La planta alemanya d'emmagatzematge de gas rus Nord Stream 2 a Lubmin
La planta alemanya d'emmagatzematge de gas rus Nord Stream 2 a Lubmin (Reuters/Hannibal Hanschke)

Per què la UE no pot tancar l'aixeta del gas rus de cop: el pla de Brussel·les

Brussel·les vol tallar la dependència del gas rus aquest mateix any, però es troba més dificultats per prendre una decisió dràstica com els Estats Units

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto48

Francesc Serra

Cap de la secció d'Economia d'Informatius de TV3

@fx_serra
Actualitzat

Cadascú té la casa endreçada de manera diferent i té els seus propis límits. Al voltant del 40% del gas i el 27% del petroli que es consumeix a la Unió Europea ve de Rússia. En el cas dels Estats Units -que ja ha anunciat que tanca l'aixeta al gas i el petroli rus-, la quota d'importació de petroli rus és del 7%, i no necessiten comprar gas. Amb això ja queda clar qui pot permetre's tallar l'aixeta en sec i qui no.

De l'octubre al març de l'any que ve, la Unió Europea pot necessitar al voltant de 286.0000 milions de metres cúbics de gas, segons càlculs d'una consultora, Aurora Energy Research. Més de 100.000 haurien de venir de Rússia. Sense aquest gas, el forat s'haurà d'omplir d'alguna manera.

Aquí en sortiríem més o menys ben parats, perquè el gas ens arriba sobretot d'altres llocs, com ara Algèria (via gaseoducte) i els Estats Units (via vaixell), mentre que la quota de gas rus és molt més baixa, segons les dades d'Enagas.

Però Alemanya, per exemple, ja ha avisat que no podria assumir-ho. Aquest decalatge es pot intentar omplir de moltes maneres. Important gas amb vaixells, per exemple; i els Estats Units no són un espectador neutral, perquè molts d'aquests vaixells serien seus.

Una altra opció és impulsant encara més les renovables, però això no és immediat. I alguns països podrien repensar-se el tancament de nuclears.

I queda l'opció que ens pot recordar altres èpoques. Mesures d'estalvi, per part dels consumidors i també de les indústries. Per convicció, però, sobretot, per preu, perquè tot això no sortirà gratis.


El pla de Brussel·les

La Comissió Europea proposa reduir al voltant de dos terços la importació de gas rus aquest mateix any. En lloc de prohibir directament les importacions, Brussel·les ha presentat un pla que preveu buscar fonts alternatives de subministrament, estalvi i impuls de les renovables.

Tenint en compte l'impacte que tindria a països com Alemanya, Itàlia o Àustria, la Comissió Europea proposa "desenganxar-se" gradualment de la dependència del gas rus.

El altres principals proveïdors de gas són Noruega (23%), Algèria (12%), els Estats Units (6%) i Qatar (5%), segons els càlculs de Brussel·les. L'increment de preus ja comença a fer mal l'economia, i el BCE calcula que aquest any pot reduir el creixement econòmic en, almenys, 0,5 punts.


Estocs plens

Brussel·les no vol repetir l'error d'aquest hivern, quan Europa s'ha trobat amb les reserves de gas mig buides. Això també ha contribuït a disparar els preus, tot i que també és cert que ha estat un hivern suau, i la demanda tampoc s'ha disparat.

Canonades per transportar gas a Lubmin, a Alemanya
Canonades per transportar gas a Lubmin, a Alemanya (Reuters/Hannibal Hanschke)

La Comissió establirà un objectiu del 90% d'estocs l'1 d'octubre de cada any, i considerarà aquesta infraestructura "crítica". Assenyala directament Gazprom, a qui atribueix un comportament "inusual"; els seus dipòsits només s'han omplert fins el 16%, mentre que els d'altres companyies arribaven al 44%.

La Comissió demanarà als estats membres que vigilin Gazprom, perquè no posi en risc la seguretat de subministrament. I, si convé, vol que prenguin mesures per assegurar que els estocs arriben al nivell exigit.


Gas natural liquat

La fórmula per compensar la reducció d'importacions russes passaria, ineludiblement, per buscar d'altres proveïdors, que portarien el seu gas amb vaixells a Europa. Molts d'aquests vaixells serien nord-americans.

En els últims anys, els Estats Units s'ha convertit en exportadors, més encara quan els preus tan alts permeten rendibilitzar les mines de "fracking".

Els altres potencials socis serien Qatar o Noruega, que ja són proveïdors habituals de GNL a Europa. En molts casos, a través de ports com el de Barcelona. Ara bé, com que altres zones del planeta també competeixen per captar recursos (per exemple, la Xina i el Japó), aquesta alternativa és cara.

La planta de producció d'energia de Neurath, a Alemanya, que funciona amb lignit
La planta de producció d'energia de Neurath, a Alemanya, que funciona amb lignit (Reuters/Wolfgang Rattay)

Renovables

Brussel·les també proposa accelerar els projectes de renovables, i simplificar els tràmits per a nous projectes. Es tracta, asseguren, d'acabar "amb la perillosa dependència" de combustibles fòssils de Rússia, abans del 2030.

El pla passa per doblar les capacitats fotovoltaiques i eòliques europees l'any 2025, i triplicar-les per al 2030, amb un estalvi anual de 170 bcm de gas.

La Comissió fa una crida als estats perquè tinguin en compte "l'interès públic" a l'hora de donar els permisos administratius corresponents. També es vol accelerar els projectes d'hidrogen verd i biometà.

Impost als beneficis

Ara bé, Brussel·les no toca, de moment, el sistema de subhastes del mercat elèctric, que trasllada el preu del gas (ara disparat) a la resta de producció. Això, ara, penalitza el consumidor, que paga tota l'electricitat que consumeix (produïda amb renovables o nuclear, per exemple) a preu d'or, és a dir, a preu de gas.

La Comissió Europea sí que accepta, però, que els governs puguin establir un impost temporal a les elèctriques que es beneficien d'aquest sistema marginalista, i que podria comportar una recaptació en el conjunt de la UE de 200.000 milions d'euros.

Una altra solució, que proposen països com Espanya, és "separar" el gas de la resta de fonts d'energia a l'hora de fixar els preus de l'electricitat. D'aquesta manera, si el preu del gas puja, no comptaria a l'hora de fixar el preu del megawatt/hora en els mercats majoristes.

De moment, la Comissió Europea es mostra disposada a estudiar "límits temporals de preu", però ajorna una decisió definitiva fins d'aquí a unes setmanes; de fet, qualsevol decisió en aquest sentit hauria de ser ratificada pels estats membres. En tindran l'oportunitat aquest dijous i divendres, a la cimera europea que se celebrarà a Versalles.

ARXIVAT A:
Unió EuropeaEnergiaUcraïna
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut