Plensa convida al silenci en una exposició a El Retiro

Són tres caps de dona, Laura, Ana i Rere, fets de malla d'acer, supeses en l'aire que reclamen silenci a l'espectador. L'artista barceloní Jaume Plensa torna 18 anys després a Madrid amb "Invisibles", una exposició al Palau de Vidre d'El Retiro, seu també del museu Reina Sofia.

"Avui dia crec que les paraules estan malaltones, com si tinguessin grip. Es parla massa i s'utilitzen sense valorar el seu contingut. Per això amb aquesta exposició estic invitant al silenci, no per callar, sinó per reflexionar."

Es tracta d'una mostra molt poètica, que "evoca al silenci, la transparència i la invisibilitat", comissariada per Joao Fernandes, que s'inaugura divendres que ve, dia 16, i estarà oberta fins al 3 de març.

El Palau de Vidre, de set a deu de la nit, estarà a més il·luminat i es convertirà "en una vitrina que seguirà oberta al públic encara que aquest no hi pugui accedir".

"Crec que és fonamental introduir la bellesa el dia a dia de la gent. Moltes vegades la instal·lació d'una obra d'art ordena un espai urbà, li dóna un sentit, un punt de referència a una comunitat i la relació de la bellesa amb la comunitat és extraordinària."

Les peces del Palau de Vidre s'acoblen amb l'espai de tal manera que sembla que el palau s'hagi construït específicament per a elles. Té com a protagonistes les dones perquè Plensa sempre treballa amb cares femenines.

"Sempre he pensat que la memòria és femenina i el futur és femení; els homes som simpàtics, però no som res, només una cosa transitòria. No defenso la dona, defenso allò femení, perquè també hi ha homes amb una càrrega femenina extraordinària. Tant de bo allò femení ocupés un lloc més important en la política, en l'educació, el dia a dia."

Plena sempre ha estat preocupat tant pel cos i l'ànima, com pel cap.

"El cap és el lloc on tot passa, el palau del coneixement, però també el lloc més salvatge del nostre cos i és un lloc al qual sempre pots anar i tornar, és com una tela blanca en la qual pots pintar totes les teves emocions: el desig, el son, tot és aquí, però d'una forma oculta, al seu interior fosc i humit que és el cervell."

Per Plensa, tot l'important que passa en la vida es produeixen en llocs foscos i humits del nostre cos.

"El cervell, on somniem i imaginem; la boca, on es formen les paraules que expressem per comunicar-nos, i l'úter, d'on surt la vida."

Plensa inaugurarà a final de mes una gran retrospectiva al Macba de Barcelona i al desembre instal·larà un cap gegant, blanc, de dotze metres d'altura, a la plaça de Colón de Madrid.

Jaume Plensa és des d'aquest novembre doctor "honoris causa" de la UAB. Ha estat escollit pel renom internacional que ha aconseguit amb les seves obres instal·lades en espais públics.