Quins "papers" vénen?
Quan hagi acabat tot el procés de retorn dels "papers", el que haurà sortit de Salamanca és només el 2% de l'Arxiu i, a més a més, allà quedarà còpia de tot. El primer material que ha sortit són documents polítics i administratius de la Generalitat, després vindran els que pertanyen a entitats i particulars. Només quedaran pendents els documents dels ajuntaments.
Entre la documentació catalana de l'Arxiu de la Guerra Civil, que equival a un 2% del total del centre, destaca la de la Generalitat de l'època, que és un 30% del conjunt que es va salvar després de l'ocupació franquista de Barcelona. Allà es poden trobar actes amb la firma de Josep Tarradellas, conseller en cap, o un document de l'Ajuntament de Barcelona, que eren en mans de la Generalitat. De fet, són aquests els documents que primer arribaran a Catalunya, en 500 lligalls, gràcies a la llei aprovada pel Congrés i que reconeix la singularitat històrica de l'autogovern català.
Aquesta llei, que, pel fet de ser-ho, no pot veure paralitzada la seva execució per recursos al Tribunal Constitucional com el presentat pel govern de Castella i Lleó, també empara el retorn de la documentació de partits polítics i sindicats, d'associacions culturals i de particulars, que constitueix un volum més gran que el dels lligalls de la Generalitat. Entre ells hi ha notes sobre afiliació i carnets, factures d'empreses, avaluacions escolars i tota mena de correspondència personal. Quedarà encara pendent l'àmbit dels cartells, com els de Carles Fontserè, els gravats i els llibres, que encara s'estan inventariant.
L'assignatura pendent és la dels ajuntaments, que no es preveuen en la llei, i que es remeten a la futura llei de la memòria històrica, que el govern espanyol s'ha compromès a impulsar, i a la qual es podran acollir també les reclamacions provinents del País Valencià i del País Basc.
