Una exprimera ballarina de l'òpera de Kíiv, refugiada al Bages, forma els alumnes online

A Castellnou de Bages, a la meitat nord de la comarca, hi viuen unes 1.500 persones. És un poble tranquil, amb connexió a la ruralitat i amb un nucli amb prou feines d'una vintena de carrers, que, des de fa poc més d'un mes, compta amb uns nous veïns procedents d'Ucraïna.

Són la família de la Natalia Tkantxenko, una figura ucraïnesa de la dansa clàssica de prestigi internacional. Va ser primera ballarina de l'òpera de Kíiv, abans de la guerra, a banda de fer classes particulars, ensenyava al Cor i Ballet Nacional.

Va arribar fa un mes a Castellnou amb els fills, els nets i el marit, originari de l'Argentina. S'han instal·lat en un pis d'acollida per a emergències socials que els ha cedit l'Ajuntament.
 

El ballet, un emblema ucraïnès

Aprofitant també les instal·lacions de què disposa el municipi, la Natalia continua fent el que més li agrada, encara que sigui online: formar futurs ballarins.

És el cas de la Vària, que és a Kíiv, i amb qui connecta a través d'internet. Té deu anys i, com molts nens i nenes ucraïnesos, aspira a entrar a l'escola professional de dansa i practicar un art molt potent al país.

De fet, fa pocs dies, van poder veure a les xarxes com l'estrella del pop-rock britànic Ed Sheeran col·laborava amb un tema amb el grup ucraïnès Antytila. La cançó va quedar plasmada en un clip en què els principals protagonistes són dos joves ballarins.

Per a la Vària, poder ballar és, simplement: 

"Una manera de fer el que més em ve de gust. Fer que el meu somni es compleixi, encara que estiguem en guerra."

Per la seva part, la Natalia té clar que continuar ensenyant ballet és, a banda d'una manera de guanyar-se la vida, una forma de retenir el que la guerra els ha pres.

 "Quan hi ha míssils, hi ha armes, no hi ha art. No hi ha espai per a l'art."

Començar de zero

Al bell mig de Catalunya, la família de la Natàlia intenta començar de zero. Un fita prou complicada si tenim en compte que cada dia, només llevar-se, veuen les notícies i s'assabenten de la mort d'algun amic o conegut.

"Estic esperant el moment en què Putin desaparegui del món. Com? M'és ben igual."

I adverteix que el perill de la guerra és més a prop del que sembla: "El món és molt més petit del que penseu. Si penseu que la guerra aquí no arribarà, esteu molt equivocats. Jo tampoc m'ho pensava."

A Catalunya, no tots els refugiats ucraïnesos se n'estan sortint. Costa trobar oportunitats per a tothom i comencen a haver-hi massa traves per regularitzar la situació dels migrats.

La devastació que deixen enrere famílies com la de la Natàlia provoca tristesa, recordant altres temps de pau a Ucraïna:

"Recordo Butxa, Irpín, Kíiv, Khàrkiv, Mariúpol, plenes de colors. Teulades vermelles, façanes grogues, portes verdes… Quan queda destruït, tot és veu en blanc i negre. El món perd tot el color."