Roser Berdagué
Tot i que sovint imprescindible, la feina del traductor és un d'aquelles anelles de la cadena editorial que no té la consideració i el reconeixement que mereix
Tot i que sovint imprescindible, la feina del traductor és un d'aquelles anelles de la cadena editorial que no té la consideració i el reconeixement que mereix. No és només canviar d'idioma un text, un bon traductor té, en certa manera, la capacitat de capturar una part de l'ànima de l'autor que tradueix i, més enllà de canviar una paraula per l'altra, també ha de tenir la capacitat d'interpretar significats, de fer que el text brilli si és possible amb la mateixa intensitat que l'original.
Fins i tot sense conèixer al llengua original i, per tant sense poder comprovar la fidelitat de la traducció, un bon lector pot arribar a notar si una traducció és bona perquè les paraules tenen música i tot flueix de manera senzilla i fàcil.
A més dels reconeixement secret i silenciós dels lectors, els traductors també tenen algun guardó que premia la seva tasca i ara fa pocs dies es van donar a conèixer els Premios Nacionales de Traducción, convocats pel Ministeri de Cultura, dotats amb 20.000 euros i que són els més importants que es concedeixen a l'Estat.
En aquesta ocasió el guardó que premia el conjunt d'una obra, és a dir, molts anys de dedicació i d'excel·lència ha anat a parar a Roser Berdagué, una catalana discreta i incansable, una dona que, malgrat el seu ofici i la seva professionalitat no és deslliura de l'estigma que persegueix els traductors, aquesta poca consideració del públic i els intents de moltes editorials per anar rebaixant els sous i, és clar, de rebot, la qualitat.
Ella però ha treballat i treballa des de fa molts anys i tradueix del castellà, del català, del francès, de l'anglès i de l'italià i gràcies a la seva feina hem pogut llegir, entre moltes altres, obres de Bernard Shaw, Charles Dickens, Edgar Allan Poe, Harold Pinter, Jeffrey Eugenides, George Orwell, Umberto Eco, Joseph Brodsky, Joseph Sheridan Le Fanu, Margaret Atwood, Daniel Defoe, Jack London, P.D. James, Roald Dahl o de Saul Bellow, el seu favorit.
Li he demanat a Roser quatre ratlles al voltant de la seva feina i de les sensacions que li provoca. El resultat no pot ser més directe i més intens.
Després d'una pila d'anys de dedicar-me a aquesta professió i d'haver traduït gairebé tres-cents cinquanta llibres de l'italià, l'anglès i el francès, m'aturo un moment, em giro enrere i gairebé em sembla mentida.
He gaudit d'aquesta feina i em considero afortunada per haver pogut treballar en allò que més m'agrada de tot el que faig al llarg del dia.
Em dol, però, que la traducció sigui una labor tan poc reconeguda, que no es vegi com un diàleg entre diferents cultures i que no es consideri un treball imprescindible, transmissor d'art i de coneixements. Sense la traducció, seríem molt pobres, no sabríem res de les fites literàries i culturals universals. Tot i que ens omplim la boca parlant de Shakespeare, Dante, Racine, Goethe i tants d'altres, volem ignorar que els hem llegit traduïts a la nostra llengua, que aquests autors no entendrien les cites que posem en boca d'ells, que hi ha hagut algú que ha fet una lectura profunda i de concentració sostinguda dels textos que van escriure i que ha mirat de reproduir no solament el que diuen sinó també el que volen dir. Sovint s'omet el nom del traductor quan es parla d'una obra traduïda i, en canvi, s'esmenta l'editorial, que no té una activitat cultural sinó que és una empresa comercial.
Actualment proliferen les facultats de traducció, molts estudiants pensen fer aquesta feina perquè els agrada estudiar idiomes estrangers. No saben, però, que és essencial dominar l'idioma propi, llegir els bons escriptors i conèixer a fons la pròpia llengua. Sense aquest requisit indispensable, l'obra traduïda anirà coixa, s'hi trobaran molts entrebancs i la lectura mai no serà satisfactòria ni fidel a l'original.
Moltes gràcies Roser i moltes felicitats per aquest merescut guardó.
Fins i tot sense conèixer al llengua original i, per tant sense poder comprovar la fidelitat de la traducció, un bon lector pot arribar a notar si una traducció és bona perquè les paraules tenen música i tot flueix de manera senzilla i fàcil.
A més dels reconeixement secret i silenciós dels lectors, els traductors també tenen algun guardó que premia la seva tasca i ara fa pocs dies es van donar a conèixer els Premios Nacionales de Traducción, convocats pel Ministeri de Cultura, dotats amb 20.000 euros i que són els més importants que es concedeixen a l'Estat.
En aquesta ocasió el guardó que premia el conjunt d'una obra, és a dir, molts anys de dedicació i d'excel·lència ha anat a parar a Roser Berdagué, una catalana discreta i incansable, una dona que, malgrat el seu ofici i la seva professionalitat no és deslliura de l'estigma que persegueix els traductors, aquesta poca consideració del públic i els intents de moltes editorials per anar rebaixant els sous i, és clar, de rebot, la qualitat.
Ella però ha treballat i treballa des de fa molts anys i tradueix del castellà, del català, del francès, de l'anglès i de l'italià i gràcies a la seva feina hem pogut llegir, entre moltes altres, obres de Bernard Shaw, Charles Dickens, Edgar Allan Poe, Harold Pinter, Jeffrey Eugenides, George Orwell, Umberto Eco, Joseph Brodsky, Joseph Sheridan Le Fanu, Margaret Atwood, Daniel Defoe, Jack London, P.D. James, Roald Dahl o de Saul Bellow, el seu favorit.
Li he demanat a Roser quatre ratlles al voltant de la seva feina i de les sensacions que li provoca. El resultat no pot ser més directe i més intens.
Després d'una pila d'anys de dedicar-me a aquesta professió i d'haver traduït gairebé tres-cents cinquanta llibres de l'italià, l'anglès i el francès, m'aturo un moment, em giro enrere i gairebé em sembla mentida.
He gaudit d'aquesta feina i em considero afortunada per haver pogut treballar en allò que més m'agrada de tot el que faig al llarg del dia.
Em dol, però, que la traducció sigui una labor tan poc reconeguda, que no es vegi com un diàleg entre diferents cultures i que no es consideri un treball imprescindible, transmissor d'art i de coneixements. Sense la traducció, seríem molt pobres, no sabríem res de les fites literàries i culturals universals. Tot i que ens omplim la boca parlant de Shakespeare, Dante, Racine, Goethe i tants d'altres, volem ignorar que els hem llegit traduïts a la nostra llengua, que aquests autors no entendrien les cites que posem en boca d'ells, que hi ha hagut algú que ha fet una lectura profunda i de concentració sostinguda dels textos que van escriure i que ha mirat de reproduir no solament el que diuen sinó també el que volen dir. Sovint s'omet el nom del traductor quan es parla d'una obra traduïda i, en canvi, s'esmenta l'editorial, que no té una activitat cultural sinó que és una empresa comercial.
Actualment proliferen les facultats de traducció, molts estudiants pensen fer aquesta feina perquè els agrada estudiar idiomes estrangers. No saben, però, que és essencial dominar l'idioma propi, llegir els bons escriptors i conèixer a fons la pròpia llengua. Sense aquest requisit indispensable, l'obra traduïda anirà coixa, s'hi trobaran molts entrebancs i la lectura mai no serà satisfactòria ni fidel a l'original.
Moltes gràcies Roser i moltes felicitats per aquest merescut guardó.
