Quant dura l'efecte de les vacunes? I si has passat la Covid? Així funciona la immunitat
Els anticossos es van perdent, però la immunitat cel·lular podria ser per a tota la vida: no impedeix agafar la malaltia o infectar altres persones, però si s'agafa és sense símptomes o molt lleus
Quant dura l'efecte de les vacunes? I si has passat la Covid? Així funciona la immunitat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Quant dura l'efecte de les vacunes? I si has passat la Covid? Així funciona la immunitat

Els anticossos es van perdent, però la immunitat cel·lular podria ser per a tota la vida: no impedeix agafar la malaltia o infectar altres persones, però si s'agafa és sense símptomes o molt lleus

Marta ArrufatActualitzat
TEMA:
Salut

De mica en mica es van tenint més indicis sobre la immunitat davant de la Covid. Els investigadors ja ho intuïen, però ara s'ha demostrat que haver passat la malaltia o haver-se vacunat no evita que et puguis tornar a contagiar, ara bé, si es passa la malaltia serà de manera lleu o sense símptomes. I també es corrobora que es pot encomanar a un tercer.

Com funciona el nostre cos per defensar-se del virus de la Covid i per què cal la vacunar-se?

Quan ens vacunen, en poques hores el nostre cos comença a generar anticossos contra el virus, i si hem passat la malaltia, n'ha generat de manera natural.

Què fan els anticossos?

"Els anticossos el que fan és capturar els virus i eliminar-los de la circulació", ha explicat a TV3 Julià Blanco, cap de Virologia i Immunologia Cel·lular de l'Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa.

I què ens protegeix més, la vacuna o haver passat la infecció?

"Qualitativament la resposta seria millor d'una persona infectada, però la quantitat d'anticossos que tenen aquestes persones és en general més baixa que la que tenen les persones vacunades."


Els anticossos es van perdent amb el temps, però la immunitat, no.

Els científics ho sospitaven, però ara ho han pogut demostrar: hi ha més capes de protecció enfront del virus quan s'ha passat la malaltia o s'ha rebut la vacuna.

"Considerem que la resposta immunitària més eficaç contra els virus és la resposta cel·lular."


El sistema immunitari es manté alerta amb dos tipus de cèl·lules: les T i les B. Les cèl·lules T curen i les cèl·lules B queden entrenades per generar anticossos de nou quan calgui.

Segons, Manel Juan, cap d'Immunologia de l'Hospital Clínic, ara sabem que la immunitat cel·lular que suposa la capacitat de les cèl·lules B de generar anticossos, encara que es perdin, dura molt temps.

"Sempre que has generat anticossos tens immunitat cel·lular. Això ja ho sabíem, el que s'està demostrant és que dura, i ara el que sabem és que tens una immunitat d'anticossos que pot durar dècades."

 

Una bona notícia, que el viròleg Julià Blanco puntualitza:

"Les dades que tenim són que pot ser una immunitat per a tota la vida. Però una immunitat per a tota la vida contra el virus que ens ha infectat o contra la vacuna que ens han posat. Compte! Així que el virus vagi canviant, encara que tinguem anticossos, si aquests anticossos no són capaços de reconèixer el virus, no estarem protegits."

Un cop immunitzats, les cèl·lules B generen anticossos contra la malaltia sempre que calgui (CCMA)


I aquí entra en joc una altra capa de protecció, segons Blanco, més eficaç: les cèl·lules T, que poden fer que les vacunes siguin eficaces malgrat les mutacions del virus:

"Identifiquen les cèl·lules que estan infectades i les destrueixen de manera immediata. D'aquestes, el virus encara no se n'ha pogut escapar. I això és l'esperança que tenim, que malgrat que el virus vagi evolucionant i intenti escapar-se dels anticossos, l'escapament a la resposta T no sigui tan eficaç i, per tant, les vacunes continuïn sent eficaces."


Per tot plegat, del que quedem protegits és de tenir la malaltia greu, i també de moment amb les noves variants. Però no d'infectar-nos, o de transmetre-la a un tercer.

Sempre amb compte, i pendents de variants, els investigadors són optimistes. La malaltia pot existir però, segons Manel Juan, els casos greus poden acabar sent molt aïllats:

"En biologia no hi ha res 100%. Quan parlem de milions, sempre hi haurà gent que es reinfectarà que podrà tenir un quadre greu i en què això no funcionarà així, però estem parlant de casos molt anecdòtics."

Amb aquestes últimes dades caldria una tercera dosi de vacuna?

"Caldre, com a capacitat de resposta, no cal", diu Juan, però pot anar bé de cara a noves mutacions.

"Si ens revacunem tampoc no passa res. Revacunar-nos no és una cosa que ens generi cap problema, i pot ser que ens ajudi a fer que hi hagi millors respostes a les variants i a tots els canvis que es puguin produir."

Una tercera dosi de vacuna pot ser útil per completar la immunitat per a noves variants del virus (CCMA)

Segons Blanco,es poden fer dosis basades en noves variants, i per això és millor esperar.

"No és mala idea una tercera dosi de vacuna perquè llavors podem posaruna vacuna que ja estigui basada en la variant més nova del virus... És estrictament necessari, en aquest moment? Probablement no, jo crec que és molt més prudent esperar."


Amb revacunació o sense, el més efectiu és aconseguir que almenys un 80% de la població estigui immunitzada. Aquesta és l'anomenada immunitat de grup, o ramat. Un altre front de protecció, el social, contra la Covid.

ARXIVAT A:
SalutVacunesCovid-19Ciència

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut