La complexitat del cervell canvia el nostre sentit del temps (iStock)

Per què el temps ens passa més de pressa quan ens fem grans? La física té la resposta

La sensació de pas del temps no és la mateixa per cada persona i estaria relacionada amb el que veiem

RedaccióActualitzat

Per què el temps ens passa més de pressa a mesura que envellim? Segur que algun cop us heu fet aquesta pregunta o heu tingut la sensació que el temps va a diferent velocitat depenent de diversos factors.

La física tindria la resposta sobre aquesta disfunció de la percepció. I és que el temps percebut per la nostra ment i el temps "del rellotge" són dos paràmetres totalment diferents i flueixen a diferents ritmes.

El pas cronològic de les hores, els dies i els anys en rellotges i calendaris és un fenomen constant i mesurable. No obstant, la nostra percepció del temps canvia constantment, depenent de les activitats a què ens dediquem, de la nostra edat i fins i tot de si estem més o menys cansats.

El professor d'enginyeria mecànica de la Universitat de Duke, als Estats Units, Adrian Bejan, ha investigat el perquè d'aquests canvis en la percepció del temps i, en concret, per què els anys semblen passar volant a mesura que ens fem grans.

La percepció que el temps passa més de pressa creix amb l'edat (iStock)

L'ull de la ment

Bejan ha examinat la mecànica de la ment humana i com es relaciona amb la nostra comprensió del temps, aportant una explicació física a la nostra percepció mental canviant a mesura que envellim. Segons els seus estudis, el temps tal com l'experimentem representa els canvis percebuts en els estímuls mentals. Està relacionat amb el que veiem.

A mesura que el temps de processament d'imatges canvia, també ho fa la nostra percepció del temps. D'alguna manera, cadascú de nosaltres té el seu propi "temps mental" no relacionat amb el pas d'hores, dies i anys en rellotges i calendaris.

Aquests canvis en els estímuls ens donen una sensació del pas del temps. Per tant, el temps que percep una persona no és el mateix que el que en percep una altra.

El temps, doncs, passa a l'ull de la ment i està relacionat amb el nombre d'imatges mentals que el cervell troba i organitza, i amb l'estat del nostre cervell a mesura que envellim.

Quan ens fem grans, la velocitat a la qual es perceben els canvis en les imatges mentals disminueix a causa de diverses característiques físiques transformadores, com ara la visió, la complexitat del cervell i, més endavant, la degradació de les vies que transmeten la informació. I aquest canvi en el processament d'imatges fa que la percepció del temps s'acceleri.

Quan dues persones miren enrere un mes o un any, aquest període de temps semblarà que ha passat més ràpid per a la persona gran (iStock)

Els moviments oculars seqüencials ràpids

Segons explica Bejan, els moviments oculars seqüencials ràpids -- sacàdics -- són moviments inconscients de l'ull, semblants a una sacsejada, que es produeixen unes quantes vegades per segon. Entre moviment i moviment, els ulls es fixen i el cervell processa la informació visual que ha rebut. Tot això passa de manera inconscient. En els nadons, aquests períodes de fixació són més curts que en els adults.

"Hi ha una relació inversament proporcional entre el processament dels estímuls i la sensació d'acceleració del temps."

Així -continua Bejan- "quan ets jove i experimentes molts estímuls nous, tot és nou, el temps sembla que passa més lentament. A mesura que envellim, la producció d'imatges mentals s'alenteix, i fa la sensació que el temps passa més ràpidament".

Però no només això, perquè la fatiga també influeix en els moviments sacàdics, i crea solapaments i pauses en aquests moviments oculars que donen lloc a senyals creuats. El cervell cansat no pot transferir, llavors, la informació de manera eficaç quan intenta, simultàniament, veure i donar sentit a la informació visual. Està dissenyat per fer aquestes coses per separat.

Finalment, la degradació cerebral a mesura que envellim influeix en la percepció. Els estudis sobre moviments oculars sacàdics en persones grans mostren períodes de latència més llargs, per exemple.

El temps en què el cervell processa la informació visual s'allarga, cosa que dificulta que les persones grans puguin resoldre problemes complexos. "Hi veuen més lentament però senten que el temps passa més ràpid."

Mantenir-se actiu i no caure en la rutina és la fórmula per capgirar la tendència acceleradora en la percepció del pas del temps (iStock)

Hi ha maneres d'alentir-ho?

Tot i que no podem frenar el temps, els científics diuen que sí que podem fer coses per sentir que s'està movent una mica més lent. Per exemple, provant noves experiències fora de les nostres rutines, com ara recuperar aficions de la infantesa i joventut --ballar o tocar un instrument musical--, fer un viatge a una ciutat que mai hagis visitat abans o apuntar-te a classes de cuina, per posar-ne només alguns exemples.

Bejan diu que "la varietat és l'espècia de la vida" i que s'ha de sortir de la rutina i aprofitar el temps que tenim per ajudar-nos a sentir que "el nostre any té més temps per omplir". Segons la seva teoria, viure una vida rutinària faria, doncs, que l'any voli més ràpid.

També és així pel físic alemany Stefan Klein, que estudia la relativitat de l'espai temps i de com el percebem de forma subjectiva. Klein assegura que "el cervell associa la percepció del temps i la memòria". Per tant, quan tot és nou per a un, la seva memòria treballa emmagatzemant més i més dades, i per això "sembla que el temps passa més lent".

Per últim, la psicòloga Cindy Lustig, professora a la Universitat de Michigan, diu que la nostra capacitat de focalitzar-nos en una tasca o centrar-nos en una experiència concreta, pot fer que aquests moments "semblin durar més temps".

Lustig afegeix que cap de nosaltres "sap quant de temps tenim, però, curiosament, en realitat tenim molt de control sobre com vivim aquest temps". Així que -conclou la psicòloga- "animo a tothom a aprofitar al màxim el temps que té".

 

ARXIVAT A:
Ciència
Anar al contingut