Reobren la investigació per les càrregues de l'1-O en quatre punts de Barcelona

L'Audiència de Barcelona reobre la investigació per les càrregues policials de l'1 d'octubre en 4 centres de votació. Es tracta de les escoles de Barcelona Víctor Català, Jaume Balmes, Mare Nostrum i al Departament d'Ensenyament. En aquests punts 39 persones van denunciar haver patit lesions per l'actuació policial.

Aquesta, però, no és la primera vegada que es reobren peces arxivades. L'argument de l'Audiència de Barcelona és que la investigació de les càrregues de l'1 d'octubre no pot ser parcial, limitada a cada centre, sinó global.

L'Audiència ordena investigar quatre punts de votació a Barcelona

Al Bages també

L'Audiència de Barcelona també ha donat la raó als ferits que van presentar recurs a la decisió de la titular del jutjat número 2 de Manresa de no investigar els guàrdies civils que van intervenir a les càrregues policials a l'institut Quercus de Sant Joan de Vilatorrada.

Així ordena a la magistrada investigar a tres agents de la Guàrdia Civil que hi van actuar i que han estat reconeguts pels ferits. També obliga al cap de l'operatiu al Bages que declari de nou com a testimoni.

Segons la resolució de l'Audiència, de la visualització de les imatges es desprèn que els agents, sense avís, van colpejar "per sorpresa" amb les porres i escuts als manifestants.

Considera que s'hauria pogut aconseguir el mateix objectiu, encara que comportés més temps, agafant-los i arrossegant-los. Per això opinen que hi va haver "excés policial".

Malgrat que l'Audiència esmena la plana a la jutge de Manresa, la mateixa magistrada ha decretat ara el sobreseïment de dues denúncies ciutadanes més contra l'actuació policial el dia del referèndum: a Callús i a l'escola Joncadella de Sant Joan de Vilatorrada.

En el cas de Callús un dels denunciants era l'alcalde, Joan Badia, i en el cas de Sant Joan de Vilatorrada, el regidor de Cultura de l'Ajuntament, Jordi Pesarrodona.

La denúncia per les càrregues a Callús, arxivada

En totes dues sentències d'arxiu, la jutge assegura que de les declaracions, informes forenses i policials i els vídeos aportats a la causa:

"No pot deduir-se que hagi existit un excés policial davant la conducta de les persones que estaven concentrades, i menys encara que aquestes conductes es puguin atribuir a les ordes concretes d'un comandament, tinent o agent responsable de l'operatiu."

 

La magistrada tampoc considera que hi pugui haver responsabilitats penals per part dels agents.

Declaracions aturades a Girona

On també la justícia investiga encara les càrregues policials de l'1-O és a Girona, per la denúncia col·lectiva presentada per dues-centes persones que van patir lesions a diversos punts de votació.

Per aquesta causa hi ha investigats 22 policies, que haurien d'haver començat a declarar davant del jutge aquest mes. Però el jutjat que instrueix la causa contra els policies ha ajornat la seva compareixença a petició de l'Advocacia de l'Estat, que exerceix la defensa de la majoria dels investigats.

Interactiu relacionat: Memòria audiovisual de l'1-O