S'acosta el partit de Copa del Rei davant l'Athletic de Bilbao i una vegada més, la discussió sobre quin porter l'ha de jugar. Lesionat Cillessen, la seva plaça l'hauria de cobrir Masip, però no està tan clar. La decisió final de Luis Enrique la sabrem ben aviat. Aviat sabrem si la presència de Cillessen al titular es correspon amb la categoria del porter i amb la necessitat de tenir-lo a punt fent-lo jugar algun partit per si falla o es lesiona Ter Stegen. O si és veritat que el tècnic vol tenir en dansa tots els seus jugadors, inclòs el tercer porter.
Quan va ser entrenador del Barça B, Luis Enrique va repartir molt els minuts a la porteria, un fet ben poc usual. Però no sembla que hagi de fer el mateix amb el primer equip.
El cas és que tenir un tercer porter en un equip de primera línia sempre m'ha semblat mala idea. No és tan fàcil de rotar com qualsevol jugador de camp i la seva responsabilitat és molt més alta. Tallar la volada d'un esportista sacrificant-lo a la banqueta o la grada gairebé tot l'any és renunciar a tenir-lo actiu a l'equip B i, per part del jugador, renunciar a un futur esportiu més brillant, encara que això vulgui dir assumir el risc de marxar fora del Barça.
Sembla molt més raonable tenir el tercer porter jugant amb el B cada setmana i convocar-lo quan sigui realment necessari. Però alguna raó hi deu haver perquè això no es faci així des de fa molt temps. Ara és Masip, abans va ser Oier i abans, Rubén, que esperava darrere Jorquera.
Si el segon equip ha de ser de veritat un planter del qual s'ha de nodrir el primer, no acabo d'entendre com pot ser que la plaça de porter no tingui la mateixa exigència i els mateixos drets o oportunitats que la de qualsevol altre. El tap que es fa al primer equip amb un tercer porter ho fa impossible, al marge que també signifiqui una aturada gairebé definitiva en la projecció del porter triat per fer de tercer.
Potser tot això es produeix perquè molts dels contractes de renovació dels nois del segon equip van lligats a una millora de contracte i de fitxa i la condició de fer-lo pujar al primer equip quan acaben amb el B. Independentment de la seva projecció. Potser ja aniria tocant que les fitxes del B i els serrells dels contractes fossin més realistes, menys porucs i més exigents. Així s'evitaria aquest ascens imposat i el tap que es produeix a la porteria del primer equip.
Tant de bo jugui Masip. Per ell i per tots els nois que volen jugar un dia al primer equip venint del planter. Però això tampoc no amagaria que l'actual estructura pel que fa als porters no funciona com ho hauria de fer.