Quins sistemes de purificació de l'aire són eficaços contra el coronavirus?
Quins sistemes de purificació de l'aire són eficaços contra el coronavirus?

Quins sistemes de purificació de l'aire són eficaços contra el coronavirus?

Eduard Querol Boira/Gustau Ropero Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Tant la comunitat científica com l'Organització Mundial de la Salut (OMS) coincideixen plenament en què la millor manera de disminuir el risc de contagis per Covid-19, en espais tancats, és obrir finestres.

Encara no hi ha un acord unànime en el rol que juguen els aerosols en la transmissió del coronavirus als interiors, però sí en què cal ventilar-los de manera sistemàtica i, a ser possible, creuada (de costat a costat).

Si la ventilació és insuficient, la purificació pot ajudar, sigui com a eina combinada de reforç, sigui l'única opció aplicable (perquè l'espai no compta amb finestres per obrir).

Què entenem per purificació?

Segons el Consell Superior d'Investigacions Científiques, purificar l'aire consisteix en eliminar les partícules en suspensió. Recordem que algunes d'aquestes partícules, com els aerosols, poden contenir virus amb capacitat infectiva.

I des que va esclatar la crisi de la Covid-19, s'ha parlat de diversos sistemes per higienitzar l'aire, objectes i superfícies dels espais per on ens movem. Paral·lelament, s'han obert debats sobre si cal instal·lar cap sistema purificador o no, a quins llocs, en quines condicions o sobre quina és la seva eficiència real contra el coronavirus.

Al mateix temps, hi ha diferents normatives i organismes certificadors, però no un criteri únic arreu. Per exemple, a Catalunya, ara com ara, la Generalitat no promou la instal·lació de purificadors: ni els homologa ni els certifica, però tampoc no els prohibeix.

 

María Cruz Minguillón, investigadora de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA-CSIC), explica: "El mètode més senzill i eficaç seria la filtració: un aparell que té un filtre d'alta capacitat de retenció de partícules i que proporciona aire lliure de partícules i, per tant, lliure de virus".

Des de fa setmanes, ja s'estan instal·lant en llocs com aules o restaurants. Bàsicament, són estructures rectangulars i verticals –construïdes industrialment- que al seu interior contenen un ventilador, que xucla l'aire, i un filtre, que n'atrapa les partícules en suspensió i el retorna net a l'ambient. Cal ubicar un aparell per sala, preferentment al seu centre i de manera que no incideixi directament sobre els ocupants.

 


Alta eficàcia dels filtres HEPA

S'ha d'escollir d'una capacitat i potència adequades al volum d'aire que es pretén filtrar, a la quantitat de gent que hi hagi dins i a l'activitat que s'hi desenvolupi. Ara bé, els experts recorden que els filtres han de ser d'alt rendiment, els anomenats HEPA (les sigles en anglès de High Efficiency Particulate Air).

Eduardo Martínez, consultor ambiental i secretari del Col·legi de Biòlegs de Catalunya, subratlla que cal comprovar que realment és un filtre HEPA. Aquests tenen des del 99,95 d'eficiència fins al 99,99%, o sigui, que s'està parlant d'eficiències molt altes.

En aquest sentit, la investigadora María Cruz Minguillón afegeix: "L'eficàcia de filtratge d'un filtre HEPA es determina per a diàmetres de partícules de 0,3 micres o, a vegades, 0,12, perquè és el diàmetre més difícil de filtrar". En concret, un filtre HEPA H13, o superior, ha d'oferir, si està ben instal·lat, un 99,95% d'eficiència.

 

Un cop atrapats en el filtre, els virus es desactiven al poc temps, és a dir, perden la seva capacitat infectiva; i a mida que el filtre reté partícules va perdent capacitat de filtració. Per això, cal canviar-lo per un de nou periòdicament.

Pel que fa a la renovació, Minguillón exposa: "S'han de canviar tal com digui el fabricant, amb precaucions, perquè aquests filtres han pogut retenir virus i, per tant, s'han de canviar bé, amb els guants, la mascareta i tancar-los després en una bossa".


Sistemes de filtració casolans

En la guia del CSIC per ventilar correctament les aules, el Centre Superior d'Investigacions Científiques contempla fins i tot, com a solució artesanal domèstica, acoblar un ventilador amb un filtre. Això sí, cal fer-ho de manera correcta, ajustant bé el filtre, triant la potència adequada del ventilador per garantir el correcte volum d'aire que es vol filtrar.

La investigadora de l'IDAEA-CSIC recorda que la construcció ha d'estar supervisada:

"Jo no m'atreveixo a recomanar-ho obertament perquè un ventilador (domèstic) no està dissenyat per tenir aquesta pèrdua de càrrega. Ara bé, accepta Minguillón, el sistema de funcionament és aquest i segurament és millor tenir això que res".

 
 

A títol d'exemple, aquest tutorial recull un estudi sobre purificadors d'aire artesanals. En la seva redacció, hi han participat investigadors del LIFTEC, el Laboratori d'Investigació en Fluidodinàmica i Tecnologies de la Combustió, un centre d'experimentació en què participen la Universitat de Saragossa i el CSIC.

​Renovar l'aire de tot l'espai 5 o 6 cops cada hora

Una altra consideració a tenir present és que la circulació de l'aire als edificis i habitacions difereix d'un racó a un altre; per tant, és difícil generalitzar conclusions derivades dels estudis científics fets en laboratori. Dit d'una altra manera, un aparell comercial estandarditzat pot perdre eficiència segons les característiques del lloc on estigui funcionant. I encara més un d'artesanal.

A més, tant si el filtratge treballa sol o combinat amb la ventilació natural, s'ha de tenir en compte que el resultat ha de ser equivalent a l'efecte d'entre 5 i 6 renovacions per hora del volum total d'aire de l'espai en qüestió per ajudar a prevenir contagis. D'altra banda, no s'ha d'oblidar que el filtratge és una ajuda a la ventilació. I que aquesta és imprescindible encara que es passi fred o suposi una despesa extra de calefacció i, per tant, poc sostenible.

Ionització de plasma fred

Si parlem d'altres mètodes per higienitzar aire i superfícies a interiors, Pradditive, una companyia catalana d'àmbit internacional, proposa la tecnologia anomenada "ionització de plasma fred amb punta d'agulla". Des de fa anys, ofereix els seus serveis al món empresarial, i ja aplica aquesta tècnica en edificis com ara aeroports, hotels o museus.

Juan Gil Gutiérrez, director executiu (CEO) de Pradditive, explica que s'instal·la dins dels sistemes de ventilació i climatització ja existents a l'edifici:

"I el sistema de ionització de plasma fred produeix ions que en contacte amb les partícules suspeses a l'aire, les atrauen, s'agrupen i, després, queden fixades al filtre, sense haver d'utilitzar filtres d'alta capacitat".

Els responsables de l'empresa de climatització i ventilació destaquen que la ionització de plasma fred actua de manera continuada i intensiva en l'eliminació de tot tipus de contaminants i patògens, com partícules, espores de floridura, olors, fongs, bacteris i virus.

 

Segons Juan Gil Gutiérrez, seria l'única empresa que ha realitzat (amb èxit) un ‘assaig amb certificació' específic per al SARS-CoV-2 dins del fusellatge d'un avió. Ho van fer en territori nord-americà.

L'empresa assegura que compten amb la certificació oportuna per garantir que, normativament, els espais laborals on s'apliqui la seva tecnologia poden garantir que són entorns segurs contra la Covid. Han perfeccionat el sistema de ionització de manera que "també està comprovat que no emetem cap quantitat d'ozó", diu Gutiérrez. I postil·la: "Estem autoritzats per la Unesco per treballar, per exemple, a la Casa Batlló, dins d'un edifici Patrimoni de la Humanitat, precisament perquè no oxidem tampoc els materials de l'entorn".

 


Ni rajos ultraviolats ni sistemes que generin ozó

De fet, els experts no aproven sistemes purificadors que generin ozó, uns sistemes que s'han aplicat en interiors des del principi de l'epidèmia. L'ozó es descarta perquè combinat amb altres compostos de l'entorn es pot transformar en elements nocius per a la salut. També poden tenir efectes corrosius en els components de les instal·lacions.

A banda, la comunitat científica rebutja fer servir de manera indiscriminada els rajos ultraviolats per eliminar el coronavirus. Si bé està comprovat que són útils per a la desinfecció d'aigua i sistemes de ventilació, no és menys cert que, si incideixen en humans, poden tenir efectes cancerígens.

 

Per tant, la llum ultraviolada només s'ha de fer servir en absència de persones (si no van correctament protegides). La radiació ultraviolada fa malbé el genoma dels patògenes en pocs segons, la qual cosa impedeix que es puguin replicar. Conclusió: es pot fer servir, de manera molt controlada, en hospitals (per ajudar a esterilitzar quiròfans, per exemple) o laboratoris, però no a nivell domèstic. "No es recomana posar rajos ultraviolats ni en una casa particular ni en un comerç", rebla María Cruz Minguillón.

 

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut