Refugiats rohingyes demanden Facebook per difondre missatges d'odi contra ells
La minoria musulmana de Birmània acusa el gegant de les xarxes socials de contribuir a la violència contra la seva comunitat
Refugiats rohingyes als Estats Units i al Regne Unit han presentat una demanda col·lectiva contra Facebook per permetre la difusió de discursos d'odi contra la minoria musulmana de Birmània.
Reclamen més de 133 milions d'euros, 150 milions de dòlars, a la companyia com a compensació per promoure, de retruc, la violència contra la seva comunitat.
Es calcula que més de 22.000 rohingyes van morir a mans de l'exèrcit i la policia birmana l'estiu del 2017. Més d'un milió més van haver de marxar del país.
Una "bèstia" a Birmània, segons l'ONU
Un any després, l'ONU va concloure que Facebook, que va esdevenir el mitjà de comunicació principal a Birmània, va tenir el seu paper en el genocidi. La xarxa social va servir per difondre missatges de nacionalistes budistes, la comunitat majoritària al país, plens d'estereotips o notícies falses contra els rohingyes.
Una investigació de l'agència Reuters, que citen els rohignyes a la seva denúncia, va identificar més d'un miler de missatges d'odi, com "Hem de lluitar contra ells com va fer Hitler amb els jueus" o "Llanceu-los benzina i caleu-los foc perquè puguin trobar-se abans amb Al·là".
En la carta que el despatx d'advocats que representa alguns dels refugiats al Regne Unit, i a què ha tingut accés la BBC, afirmen que els algorismes de Facebook "han amplificat el discurs d'odi contra el poble rohingya" i acusen l'empresa de no haver eliminat publicacions ni esborrat comptes que incitaven a la violència.
Entenen que Facebook, ara Meta, no va preocupar-se de verificar la informació que es publicava a la seva plataforma.
En la denúncia, els advocats de la part nord-americana acusen el gegant de les xarxes socials d'estar "disposat a canviar les vides del poble rohingya per expandir-se millor al mercat d'un petit país del sud-est asiàtic".
Meta té més de 20 milions d'usuaris a Birmània. Per a molts, les xarxes socials són la seva principal o única manera d'aconseguir i compartir notícies.
La resposta de Facebook
La companyia de Mark Zuckerberg argumenta que ha pres mesures per frenar els missatges d'odi a les seves plataformes a la zona, com prohibir que els militars tinguin perfils a Facebook i Instagram, després del cop d'estat de l'1 de febrer.
Afegeixen que la legislació dels Estats Units els protegeix de la responsabilitat sobre el contingut publicat pels usuaris. Segons els rohingyes que ara els denuncien, la llei birmana -que no té aquestes proteccions- hauria de prevaldre en aquest cas.
