Veïns i famílies insten el Consorci de Barcelona a publicar les escoles amb amiant i a planificar-ne la retirada
ACN Barcelona - La Comissió contra l'amiant de la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) exigeix al Consorci d'Educació de Barcelona (CEB) -format per la Generalitat i l'Ajuntament- que publiqui un cens de les escoles que tenen amiant i que calendaritzi la retirada d'aquest material, catalogat des del 1977 com a substància cancerígena. El 2002 se'n va prohibir la utilització a l'estat espanyol però fins aleshores se n'havia estat fent servir en grans quantitats en la construcció i per això hi ha molts edificis amb uralita. En una roda de premsa a la FAVB, en què han assistit famílies de centres afectats, el pneumòleg Josep Tarrés, especialista en aquest camp, ha advertit que l'amiant és una pandèmia "silenciada, creixent i evitable".
La FAVB, juntament amb representants de famílies d'escoles afectades, exigeix a l'administració "transparència" en la informació dels centres que tenen amiant. Joan Maria Soler, representant de la federació i de la Comissió contra l'amiant, ha assenyalat que la resposta de si en una escola hi ha amiant no pot recaure només en els equips directius; una consideració que ha fet sobretot de cara a les jornades de portes obertes i preinscripcions que tindran lloc en les properes setmanes.
"La resposta de quins centres tenen amiant ha de ser de l'administració. El Consorci d'Educació ha de fer públic el cens dels centres que tenen amiant. Però això no és suficient, perquè fer-lo públic sense posar-hi mesures és crear alarma social. S'ha de fer públic i s'ha de calendaritzar la retirada de l'amiant", ha recalcat Soler, en una roda de premsa aquest dimecres. El representant de la FAVB ha afirmat que els consta que la Generalitat i l'Ajuntament estan treballant en aquestes dades.
"Un cens permet el coneixement públic del problema. Però si identifiquem el risc i no fem res, també es preocupant", ha advertit Lluís Mallart, higienista industrial i membre de la comissió. Mallart ha puntualitzat que el cens ha de recollir les instal·lacions amb uralita que ja es coneixen, però sobretot ha d'anar a buscar l'amiant que no es veu.
Soler ha dit que no s'atrevia a quantificar quantes escoles de Barcelona poden tenir amiant en les instal·lacions o en l'entorn més proper. A la roda de premsa, hi han assistit representants de famílies de diversos centres, concretament de l'Escola Fluvià; Encants, Gaia i l'escola bressol Leonor Serrano -aquestes tres, de la zona de Glòries, s'han unit per reclamar la retirada de l'amiant de les naus que les envolten-; 9 Graons i Antoni Balmanya.
Preguntat de forma directa per un pare si inscriuria els infants en una escola amb amiant en l'edifici o el seu entorn, el doctor Tarrés ha respost que sí, perquè el risc d'aquest material és ambiental i es troba a tota la ciutat, ha argumentat. "En alguns llocs més que d'altres, però el risc zero no existeix. Algunes escoles tenen una incidència superior a la mitjana però l'increment no s'elimina no anant a aquesta escola. La resposta és que sí, l'apuntaria, però avisant que hi ha un risc real, petit, però real", ha raonat.
Aquest pneumòleg especialitzat en les afectacions a la salut de l'amiant ha indicat que aquest material causa malalties cròniques, com l'asbestosi o la fibrosi pulmonar, entre altres, i que és un "cancerigen de primer nivell". En aquest sentit, ha recordat que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) el va catalogar com a material cancerigen fa més de 40 anys.
El doctor Tarrés ha exposat que l'amiant pot causar càncers com el de pulmó, ovaris, testicle, laringe o esòfag i ha destacat que, a més, té un càncer específic, és a dir, que només es produeix quan hi ha hagut inhalació de fibres d'aquest material. Es tracta del mesotelioma. "Parlar de mesotelioma és parlar de contaminació per amiant. No és freqüent que una malaltia greu tingui un sol agent causal", ha subratllat.
El pneumòleg ha assenyalat que el llarg període de latència del mesotelioma i les altres malalties que causa l'amiant afavoreix la "desídia" de les administracions a l'hora d'actuar. "Aquest problema queda lluny als polítics que tenen una visió immediata. Quines conseqüències tindrà la irresponsabilitat actual si les conseqüències, brutals, es veuran d'aquí a 40 o 50 anys?", ha inquirit Tarrés. Miguel Moreno, de Jubilats de Macosa-Alstom Afectats per l'Amiant, ha carregat contra les administracions per la poca sensibilitat a l'hora de desamiantar edificis i entorns.
