Pritzker 2020 per a les arquitectes irlandeses Yvonne Farrel i Shelley McNamara

El Premi Pritzker, el Nobel de l'arquitectura, d'aquest any és per al duo d'arquitectes irlandeses Yvonne Farrell i Shelley McNamara, fundadores de l'estudi dublinès Grafton Architects.

El guardó les reconeix com a "pioneres" en un sector dominat per homes i en destaca la integritat de les obres, que respecten el lloc i la comunitat on s'emplacen, segons el jurat.

"Són pioneres en un camp que ha estat tradicionalment dominat per homes. Són un far per a altres professionals."

Farrell i McNamara són les primeres irlandeses de rebre el guardó i, abans, només tres dones – que formaven part d'equips integrats també per homes – han estat reconegudes amb aquest guardó.

Els seus projectes es centren, sobretot, en universitats, edificis oficials i cases particulars. La  seva obra es pot contemplar sobretot a Irlanda i també a Itàlia, França i el Perú.
 

Els edificis de Farrell i McNamara s'inscriuen en el corrent del brutalisme, un moviment que destaca l'ús de materials com el formigó, sense guarniments, i que situa les persones com a centre del seu disseny.

Van ser les comissàries de l'última Biennal d'Arquitectura de Venècia i són autores de nombrosos edificis al seu país, però també tenen projectes a França, Itàlia i el Perú. 

Entre les seves obres més destacades hi ha la Universitat d'Enginyeria i Tecnologia, UTEC, a Lima, del 2015.

Aquest edifici, un dels més lloat de les dues arquitectes, està situat entre un barranc, una autopista i un barri residencial. És un edifici vertical, amb un perfil en cascada i un disseny per recollir el vent del mar, cosa que minimitza l'ús de l'aire condicionat.

A la Universitat Luigo Boconi, de Milà, del 2008, dediquen la planta baixa a espai públic per fomentar la relació de la comunitat educativa i la ciutat italiana.

L'edifici d'oficines del Departament de Finances de Dublín, del 2009, va recobrir-lo de pedra calcària local. Les finestres estan encastades ran de façana, amb respiradors a la part de baix, que ofereixen vistes panoràmiques de la ciutat.

Per a la Universitat Tolosa van escollir sorra del llac Iseo i el seu disseny inclou contraforts, rampes i patis, com trobem en aquesta ciutat francesa.

Un dels últims projectes de Farrell i McNamara és l'Institut Mines-Télécom de París, del 2019. Aquest complex universitari integra el paisatge amb una imponent façana grisa que es confon amb el terreny on és.

Satisfacció pel premi

Yvonne Farrell ha expressat la seva satisfacció per la seva feina i pel reconeixement del Pritzker:

"Ser arquitecte és un privilegi enorme. Aquest premi és un suport a la nostra concepció de l'arquitectura."

Shelley McNamara destacava la dificultat dels seus projectes:

"A vegades ens ha costat  trobar espais on implementar els nostre valors d'humanisme, artesania i connexió cultural amb què treballem; per això, aquest premi és molt gratificant."

Arquitectes i professores, totes dues ha desenvolupat una obra en què combinen l'equilibri entre la grandiositat i la modèstia i entre la força i la delicadesa. El seu objectiu és convertir les ciutats en espais més habitables, solucionant, alhora, problemes locals i globals.

"L'arquitectura és el marc de la vida humana."

Assegura McNamara que considera que la seva professió expressa un continu diàleg entre públic privat i interior-exterior amb especial atenció als materials.

Les dues premiades es van conèixer com a estudiants a la Universitat de Dublín i són professores des de fa anys.

"És una experiència de doble sentit: nosaltres aprenem dels estudiants i ells, tant de bo, aprenguin de nosaltres."