Què és Transnístria i què pot comportar que busqui un acostament a Rússia

A les cancelleries europees i dels països que integren l'Aliança Atlàntica hi havia neguit. A l'autoproclamada república de Transnístria es reunia, per primera vegada des de feia 18 anys, l'anomenat Congrés dels diputats de tots els nivells. Alarma: la possibilitat que demanessin la incorporació a Rússia.

Finalment, l'atípica reunió de representants populars s'ha quedat en una petició a Moscou:

"Mesures per protegir Transnístria davant l'increment de la pressió de Moldàvia, i tenint en compte que hi viuen més de 220.000 ciutadans de Rússia."

Transnístria és una franja de terreny que corre entre Moldàvia i Ucraïna, i que l'ONU reconeix com a part de la república de Moldàvia. Cap membre de les Nacions Unides la reconeix. Només altres entitats autoproclamades --Abkhàzia i Ossètia del Sud-- reconeixen el territori com un estat.

Fins fa uns mesos, abans de dissoldre's arran de la guerra Armènia-Azerbaidjan, també la República d'Artsakh la reconeixia. Transnístria forma part de la relació de conflictes congelats en què Rússia està implicada i que modula a conveniència amb objectius geopolítics.

La situació actual de Transnístria, un enclavament controlat a distància per Moscou, ve marcada per la vinculació històrica amb l'imperi rus. Un passat d'arrels eslaves entrelligat amb el d'una Moldàvia culturalment romanesa.

Després de la Segona Guerra Mundial, Stalin va unificar els dos territoris dins de l'URSS. Amb la glàsnost, el 1990, el ressorgiment d'un nacionalisme proromanès entre els moldaus va causar enfrontaments amb la població d'origen rus i ucraïnès, minoritària al país però majoritària a Transnístria. L'establiment del romanès com a llengua oficial, amb l'alfabet llatí com a base, deixava en minoria el rus i l'alfabet ciríl·lic.

Amb la dissolució de l'URSS, el 1991, va esclatar una guerra entre les dues comunitats. El suport de l'exèrcit als transnistrians va acabar amb un alto el foc i una àmplia autonomia a la regió, que va lliscar cap a l'autogestió, amb el suport de Moscou.

Aquesta independència de facto l'han mantingut fins ara, amb la presència sempre de tropes russes i amb la voluntat d'acabar sent totalment independents o, si més no, part d'una Rússia a la qual se senten molt més propers que no pas a la Unió Europea, a la qual Moldàvia està en procés d'integrar-se.

De fet, l'enclavament ja va celebrar un referèndum per integrar-se a Rússia l'any 2006, però Moscou el va ignorar. Rússia ni tan sols reconeix formalment l'existència de Transnístria com un estat independent, tot i que de facto hi manté relacions fluides i representació.

A l'oest d'Ucraïna, Moscou va reconèixer les autoproclamades repúbliques populars del Donbàs el dia abans d'atacar Kíiv. En el cas de Transnístria, el manteniment de l'ambigüitat estratègica atorga a Rússia més marge de maniobra a l'oest d'Ucraïna i a l'est de Moldàvia, país que fa cua per entrar a la Unió Europea.