Un col·laborador de Macron, acusat d'agredir manifestants l'1 de Maig

La justícia francesa i la policia investigaran les agressions d'un col·laborador de Macron a ciutadans que participaven en la manifestació del Primer de Maig a París.

Es tracta d'Alexander Benalla, un alt responsable de la seguretat del president, que és l'adjunt del cap del gabinet de l'Elisi, François-Xavier Lauch.

Els fets han estat destapats pel diari francès "Le Monde" a partir d'unes imatges enregistrades per Taha Bouhafs, un afiliat a La França Insubmisa, el partit de l'esquerra radical.

Bouhafs va penjar el vídeo a les xarxes socials per denunciar la violència policial, desconeixent del tot la identitat del suposat policia.

En declaracions a Sud Radio, Bouhafs ha explicat que va veure com un policia -Benalla duia un braçalet i un casc dels antiavalots-, primer, "agafava una noia pel coll" i com, després, atacava un home amb "diversos cops a l'esquena i al cap per darrere". Segons Boufahs "l'home era inofensiu, a terra, i li va suplicar que s'aturés".

Bouhafs es pensava que estava gravant l'actuació d'un policia contra els manifestants, però el suposat agent ha resultat ser Alexandre Benalla, un col·laborador d'alt nivell del president de la República, Emmanuel Macron.

"La Monde" explica que el director del gabinet de Macron, Patrick Strzoda, ha assegurat que Benalla havia demanat poder "observar" el servei d'ordre de la manifestació i que ell ho va autoritzar. Ara, arran d'aquestes informacions, Strzoda ha suspès Benalla de feina i sou durant dues setmanes.

Segons el portaveu de la presidència, Bruno Roger-Petit, Benalla ha rebut "la sanció més greu que mai s'ha imposat a un "encarregat de missió" a l'Elisi

Aquest dijous, la fiscalia de París ha anunciat l'obertura d'una investigació preliminar sobre els fets, per "violència per part d'una persona amb una responsabilitat pública", "usurpació de funcions" i "usurpació de signes reservats a l'autoritat pública".

A més, una altra investigació serà duta a terme per la Inspecció General de la Policia, que el ministre de l'Interior, Gérard Collomb, ha qualificat, en anunciar-ho, de "policia dels policies".

Collomb també ha confirmat que Benalla i un responsable de seguretat del partit de Macron van assistir a la manifestació com a "observadors" i que "no tenien cap legitimitat per intervenir".

El responsable d'Interior, però, no ha pogut explicar com és que els agents desplegats van permetre a Benalla colpejar un manifestant.

"La República és inalterable"

Per la seva banda, en una intervenció al Senat durant la sessió de control al govern, el primer ministre francès, Edouard Philippe, ha intentat rebaixar l'abast de la notícia declarant que l'afer "és a partir d'ara en mans de la justícia, com ha de ser".

Philippe també ha assegurat que està determinat "a fer que aquesta investigació preliminar permeti aportar tota la llum" sobre què va passar.

Emmanuel Macron s'ha referit -molt breument- a aquesta qüestió controvertida arran de la pregunta que li ha fet un periodista durant un desplaçament al Sud-oest que ha volgut saber si la República estava "contaminada" per l'afer Benalla. La resposta del president ha estat taxativa: "No, no. [La República] és inalterable."

Les primeres reaccions de l'oposició, tanmateix, no han trigat a arribar.

Des de la dreta, el president d'Els Republicans, Laurent Wauquiez, s'ha preguntat si hi havia hagut "maniobres" per "amagar" l'afer.

Des de l'esquerra, el primer secretari del Partit Socialista, Olivier Faure, ha declarat que "no es pot imaginar que un director de gabinet que coneix el dret i sap perfectament que ha de ser exemplar (...) faci pensar que hi ha (...) dues mesures.

I Jean-Luc Mélenchon, líder de La França Insubmisa, ha considerat que "hi ha tots els elements per identificar un delicte" i que "l'autoritat de l'Estat s'ha compromès tant que la sanció ha de ser exemplar".