Votar des de la Catalunya Nord: "França és jacobina i tot es decideix a París"

Alguns coneixedors de la zona esperen que l'abstenció que hi va haver en les departamentals i regionals no es repeteixi en aquesta convocatòria

Actualitzat

Situats a més de 800 quilòmetres de París, els habitants de la Catalunya Nord participen en aquestes eleccions presidencials a dues voltes, el 10 i el 24 d'abril, per decidir qui serà el president de la República en els pròxims cinc anys.

"Les presidencials són unes eleccions molt parisenques; de fet, no hi ha cap realitat específica per la Catalunya del Nord i, per tant, aquí es viu igual que a Lió o qualsevol altra ciutat. Això és organització francesa i funciona així", apunta l'advocada i consellera departamental Annabel Brunet.

I aquesta és la sensació que palpem als carrers de la capital del Rosselló quan preguntem per aquestes eleccions. Poques, molt poques, de les persones que aturem ens parlen en català, i quan els preguntem què significa per a ells triar al president de la República, coincideixen a dir que els resultats de l'última convocatòria, la de les eleccions regionals i departamentals, amb una abstenció rècord, fan perillar la democràcia.

Gishlaine Coronat: "La democràcia és en perill. Jo crec que hi haurà molta abstenció i això em fa por. França és jacobina i tot es decideix a París, i nosaltres aquí a la Catalunya Nord tenim el sentiment que tot això no té importància, vist des de París, i això és una decepció contínua; però jo aniré a votar"

Alguns coneixedors de la zona esperen que l'abstenció que hi va haver en les departamentals i regionals no es repeteixi en aquesta convocatòria, una de les que més mobilitzen els votants.

L'advocada Annabel Brunet creu que hi ha una desafecció total de la gent a l'hora d'anar a votar:

"No és un rebuig cap a la política, sinó que ha deixat d'existir per ells. I això no sé com ho recuperarem perquè no podem seguir tenint elegits només amb el 30% de la gent que va a votar. Les eleccions presidencials franceses són les que mobilitzen més electors just després de les municipals. Per tant, veurem si l'abstenció de les últimes eleccions va ser motivada per l'efecte de la covid o si realment està lligat amb la política"

Per aquestes eleccions s'hi han inscrit 362.000 persones que escullen directament el cap d'estat. Al departament hi ha prop de 500.000 habitants i, per Brunet, "caldria veure si alguns ja directament no s'hi ha inscrit i, per tant, s'haurien de sumar als que no aniran a votar diumenge".

Per a molts, aquesta és una convocatòria important on el que es mira és la política general, la de país.

"Sí que aniré a votar, és quasi una obligació que tenim, és molt important. Nosaltres també votem per l'Ajuntament, això és local. Però, ara, el president és global, vull dir que és per a tot el país. És la política econòmica, la política social...", assegura Jordi Danoy, que regenta un restaurant al centre de la ciutat, al costat del riu.

Les persones que tenen clar que votar és una obligació veuen l'abstenció com el símptoma d'alguna cosa més:

Glòria Soler: "Hi ha tant cansament democràtic que aquí, a França, hi ha una abstenció molt forta. Però una cosa que em dona una mica d'ànim és pensar que jo tinc un fill que té 20 anys i aquest noi em diu: 'Mama, que aniràs a votar per mi?', o sigui, que té idea d'anar a votar, amb 20 anys"

Diumenge a les 8 del matí obriran les portes els 481 col·legis electorals que hi ha al Departament dels Pirineus Orientals i fins les 7 de la tarda, una hora més que en altres eleccions, es podrà dipositar el vot.

ARXIVAT A:
FrançaPerpinyàEleccions França 2022
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut