Per què és estratègica la Cambra de Comerç de Barcelona?

Per què és estratègica la Cambra de Comerç de Barcelona?

Per què és estratègica la Cambra de Comerç de Barcelona?

Albert ClosasActualitzat
TEMA:
ANC
La Llotja de Mar

La Llotja de Mar

Començo amb una opinió personal: a mi m'agrada el gòtic, i en especial el gòtic civil (potser perquè no n'hi ha tant com el religiós). I, per a mi, hi ha dues joies que destaquen, com a mínim, en tot l'arc mediterrani: la Llotja de la Seda de València (de finals del segle XV) i la Sala de Contractacions de la Llotja de Mar de Barcelona (de finals del XIV).

La Llotja de València la pot visitar qualsevol persona, qualsevol dia, pagant una entrada de 2 euros. La Llotja de Barcelona només es pot visitar amb cita prèvia, trucant per telèfon, i a unes hores i dies concrets. Esclar que la de València és ara un simple museu públic, i la de Barcelona té encara moltes parts de despatxos privats de la institució que acull, la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. Però, tot i així, sempre m'ha sobtat com, al llarg de tants anys, no s'ha trobat la manera d'obrir completament a la ciutat, als visitants locals i als turistes, la millor joia (per mi, insisteixo) del gòtic civil de Catalunya.

 

La Llotja de la Seda de València

 

La imatge d'aquestes dues llotges, una completament oberta i l'altra parcialment tancada, em serveix de metàfora (potser massa fàcil...) del que ha passat amb les eleccions a la Cambra de Barcelona: tots aquests anys de "visites concertades", d'exercir a la institució catalana un poder "concertat" entre els diferents poders econòmics de la ciutat, sembla que està a punt de saltar pels aires, amb la molt inesperada victòria d'una candidatura assambleària com és l'ANC.

 

Es presenten com la Catalunya menestral, de petites i mitjanes empreses i, sobretot, d'autònoms i professionals, i diuen que volen obrir totalment les finestres. Que volen ajudar, de veritat, les petites i mitjanes empreses (de fet, també ho deien totes les altres candidatures), perquè han estat les grans descuidades d'aquests últims temps. Però també, i sense dissimular gens, es presenten com a militants independentistes que volen posar la cambra al servei de la república en una Catalunya independent.

 

 

La Llotja de Mar de Barcelona

 

Com han arribat al poder? A falta de saber els resultats definitius, i a falta de saber quins serials d'impugnacions i batalles jurídiques tindrem les pròximes setmanes, la victòria dels assemblearis s'ha produït gràcies que han sabut, i pogut, mobilitzar molta més gent que els seus adversaris. "És que la gent, quan la motives amb qüestions de país, es mobilitza!", deia una jove entusiasta de l'equip de l'ANC al mig del Saló Daurat de la Llotja, quan es van començar a confirmar els resultats.

Hi ha ajudat, esclar, la gran novetat, impulsada, sobretot, des del govern de la Generalitat: el vot electrònic, que facilitava molt més la participació que no pas en el passat. I ajuda a donar una millor sensació de democràcia directa. És un sistema de vot que no s'ha estalviat fortes crítiques des d'altres candidatures, pels dubtes que aixequen els seus sistemes de verificació. I hi ha hagut un miler de vots que podrien ser sospitosos fins que no quedin totalment verificats. Però són només un sis per cent del total. Difícilment podrien capgirar completament el resultat.

Esclar que, en conjunt, estem parlant d'unes eleccions que, malgrat que han doblat la participació de les anteriors, només han interessat a un 4% de les 360.000 persones (propietàries de 400.000 empreses) que podien votar. El mateix Joan Canadell, el cap visible de l'ANC, reconeixia ahir a la nit que li hauria agradat que hagués votat més gent. Però, en tot cas, són ells els qui van mobilitzar més vots: cosa, per cert, que ni ells mateixos es creien. "De fet, estàvem convençuts que els nostres adversaris serien capaços de moure més gent", afegia Canadell.

 

Per què vota tan poca gent? Potser perquè mai s'ha fet gaire divulgació ni informació de les eleccions. Potser també perquè, no ens enganyem, a molts autònoms i petites empreses els fa mandra o els resulta un maldecap posar-se a fer paperassa, encara que sigui electrònica, per a unes eleccions que tampoc veuen gaire útils per a gaire res. 

Serveix de poc, la cambra? És cert que, en l'era d'internet, el gran paper que feia, per exemple, en l'ajuda a la gent que volia muntar un negoci (i a saber com seria el seu mercat i la seva competència) ja no és tan important. És veritat que la formació i ajut a les petites i mitjanes empreses, que sempre s'ha fet a la Cambra, ara ho fan també moltes associacions, patronals, i entitats públiques i privades del país. I hi ha moltes altres coses pràctiques (i teòriques, com un excel·lent servei d'estudis) que segueix fent la cambra.

Però el més important que fa la cambra és allò que un entén quan, en determinats despatxos de la institució, descobreix penjat algun dels grans mapes de la cartografia medieval catalana: la cambra és l'hereva directa del Consolat de Mar i el seu Llibre, que, en plena Edat Mitjana, va compilar per primer cop les lleis marítimes a tot Europa.

La cambra és un lobby que beu de set segles d'història, en què s'han conformat molts dels mites i realitats del que és avui Catalunya. Té un paper determinant a la Fira de Barcelona, a Turisme de Barcelona, en les rutes aèries i els models de l'aeroport, i també al port. I en la defensa del corredor mediterrani, lligat a la seva gran missió prioritària: la promoció del comerç, les exportacions i la internacionalització de les empreses.

ARXIVAT A:
ANC