Troben una possible causa de les trombosis relacionades amb la vacuna d'AstraZeneca
Dos equips diferents ho atribueixen a una reacció del sistema immunitari contra la proteïna FP4 i, si es confirmés, permetria detectar ràpidament l'efecte i administrar fàrmacs per contrarestar-lo
Troben una possible causa de les trombosis relacionades amb la vacuna d'AstraZeneca
Troben una possible causa de les trombosis relacionades amb la vacuna d'AstraZeneca
Vacunes d'AstraZeneca guardades en un centre de Dinamarca (Ritzau Scanpix/Liselotte Sabroe via Reuters)

Troben una possible causa de les trombosis relacionades amb la vacuna d'AstraZeneca

Dos equips diferents ho atribueixen a una reacció del sistema immunitari contra la proteïna FP4 i, si es confirmés, permetria detectar ràpidament l'efecte i administrar fàrmacs per contrarestar-lo

Xavier DuranActualitzat
TEMA:
Vacunes

Alguns dels casos de trombosi registrats en persones que havien rebut la vacuna d'Oxford/AstraZeneca contra la Covid podrien estar provocats per una reacció del propi sistema immunitari contra una proteïna anomenada factor plaquetari 4 o FP4.

Aquesta és la hipòtesi presentada en dos articles publicats a la revista New England Journal of Medicine. En el primer, un equip dirigit per Andreas Greinacher, de la Universitat de Medicina de Greifswald (Alemanya), analitza els casos d'onze pacients d'Alemanya i Àustria.

En el segon, de l'equip dirigit per Nina H. Schultz, de l'Hospital de la Universitat d'Oslo (Noruega), es descriuen cinc casos de pacients ingressats en aquest centre.

Es tracta d'estudis sobre un nombre molt limitat de casos, ja que els trombes després de rebre aquesta vacuna han estat molt pocs a escala mundial. La novetat és que tots dos estudis coincideixen en la possible causa de la incidència.

En el primer article es descriu l'anàlisi d'onze pacients, dels quals nou eren dones, amb una edat mitjana de 36 anys. Els símptomes, un o més episodis de trombosi, es van presentar entre cinc i setze dies després de rebre la vacuna i sis van morir.

En les anàlisis es van incloure, per comparar-les, mostres de sang de pacients que havien rebut la vacuna i no havien tingut trombosis.

Els resultats fan concloure als investigadors que la vacunació amb AstraZeneca pot produir un rar desenvolupament immunològic per la producció d'anticossos contra l'FP4.

Això produeix efectes semblants a un tipus de trombosi autoimmune causada per l'anticoagulant heparina. Els autors suggereixen el nom de trombocitopènia immune trombòtica induïda per la vacuna (VITT en anglès) per diferenciar-la de la que s'esdevé per l'heparina.


Possibilitat de detectar-ho i contrarestar-ho

En l'estudi noruec es constata que els pacients, quatre dones i un home, professionals sanitaris d'entre 32 i 54 anys, van tenir trombocitopènia –disminució del nombre de plaquetes- o trombosi venosa entre set i deu dies després de rebre la vacuna. Tots presentaven alts nivells d'FP4 i tres van morir.

Els autors assenyalen que els casos es van produir en una població de més de 130.000 persones vacunades i per això assenyalen que es tracta d'una rara variant de trombocitopènia induïda per l'heparina, però, en aquest cas, provocada per la vacuna. L'anomenen també VITT. I proposen que s'investigui més:

"Malgrat que sigui rar, VITT és un fenomen amb efectes devastadors en adults joves i sans i requereix una anàlisi risc-benefici. Els nostres descobriments indiquen que VITT ha de ser més freqüent del que s'havia observat en estudis previs que investigaven la seguretat de la vacuna ChAdOx1 [Oxford/AstraZeneca]".

La trombosi provindria d'una reacció exagerada del sistema immunitari, que produiria anticossos que acabarien induint els coàguls.

Si la hipòtesi que la vacuna produeix aquest efecte mitjançant l'FP4 es confirma, els autors ja apunten que aquest factor és fàcil de detectar a la sang. De fet, ja s'utilitza per diagnosticar la trombocitopènia induïda per l'heparina. Si la detecció es fa a temps, es poden administrar fàrmacs que dissolguin els trombes.


La causa potser està en l'adenovirus

Segons el segon dels articles, a Noruega la gent gran ingressada i els professionals de la salut que estan en contacte proper amb els pacients van rebre de forma preferent la vacuna d'AstraZeneca en comptes de la Pfizer/BioNTech.

La diferència entre totes dues és que la primera es basa en un adenovirus desactivat i modificat que fa de vector per transportar la proteïna S del virus i la segona es basa en ARN missatger (ARNm).

També s'han produït casos als Estats Units --sis, tots en dones d'entre 18 i 48 anys- amb la vacuna de Janssen, basada també en un adenovirus. És la mateixa tècnica de la vacuna russa Sputnik V.

Això fa pensar que sigui algun component de l'adenovirus el que provoqui aquesta reacció, com ha comentat a "El matí de Catalunya Ràdio" Bea Mothe, investigadora d'IrsiCaixa i experta en vacunes:

"​Una de les hipòtesis que pot haver-hi darrere és que en alguns pocs casos pugui ser una reacció immunitària al vector, al virus en si, que faciliti o faci de desencadenant d'aquesta baixada de plaquetes que podria associar-se a aquests trombes. Això és una de les hipòtesis que està per confirmar".

Mothe ha remarcat que es tracta de casos molt excepcionals i que altres medicaments d'ús comú comporten un risc més alt de trombosi que les vacunes de la Covid. A més, això demostra que el servei de farmacovigilància permet detectar aquests rars casos:

"El fet que s'estigui vacunant tan massivament fa que aquests casos els puguis detectar relativament ràpid, perquè si tu vacunes molt pausadament aquests casos es van notificant de forma molt esporàdica o fins i tot no es notifiquen i mai no es poden fer aquests estudis. Jo crec que estem en una situació molt positiva, la farmacovigilància està funcionant, la descripció d‘aquests casos permetrà veure el mecanisme que hi ha darrere i prendre accions".


Casos excepcionals

L'Agència Europea de Medicaments (EMA) ha informat que fins al 4 d'abril havia rebut 169 informes de coàguls en el cervell i 53 de trombosi en venes, després d'un total de 34 milions de dosis d'AstraZeneca administrades a la UE i el Regne Unit en els darrers tres mesos.

Tot i que ha confirmat el lligam amb la vacuna, el fet que els casos de Covid segueixin en augment i que les trombosis es donin en molt poques ocasions fan que l'EMA insisteixi que els beneficis de la vacuna superen els riscos.

Les dades corroboren que es tracta de casos molt minoritaris. Segons David Spiegelhalter, estadístic de la Universitat de Cambridge, el risc de tenir aquestes trombosis després de la vacuna al Regne Unit per al grup de 20 a 29 anys és d'1 per cada 100.000 dosis. En canvi, el risc de ser hospitalitzat per Covid es troba entre 0,8 i 6,9 per 100.000, segons el grau d'exposició al virus. També s'ha vist, gràcies a un estudi fet per Vall d'Hebron, que un 25% de pacients amb Covid a l'UCI acaba amb una trombosi, sovint asimptomàtica.

Tot i així, alguns països han restringit el seu ús en persones joves. És el cas d'Alemanya –no la dona a menors de 60 anys- i de França –no per a menors de 55 anys-. Al Regne Unit un comitè ha recomanat no administrar-la a menors de 30 anys. I Dinamarca és el país que ha anat més enllà suspenent totalment l'administració d'aquesta vacuna.

ARXIVAT A:
VacunesCovid-19Coronavirus Recerca científica
Anar al contingut