Macron es disputarà la presidència amb l'extrema dreta de Le Pen a la segona volta
Gran part de la resta de candidats demanen el vot per a Macron a la segona volta, per barrar el pas a l'extrema dreta
Emmanuel Macron i Marine Le Pen es tornaran a disputar la segona volta de les eleccions presidencials franceses, com ja va passar fa cinc anys. Macron, actual president i candidat a la reelecció amb En marxa, ha guanyat la primera volta de les eleccions, com ja va fer el 2017.
Segons els resultats oficials definitius, ha obtingut un 27,84% dels vots. El 2017 va obtenir un 24,01%.
La segona candidata en nombre de vots és de nou Le Pen, d'extrema dreta, al capdavant de Reagrupament Nacional, l'antic Front Nacional, que aconsegueix un 23,15% dels vots, gairebé dos punts més que fa cinc anys, quan en va obtenir el 21,3%.
El tercer en discòrdia ha estat Jean-Luc Mélenchon, d'esquerres, antic socialista i líder de França Insubmisa, partit que va fundar el 2016. Els sondejos el deixaven fora de la segona volta, però a mesura que ha anat avançant la nit cada cop s'ha situat més a prop de Le Pen.
El recompte anava sumant vots de les zones urbanes i per moments ha semblat capaç de fer una gesta inesperada. A París, per exemple, Melenchon ha sumat el 28% dels vots i Le Pen només el 5%. Finalment, però, s'ha quedat en el 21,95% a tot França. A poc més de 400.000 vots de la líder de l'extrema dreta.
La quarta posició d'aquesta primera volta ha estat per a Éric Zemmour, un altre candidat d'extrema dreta, amb el partit Reconquesta, que aconsegueix el 7,07% dels vots.
Zemmour i Le Pen competien per un mateix electorat. Tots dos sumen més del 30% dels vots d'aquestes eleccions, sense comptar amb l'altra formació d'extrema dreta, Dempeus França, de Nicolas Dupont-Aignan (2,06%). Això vol dir que gairebé un de cada tres francesos ha votat extrema dreta.
Aquestes eleccions han confirmat l'enfonsament dels dos grans partits de la V República, el Partit Socialista, liderat per l'alcaldessa de París, Anne Hidalgo (1,75%), i Els Republicans, la dreta tradicional francesa, amb Valérie Pécresse al capdavant (4,78%).
Les dues forces que havien tingut la presidència francesa sumen ara poc més del 6,4% dels vots, una quarta part dels volts obtinguts a les presidencials del 2017, quan van superar el 26%, i del 2012, quan van tenir el suport del 55% dels electors i el socialista François Hollande va succeir el conservador Nicolas Sarkozy com a president de la República.
Pécresse ha quedat cinquena, un resultat que no deixa gens clar el futur d'un partit que havia estat el dels presidents Sarkozy i Jacques Chirac i que ara passa per una crisi profunda. Hidalgo, amb uns socialistes encara més enfonsats que els conservadors, ha quedat en desena posició.
Els ecologistes de Yannick Jadot són sisens amb el 4,63% dels vots.
Macron no ho dona per fet
El president francès ha estès la mà a "a tots els que volen treballar per França" i ha fet una crida als francesos a bloquejar el pas a l'extrema dreta en la segona volta. Ha dit que "res no està decidit" i que ara es viu "un moment decisiu per a França i per a Europa".
Marie Le Pen ha demanat, de cara a la segona volta, prevista per al 24 d'abril, "un gran canvi de govern" perquè, ha dit, França ho necessita, i ha demanat el vot de tots aquells que no han donat suport a Macron.
"El proper dia 24 es posen en joc dues visions de la societat, la de la divisió i el desordre o la de la unió dels francesos en la justícia social i la protecció. Tots els que no han votat Macron estan convidats a sumar-se ara a Reagrupament Nacional."
Els sondejos de cara a la segona volta de les presidencials, que han començat a aparèixer aquesta mateixa nit, donen la victòria a Macron, però per un marge estret. 52% a 48% en les prediccions més optimistes per a l'actual president.
Suport a Macron de la majoria de candidats
La candidata del Partit Socialista, Anne Hidalgo; la candidata d'Els Republicans, Valérie Pécresse; el candidat del Partit Comunista, Fabien Roussel, i el candidat d'Els Verds, Yannick Jadot, ja han demanat el vot per a Emmanuel Macron a la segona volta.
Hidalgo ha dit que ha treballat tota la vida "perquè França no entri en l'odi", i que per aquesta raó demana a tothom que voti en contra de Le Pen.
Jean-Luc Mélenchon no ha demanat expressament el vot per a cap dels dos candidats, però ha dit que "no se li ha de donar cap vot a Le Pen".
Nous savons pour qui nous ne voterons jamais. Et pour le reste, comme je vous l'ai dit il y a 5 ans : les Français sont capables de savoir ce qui est bon pour la démocratie. Il ne faut pas donner une seule voix à Madame Le Pen. #Melenchon2022 #1erTour https://t.co/Ze7TLz8cLJ
Jean-Luc Mélenchon (@JLMelenchon) April 10, 2022
La candidata de l'extrema dreta, de moment, només ha aconseguit el suport d'Éric Zemmour, l'altre candidat d'extrema dreta. "Tinc molts desacords amb Marine Le Pen, però a l'altra banda hi ha un home que ha fet entrar dos milions d'immigrants a França", ha argumentat Zemmour.
Prop de 49 milions d'electors estaven cridats a les urnes per unes eleccions presidencials on es presentaven 12 candidats. La participació ha estat del voltant del 74%, quatre punts per sota que en les anteriors eleccions.
Els resultats a la Catalunya Nord
A la Catalunya Nord la guanyadora d'aquesta primera volta de les presidencials ha estat Marine Le Pen, que ha aconseguit el 32,5% dels vots.
A Perpinyà, Le Pen ha obtingut gairebé un de cada tres vots emesos, seguida de Jean-Luc Mélenchon i Emmanuel Macron.
A Ceret, al Vallespir, en canvi, Mélenchon s'ha imposat per sis dècimes a Le Pen. A Prada, al Conflent, també ha guanyat Mélenchon per dos punts sobre Le Pen.
A Argelers i Elna, dues altres poblacions icòniques de la Catalunya Nord, ha guanyat Le Pen amb grans marges de més de 10 punts sobre Macron i Mélenchon respectivament.
Votacions també a Barcelona
Els ciutadans francesos residents a Barcelona han pogut votar al Camp Nou, on aquest matí s'han registrat algunes cues:
