per mitjà de processos naturals, per exemple quan el vent aixeca sal marina i gasos d'origen biològic de l'oceà.
 

Campanya de mesos

L'estudi encapçalat per l'ICM-CSIC i la Universitat de Birmingham ha estat publicat aquesta setmana a la revista Nature Geoscience. Ajudarà a conèixer millor un procés natural dels que regulaven el clima a l'era preindustrial, i per tant ajudarà a avaluar millor les contribucions humanes al canvi climàtic en un context de desgel accelerat per l'escalfament global.

Els investigadors han fet servir les dades recopilades durant la campanya antàrtica PI-ICE 2019, liderada per l'investigador de l'ICM Manuel Dall'Osto. Durant més de tres mesos, un equip internacional d'investigadors va analitzar les partícules suspeses a l'aire a la regió que envolta la península Antàrtica.

Els científics van veure que els episodis de formació d'aerosols són més freqüents quan les masses d'aire provenen de la zona del marge del gel marí. Segons el treball, aquestes masses d'aire contenen concentracions elevades d'àcid sulfúric i amines, que són compostos d'origen biològic que s'interaccionen per transformar-se de gasos a partícules.

El protagonisme de l'àcid sulfúric en la formació d'aerosols polars ja era conegut, però aquest és el primer estudi que demostra el paper clau de les amines: són compostos orgànics que contenen nitrogen i que es produeixen per la degradació de la matèria orgànica dels microorganismes que habiten al gel marí. Això confirma que les emissions del plàncton i del desgel del mar tenen un paper clau en la regulació del clima antàrtic.

Important per al futur

Segons apunta Dall'Osto, el descobriment "obligarà a revisar els models de l'efecte de la vida marina en la regulació del clima". Els investigadors faran una nova campanya el 2023 per aprofundir en les interaccions entre l'oceà, el gel, la vida i l'atmosfera, una complexa maquinària climàtica.

L'Antàrtida experimenta un canvi climàtic dràstic. El futur és difícil de predir, entre altres raons, perquè hi ha un gran desconeixement sobre les conseqüències que tindran els canvis en l'ecosistema sobre la formació d'aerosols i núvols.

Els models climàtics actuals subestimen l'abundància de núvols sobre l'oceà Antàrtic i, per tant, sobreestimen la radiació solar que arriba a aquestes aigües fredes. Per això, estudis com aquest són clau per millorar les projeccions futures.