Catalunya nit

"Va morir conduint una ambulància el 1938": comença la cerca del soldat Antoni Canturri

El Pla de Fosses ha exhumat aquest any 124 cossos de la Guerra Civil i n'ha pogut identificar set. Un d'aquest és Narcís Mediavilla, a qui els seus nets han pogut enterrar amb dignitat

Enllaç a altres textos de l'autor

Natàlia Ramon

Periodista dels Serveis Informatius de Catalunya Ràdio

@natramonetc
Actualitzat

El Pla de Fosses de la Generalitat va avançant en la recuperació de soldats, però també en espais de memòria que poden ser reparadors per a les famílies que potser mai no trobaran els seus morts. Per això és fonamental el banc d'ADN, on ja hi ha mostres de gairebé 4.000 famílies i que és el que permet la identificació d'algunes restes.

Els exhumats que queden sense identificar la Generalitat els enterra assenyalant on els ha trobat per si, amb els anys, alguna nova mostra d'ADN acaba coincidint. Aquest és el cas dels 172 soldats exhumats de la fossa de Santa Margarida, a Móra d'Ebre, la més gran mai oberta a Catalunya, o la de l'Ermita del Remei de Flix, a la Ribera d'Ebre, d'on s'han exhumat 45 soldats republicans. Potser per això els nebots de l'Antoni Canturri s'han decidit a buscar el seu oncle.
 

La recerca d'Antoni Canturri, casat només 15 dies

El Jordi Canturri Monturiol ha començat la recerca del seu oncle Antoni, mort al front del Segre el 1938, després de parlar-ne tota la vida. El seu pare i les altres dues germanes el tenien sempre present, era el germà gran i va morir al front amb només 23 anys:

" El va matar una bomba franquista quan conduïa l'ambulància, perquè ell era del grup de sanitaris de la Brigada 121, a la 26a divisió de l'exèrcit de la República --l'antiga columna Durruti"

"Va ser un gran drama per a la família i per la seva dona, la Dolors Andreu, que tenia 21 anys," assegura en Jordi que recorda com la història d'amor de l'Antoni els tenia a tots captivats. La família Canturri té força documentació guardada, sobretot gràcies a la seva dona, la Dolors, que va guardar moltes cartes, fotografies i papers tota la vida. "Només van estar casats 15 dies, podríem dir," es lamenta el seu nebot:

"Es van casar en plena guerra, quan ell va tenir un permís de 15 dies, el juny del 1937. Quan es va reincorporar al front, ja mai més no va tornar."

Jordi Canturri ha començat la recerca del seu oncle mort el 1938 al front del Segre (Natàlia Ramon/Catalunya Ràdio)

Pels papers que han guardat durant més de 80 anys, l'Antoni Canturri va morir al front del Segre, en la defensa del cap de pont de Balaguer, al Morinyol. Ho saben segur, perquè a la mateixa ambulància hi anava, també com a sanitari de la República, el seu cunyat, que va sobreviure al bombardeig. El que mai no han sabut és on el van enterrar.

Ara, en Jordi, el nebot, ha començat els tràmits amb la Direcció General de Memòria Històrica, que primer fa una recerca per tots els arxius civils i militars per tenir la màxima informació i localitzar, així, el possible lloc d'enterrament del desaparegut. Tota la documentació que es troba s'envia també a les famílies, a qui se cita perquè facin la donació d'ADN --ara ja hi ha mostres de gairebé 4.000 famílies-- en el marc del Programa d'identificació genètica.

Antoni Canturri (dreta) va morir amb 23 anys mentre conduia una ambulància de l'exèrcit de la República, al front d'El Segre
Antoni Canturri (dreta) era de la brigada de sanitaris de la República (Família Canturri)

Narcís Mediavilla, identificat a la fossa de Santa Magdalena

En Xavier i en David Segarra Mediavilla finalment han pogut enterrar el seu avi Narcís, a qui no van conèixer. Era soldat de la República a la brigada mixta 149, del batalló 514, una brigada que el març del 1938 era al front d'Aragó, però que va haver de recular davant l'ofensiva feixista i que va acabar al front de l'Ebre quan les forces de la República les passen molt magres i reorganitzen efectius.

Els nets del soldat Mediavilla "havien sentit dir a casa que l'avi havia mort en la batalla de l'Ebre, però no ho sabien del cert". A l'Ebre, la guerra va ser especialment sagnant, i allà és on Narcís Mediavilla mor, probablement entre el juliol i el setembre del 1938.

 

Narcís Mediavilla és un dels 177 soldats trobats a la fossa de Santa Magdalena
Xavier i David Segarra Mediavilla han enterrat les restes del seu avi Narcís més de 80 anys després de la seva mort (Jordi Barranca/Catalunya Ràdio)

Probablement, a Narcís Mediavilla el devien portar ferit al mas de Santa Magdalena, a Móra d'Ebre, on l'exèrcit de la República hi havia instal·lat un hospital de campanya, per la proximitat al front. Avui se sap que va funcionar, com a mínim, durant l'agost i el setembre del 1938 i que hi havia metges i sanitaris de les brigades internacionals. Narcís Mediavilla és un dels 177 soldats que s'han localitzat a la fossa comuna de Santa Magdalena. Només se n'han pogut identificar cinc.
 

14 anys per trobar el soldat-artista

Els nets Segarra-Mediavilla van començar la recerca del seu avi el 2009. Ara, 14 anys després, l'han trobat. Xavier i David Segarra sabien poca cosa de l'avi que no van conèixer, un soldat mort als 32 anys, casat i amb dues filles.

"De les poques coses que sabíem que l'avi Narcís és que era artista i que feia dibuixos molt bonics des de la trinxera i els posava a les cartes que enviava a la seva dona, la nostra àvia".

Narcís Mediavilla era artista i dibuixava les cartes que enviava a la seva dona
Narcís Mediavilla, dibuixava les cartes que enviava a la seva dona (Jordi Barranca/Catalunya Ràdio)

En Narcís, com l'Antoni, també escrivia sovint i "explicava el que feia, les coses quotidianes, però el to de les cartes sempre era positiu, com volent fer veure que ell es trobava bé". A casa els Segarra-Mediavilla mai no es va parlar d'aquella mort, fins ara que els nets l'han pogut enterrar amb dignitat.

ARXIVAT A:
Memòria històrica
NOTÍCIES RELACIONADES
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut