Un 25% de pacients amb Covid a l'UCI acaba amb una trombosi, sovint asimptomàtica
Ho assenyala un estudi fet per Vall d'Hebron i Germans Trias durant la primera onada de la malaltia
Un 25% de pacients amb Covid a l'UCI acaba amb una trombosi, sovint asimptomàtica

Un 25% de pacients amb Covid a l'UCI acaba amb una trombosi, sovint asimptomàtica

Ho assenyala un estudi fet per Vall d'Hebron i Germans Trias durant la primera onada de la malaltia

Xavier Duran
TEMA:
Covid-19
Dos metges atenen un malalt de Covid a l'UCI de Vall d'Hebron
Un malalt és atès a l'UCI de Vall d'Hebron (EFE/Alberto Estévez)

Un de cada quatre pacients greus amb Covid-19 que ingressen a l'UCI tenen una trombosi venosa o pulmonar. I d'aquests casos, vora dos terços és asimptomàtica

Així ho revela un estudi dels Hospitals Universitaris Vall d'Hebron i Germans Trias i Pujol, fet a l'abril de 2020, que s'ha publicat a la revista European Journal of Vascular and Endovascular Surgery.

La troballa és important per les complicacions que pot tenir la trombosi, sobretot si no se n'observen símptomes i, per tant, no es tracta adequadament.

Durant la primera onada de la pandèmia, els hospitals van començar a rebre molts pacients greus amb Covid amb sospita d'algun tipus de trombosi.

De cara a esbrinar quin era el risc de teniraquest tipus de complicacions i establir quin seguiment necessiten aquests pacients, els Serveis d'Angiologia i Cirurgia Vascular dels hospitals Vall d'Hebron i Germans Trias i Pujol van posar en marxa un estudi amb els 230 pacients ingressats en un dia concret d'abril a les UCI de tots dos centres.

A cadascun li van fer una ecografia en un interval de 48 a 72 hores. Així es podia determinar si aquests pacients tenien complicacions tromboembòliques, com ara trombosi venosa profunda o embòlia pulmonar.


Només un terç de simptomàtics

Les ecografies van permetre  detectar 58 pacients amb trombosis venoses i/o embòlies pulmonars. Això significava pràcticament la quarta part: un 25,2%.

De tots aquests, però, només una mica menys de la tercera part, el 32,8%, mostraven símptomes.

A tots se'ls va fer seguiment durant una setmana. En aquest cas, no es tornaven a fer més ecografies, sinó que s'identificaven esdeveniments amb símptomes o bé es ressaltaven troballes casuals.

En aquests set dies, havien aparegut tres casos més de trombosi. Així, el total dels ingressats a les UCI que en patien era del 26,5%. Novament, aproximadament la tercera part del total, un 37,7%,  tenien símptomes.

Dels simptomàtics, set tenien trombosi venosa a les cames, vuit tenien embòlia pulmonar i vuit van tenir totes dues alteracions.

L'estudi també mostra que els pacients amb tromboembolismes venosos a les cames tenien una estada més llarga a l'UCI -22 dies de mitjana en els casos amb trombes i 17 dies en els casos sense trombes-, tot i que no hi havia diferències en la mortalitat.

Aquestes dades conformen la sèrie de pacients amb COVID-19 i trombosi a l'UCI més gran publicada fins ara.


Tractament preventiu

Sobre les causes, el doctor Sergi Bellmunt, cap del Servei d'Angiologia, Cirurgia Vascular i Endovascular de l'Hospital Vall d'Hebron i investigador del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), explica que "això és degut a la mateixa infecció per SARS-CoV-2 i també a causa de la immobilització dels pacients i el tractament que necessiten, com ara la implantació de catèters".

També suggereix la raó que en la majoria dels casos la trombosi és asimptomàtica:

"Pot ser perquè són pacients que en moltes ocasions estan intubats i no poden expressar bé si noten algun símptoma. A més, el fet d'estar estirat al llit evita que es produeixi edema, és a dir, que s'infli la cama, un símptoma molt característic de la trombosi venosa i sense el qual pot ser que passi desapercebuda".

En tot cas, això afegeix un problema, perquè la trombosi no tractada pot comportar complicacions. Així, un trombe que estigui a les venes de la cama, si no es tracta, podria viatjar cap al pulmó i allà produir una embòlia pulmonar, que és molt més greu.

Per això, els autors consideren necessari administrar dosis més elevades d'anticoagulant, com l'heparina, com a profilaxi en els pacients amb Covid greu a l'UCI. Així ho assenyala el doctor Secundino Llagostera, cap del Servei d'Angiologia i Cirurgia Vascular de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol:

"Sabent que tenen un risc elevat de trombosis, i tenint en compte que hem observat pocs casos amb hemorràgia, seria necessari administrar heparina en dosis més elevades de l'habitual en aquests pacients ja des del moment de l'ingrés, per tal d'evitar que hi hagi complicacions greus més endavant".

Per establir la dosi d'heparina més adequada en aquests pacients i equilibrar el risc de trombosi i el d'hemorràgia, s'estan fent assaigs clínics en què participen els hospitals Vall d'Hebron i Germans Trias i Pujol.


Estudi en un moment crític

A més de les ecografies i de l'observació dels pacients, en el treball també es van estudiar els nivells de D-dímer en sang. Es tracta d'un marcador que es relaciona amb la presència de trombosi.

Uns nivells superiors a 1.500 ng/mL permetrien distingir els pacients amb tromboembolisme venós i amb més risc de desenvolupar complicacions. Però els autors demanen prudència perquè, a part de concentracions elevades, hi ha d'haver una sospita clínica de trombosi.

Els autors també reconeixen que fer l'estudi en un moment crític de la pandèmia va dificultar fer un seguiment en profunditat de tots els pacients durant la seva estada a l'hospital.

Tot i així, el treball revela que molts dels malalts greus de Covid poden tenir trombosi i no manifestar-ne símptomes i que, per això, cal actuar preventivament per evitar complicacions.

ARXIVAT A:
Covid-19 Coronavirus Recerca científica
Anar al contingut