Sugar Man emociona al Poble Espanyol de Barcelona un públic entregat
El veterà músic nord-americà Sixto Rodríguez ha omplert el Poble Espanyol de Barcelona i ha emocionat un públic que l'ha ovacionat des de l'inici. L'artista, una desconeguda figura del folk dels anys 70, s'ha fet conegut a tot el món gràcies a l'oscaritzat documental "Searching for Sugar Man", centrat en la seva figura.
RedaccióActualitzat
Alguns poden retreure a Sixto Rodríguez que als seus 71 anys (els compleix dimecres) ja no està en plena forma; a altres potser els hauria agradat que el concert fos una mica més llarg o que la banda que l'acompanyava (quatre sòlids músics britànics) no tingués tanta presència. Però tot això són petits detalls perquè els milers de persones que van omplir el Poble Espanyol de Barcelona aquest dilluns al vespre buscaven simplement veure de prop un artista que els ha emocionat i commogut quan l'han descobert a través de l'oscaritzat documental "Searching for Sugar Man", centrat en la seva història, la d'un músic de Detroit que als anys 70 va passar injustament desaparcebut als EUA mentre a la Sud-àfrica postapertheid es convertia en un autèntic fenomen de masses sense ell saber-ho.
Rodríguez va aparèixer a l'escenari vestit completament de negre i de bracet de la seva filla, perquè té greus problemes de visió. Té glaucoma i per això es va refugiar dels focus amb unes ulleres fosques i un barret d'ala ampla.
Fill d'immigrants mexicans, va arrencar el concert amb una cançó mexicana, "Malagueña salerosa". Però abans i tot que comencés a tocar, el públic ja el va començar a ovacionar, rendit als seus peus davant d'una història colpidora que transmet el missatge que, al final, la veritat acaba triomfant.
Sixto Rodríguez, amb un repertori que prové dels seus dos únics àlbums d'estudi, "Cold fact", publicat l'any 70 i "Coming from reality", del 71, va sorprendre més endavant amb altres versions, tan variades com "Unchained Melody", "Lucille" o "Fever".
Però el principal atractiu del concert de Rodríguez no era l'espectacle que pogués oferir, sinó simplement sentir unes cançons tot just descobertes, i escoltar-les en directe de la veu de qui les va compondre, i també tancar el cercle del documental i -seguint la seva història personal- completar el reconeixement tardà del seu talent.
És per això que a la sortida les valoracions depenien d'on es posava l'accent. En tot cas, tothom tenia la sensació que el concert de Rodríguez a Barcelona, dos dies abans de fer els 71 anys, havia sigut un esdeveniment irrepetible.
Rodríguez va aparèixer a l'escenari vestit completament de negre i de bracet de la seva filla, perquè té greus problemes de visió. Té glaucoma i per això es va refugiar dels focus amb unes ulleres fosques i un barret d'ala ampla.
Fill d'immigrants mexicans, va arrencar el concert amb una cançó mexicana, "Malagueña salerosa". Però abans i tot que comencés a tocar, el públic ja el va començar a ovacionar, rendit als seus peus davant d'una història colpidora que transmet el missatge que, al final, la veritat acaba triomfant.
Sixto Rodríguez, amb un repertori que prové dels seus dos únics àlbums d'estudi, "Cold fact", publicat l'any 70 i "Coming from reality", del 71, va sorprendre més endavant amb altres versions, tan variades com "Unchained Melody", "Lucille" o "Fever".
Però el principal atractiu del concert de Rodríguez no era l'espectacle que pogués oferir, sinó simplement sentir unes cançons tot just descobertes, i escoltar-les en directe de la veu de qui les va compondre, i també tancar el cercle del documental i -seguint la seva història personal- completar el reconeixement tardà del seu talent.
És per això que a la sortida les valoracions depenien d'on es posava l'accent. En tot cas, tothom tenia la sensació que el concert de Rodríguez a Barcelona, dos dies abans de fer els 71 anys, havia sigut un esdeveniment irrepetible.
