Radiografia del consum: es dispara la despesa en alimentació i baixa en roba, oci i cultura

La inflació obliga les famílies a gastar més per mantenir un nivell de consum semblant al d'abans de la pandèmia

RedaccióActualitzat

L'espiral d'inflació de l'últim any ha disparat la despesa de les llars, que han hagut de gastar més diners per consumir pràcticament el mateix, o fins i tot menys que abans de la pandèmia. L'any 2022, segons l'Institut Nacional d'Estadística, el consum mitjà d'una llar va arribar als 33.084 euros, bàsicament en alimentació, habitatge i serveis com aigua, llum i gas. Això és un 0,5% més que el 2019, quan el consum va ser de 32.915 euros.

En el conjunt de l'Estat, l'increment és del 4,4%. Però és un increment artificial, fruit de l'escalada dels preus. Sense l'efecte de la inflació, amb uns preus constants, l'INE calcula que a Espanya el consum hauria caigut un 3,2%. Què vol dir això? Doncs que l'any 2022 les llars van gastar més diners que abans de la pandèmia, però amb prou feines van poder comprar el mateix que el 2019.

L'any 2022, a Catalunya, la despesa mitjana de les llars en alimentació va superar els 5.300 euros, 725 euros més que abans de la pandèmia (+15%). En el cas del conjunt de l'Estat, l'increment és del 17% Les famílies també van destinar més recursos a pagar l'habitatge i els serveis de llum, gas i aigua.
 


Per compensar aquests increments, però, van optar per reduir la despesa en moda, oci i cultura, segons les xifres de l'Institut d'Estadística. Els aliments i begudes ja s'emporten el 16% del pressupost familiar, quan abans de la pandèmia representaven el 14%. Baixa, en canvi, la despesa en begudes alcohòliques i tabac (fins els 439 euros anuals a Catalunya).

L'altre capítol que s'incrementa són despeses associades a l'habitatge, incloent-hi aigua, llum i gas; a Catalunya, ara representen més del 34% de la despesa de les famílies, que de mitjana hi gasten més de 11.416 euros l'any, gairebé 600 euros més que abans de la pandèmia. En el conjunt de l'Estat, la depesa en habitatge i tot el que hi va associat és de 10.242 euros per llar.

Begudes i conserves en una prestatgeria d'un supermercat (Europa Press/Eduardo Parra)

Menys moda i cinema

L'enquesta publicada avui evidencia també altres canvis d'hàbits un cop superada la pandèmia. Per compensar l'increment de preus en les despeses bàsiques, les famílies han sacrificat part del pressupost que destinaven a altres àmbits.

Per exemple, comparat amb el 2019, la despesa en roba i calçat han baixat un 13%, i se situa en els 1.232 euros. També baixa el consum de tabac i begudes alcohòliques (-6,8%), mobles i parament de la llar (-2,5%) o bé oci i cultura (-7,2%). La despesa en restaurants i hotels és pràcticament la mateixa que el 2019.
 

Bretxa de rendes

L'enquesta de pressupostos familiars també permet veure les diferències entre la despesa que fan les famílies amb les rendes més baixes respecte de les més benestants.

Mentre que les llars amb menys ingressos destinen el 63% de la seva despesa a cobrir les necessitats d'alimentació i habitatge, per les famílies més riques aquestes despeses no arriben al 40%.

Una dona mira peces en una botiga de roba
Una dona mira peces en una botiga de roba (Europa Press/H.Bilbao)


En canvi, les families amb més rendes gasten molt més en restaurants i hotels, un 11%, mentre que les famílies de rendes baixes no destinen ni un 5%.

Sorprèn també la diferència en la despesa de transport, mentre que entre les rendes baixes hi destinen un 6,6%, a les rendes més altes s'arriba al 16,6%, probablement perquè no fan un ús tan massiu del transport públic, que, a més, des de mitjans de l'estiu passat està en part subvencionat.

Diversos vehicles posen gasolina en una estació de servei de Madrid
Diversos vehicles posen gasolina en una estació de servei de Madrid (Europa Press/A. Pérez Meca)
ARXIVAT A:
Economia de butxacaConsumIPC
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut