Pendents de la sentència al president Torra: inhabilitació o suspensió

Dues reunions deliberatòries, almenys, han servit als magistrats que han jutjat el president Torra per desobediència per entrar en el fons de la qüestió. En principi, la resolució està prevista per abans de Nadal, segons paraules del mateix president del tribunal. Però el debat -segons fonts judicials- és més complex del que s'esperaven.

Els magistrats sembla que s'inclinarien per una condemna per desobediència.

El tribunal no tindria dubte que Torra va desobeir la Junta Electoral Central en no retirar a temps les pancartes del balcó del Palau de la Generalitat en el període electoral de les generals del 28A. Amb tot, en la sentència hauran de recollir un aspecte clau del judici: si la JEC és un òrgan administratiu superior al president de la Generalitat.

Torra defensa que no. La Fiscalia, que sí. Vox, acusació popular, obre una altra via: que no fos autoritat superior, però que el president de la Generalitat no hagués ajudat la JEC en la seva petició.

 Dos delictes, per tant, damunt la taula. El de desobediència i el de denegació d'auxili. 

Delictes contra l'administració pública

Tots dos estan recollits al Codi Penal dins el capítol dels que van contra l'administració pública, però amb penes diferents.
 

- La desobediència (article 410) comporta una inhabilitació d'entre sis mesos i dos anys. La Fiscalia en demana 20 i l'acusació popular, el màxim. 24 mesos, doncs, és el màxim que el tribunal podria imposar de pena a Torra sense vulnerar el principi acusatori.

- En el cas de la denegació d'auxili (article 412.1), el delicte implica una suspensió en el càrrec d'entre 24 i 36 mesos.
 

És a dir que el sentit de la sentència, si és condemnatòria, determinarà el futur polític del president de la Generalitat: una condemna per desobediència l'inhabilitaria. Torra hauria de deixar la presidència de la Generalitat i el vicepresident Aragonès engegar les converses al Parlament per triar un nou president de la Generalitat o, en cas de fracàs, convocar eleccions. Això sempre que el Suprem ratifiqués la condemna.

Una condemna per denegació d'auxili no apartaria Torra del tot. Només el mantindria suspès en les seves funcions durant un temps; fins a un màxim de tres anys. Després d'aquest període, el president podria tornar a exercir el seu càrrec.