El paisatge que envoltava les piràmides de Kheops, Kefren i Micerí no era desèrtic quan les van construir

Un antic ramal del riu Nil, el secret de la construcció de les piràmides de Gizeh

Un estudi sobre la història mediambiental de la zona permet demostrar que les pedres gegants es van transportar a través d'un braç del riu ja desaparegut

Judith Casaprima SaguésActualitzat

La monumentalitat de les piràmides de Gizeh ha fascinat la humanitat durant milers d'anys. Davant la corprenedora presència de les piràmides, una de les 7 meravelles del món antic, sorgeix la pregunta: com es van construir aquestes estructures imponents? 

Ara, un nou estudi sobre la història mediambiental de la zona, publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences, PNAS, ha donat l'explicació que resoldria, si no tot, part del misteri: el canal Kheopsun braç del Nil, ara desaparegut, hauria servit per fer arribar el material fins al peu de l'obra.

"Era impossible construir les piràmides aquí sense aquesta branca del Nil", ha dit Hader Sheisha, geògrafa ambiental del Centre Europeu de Recerca i Ensenyament en Geociència Ambiental de la Universitat d'Aix-Marsella i autora de l'estudi.

Moltes han estat les teories que s'han discutit sobre com, amb la tecnologia d'aquella època, entre 4.500 i 2.500 anys aC, va ser possible moure les pedres gegantines que es van fer servir.


A vuit quilòmetres del riu

La Gran Piràmide va ser construïda per commemorar el regnat del faraó Kheops, el segon rei de la quarta dinastia d'Egipte. Cobria 13 hectàrees i feia més de 146 metres d'alçada quan la van acabar, cap al 2.560 aC. Formada per 2,3 milions de blocs de pedra calcària i granit, amb un pes de més de dues tones cadascun.

El transport a través del desert d'aquestes pedres des de la riba del Nil a l'altiplà de Gizeh, on es troben les piràmides, més que inexplicable resultava impossible. Durant molt de temps, els científics van suposar que el transport de les grans pedres es feia a través del riu, però calia que les aigües arribessin amb un canal fins a un port a prop dels peus de Gizeh. Fins ara, no hi havia evidències físiques que el canal existís, fins que l'estudi ha demostrat aquesta hipòtesi. 

Les pedres de més de 2 tones de pes les van transportar a través d'un canal desaparegut del Nil (Flikr/superblinkmac)

El riu va ser imprescindible

Les noves anàlisis paleoecològiques que recull l'estudi han ajudat a reconstruir una història fluvial de 8.000 anys del Nil en aquesta zona. 

Els resultats han aportat proves de l'existència d'un braç desaparegut del riu Nil que recorria aquest tram de desert simplificant el transport de les pedres gegants, altres materials de construcció i provisions, fins a la zona on es van construir les tres piràmides de Kheops, Kefren i Micerí.

Els investigadors han analitzat diversos nivells de roca de la plana al·luvial, aprofitant unes perforacions realitzades per unes obres d'enginyeria urbana al voltant de l'actual ciutat de Gizeh.

Els fòssils trobats a la zona han donat informació sobre els canvis del nivell de l'aigua del riu al llarg de la història. Els ossos i les dents de les mòmies de l'època, han revelat que la zona s'havia tornat molt més seca més tard. Les anàlisis específiques del pol·len fossilitzat ha aportat proves sobre la vida vegetal antiga que no hauria pogut sobreviure sense aigua.

Tot plegat ha permès reconstruir el paisatge fluvial i del curs que seguien les aigües fa mil·lennis. Fa 4.500 anys, la zona no era desèrtica sinó que el nivell més alt del riu Nil oferia un paisatge aquàtic. Els científics han reconstruït l'ascens i la baixada de les aigües al canal de Kheops, que creuen que es va assecar completament al voltant de l'any 600 aC. "Després del període humit africà, l'aridificació va ser gradual a causa de la insolació de l'Àfrica oriental, i va arribar als nivells més baixos del Nil al final del període dinàstic", diu l'estudi.

Ara, les piràmides estan a tocar de la ciutat de Gizeh (Wikimedia Commons/Raimond Spekking)

Els papirs de Wadi al-Jarf

L'estudi també confirma el que expliquen els papirs de Wadi al-Jarf, trobats en un antic port prop del mar Roig el 2013, i que van impulsar l'estudi actual. Alguns dels rotlles de papirs trobats daten del regnat de Kheops i parlen d'un funcionari anomenat Merer i els esforços dels seus homes per transportar pedra calcària pel Nil fins a Gizeh, per fer la capa exterior de la Gran Piràmide. 

"Aquest canal fluvial, el ramal de Kheops, va permetre la navegació fins al port del complex de la piràmide", afirmen els científics. "El nivell de l'aigua es va mantenir alt, un 40% durant el període holocè, època dels regnats de Kheops, Kefren i Micerí, i això va facilitar el transport de materials de construcció al complex de la piràmide de Gizeh", conclouen. 

El període holocè se situa entre 11.000 i 5.000 anys enrere, durant el qual zones de latitud mitjana com el Sàhara que abans eren productives van convertir-se en deserts.


Història del medi ambient i més misteris per resoldre

Aquest estudi demostra també la importància que la ciència mediambiental té per entendre i investigar la història antiga.

"Estem aconseguint una comprensió més realista i dinàmica de les societats humanes més enrere en el temps", ha dit Joseph Manning, professor història clàssica a la Universitat de Yale, al diari The Times of Israel.

Mentrestant, els misteris al voltant de les piràmides encara proposen molts interrogants. Si ara sabem com van fer arribar les pedres fins on es van construir les piràmides, encara falta trobar una explicació que respongui com van poder apilar aquells blocs immensos.

ARXIVAT A:
Medi ambientArqueologiaEgipte
Anar al contingut