Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Llum verda a la reforma que permetrà tenir papers a 5.300 joves migrats sols a Catalunya

El Consell de Ministres aprova la reforma del reglament d'estrangeria que una pugna entre Migracions i Interior ha endarrerit

Redacció Actualitzat
TEMA:
Menors

Aquest dimarts el Consell de Ministres ha aprovat una reforma del reglament d'estrangeria per fer possible la regularització dels menors no acompanyats quan arriben a la majoria d'edat.

És una reforma que fa temps que reclamen molts governs autonòmics, i l'objectiu és flexibilitzar els requisits exigits per obtenir els permisos de residència i de treball.

Segons el Ministeri, a Espanya la mesura beneficiarà 8.000 menors i uns 7.000 majors de 18 anys que han deixat de tenir la protecció de les administracions.

Catalunya concentra bona part d'aquests joves: la Generalitat n'està atenent ara mateix 5.293, dels quals 3.837 són majors d'edat, el 72,6%.


Homologar-se amb la UE

En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, la ministra portaveu, Isabel Rodríguez, ha dit que aquesta reforma homologa la normativa espanyola amb la de la Unió Europea:

"L'objectiu d'aquest reial decret és simplificar els procediments administratius i reduir tot l'àmbit de la documentació dels menors, per evitar que arribin a majors d'edat sense la documentació. El que fem també és respectar i conservar la inversió pública que s'ha fet en ells quan han estat menors per part de les CCAA."

Rodríguez també ha destacat que altres objectius són facilitar-los la incorporació al mercat de treball i rendibilitzar la inversió que han fet les comunitats autònomes en la seva formació i la seva integració.

La ministra de Política Territorial i portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, aquest dimarts a Madrid

De 9 a 3 mesos

Una de les principals modificacions del reglament d'estrangeria que introdueix el reial decret aprovat aquest dimarts és que es redueix de 9 a 3 mesos el termini per obtenir el primer permís de residència.

Segons el text del reial decret, s'escurça el termini perquè "s'ha demostrat que és excessivament llarg", i molts arriben a majors d'edat sense haver-lo aconseguit.

 

Tindran permís de treball

A més, obtindran el permís de treball, cosa que fins ara se'ls ha negat: quan compleixen els 18 anys reben un permís de residència d'un any que no els dona dret a treballar legalment.

El text ho justifica dient que la situació actual "els aboca a una situació d'irregularitat sobrevinguda" perquè "no es correspon amb la realitat del mercat de treball".

Segons s'afirma, és una situació en què, quan arriben als 18 anys, fins ara se'ls tractava de manera molt més exigent que als extutelats que tenen la nacionalitat espanyola.

Una altra mesura important és allargar d'1 a 2 anys el primer permís de residència, i establir un nou procediment per als que hagin arribat a la majoria d'edat els últims anys i s'hagin quedat sense regularitzar.

 

L'ingrés mínim vital com a referència

També es rebaixen els ingressos exigits als menors per poder aconseguir o renovar el permís de residència, que anaven entre els 500 i els 2.000 euros, i no caldrà acreditar-los si alguna institució se'n fa responsable.

En concret, com a referència per atorgar o no la residència, el decret canvia l'índex que s'utilitza per a l'assignació d'ajudes, conegut com a IPREM, per l'ingrés mínim vital.

La justificació és que és "més adequat" perquè precisament és la quantitat mínima que permet a una persona mantenir-se a Espanya.


Porta oberta fins als 23 anys

Un últim canvi important: si durant el temps que porten a Espanya no han completat els tràmits de residència o treball o se'ls han denegat, podran intentar-ho fins que compleixin 23 anys; fins ara se'ls tancaven les portes als 21.

Fa un any i mig ja es va reformar el reglament d'estrangeria mitjançant una instrucció perquè els menors poguessin treballar entre els 16 i els 18 anys.


Pugna entre Migracions i Interior

Aquesta reforma era un compromís del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions que s'ha hagut d'enfrontar al d'Interior, que s'oposava a la reforma.

Aquest dilluns, el ministre José Luis Escrivá ja havia qualificat d'"imminent" l'aprovació d'aquesta reforma en una roda de premsa, acompanyat de la ministra de Drets Socials, Ione Belarra:

"És imminent l'aprovació d'una modificació del reglament d'estrangeria perquè puguin incorporar-se de forma molt més fàcil al mercat de treball, cosa que no ha passat fins ara."

La no compareixença d'Escrivá a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres s'ha interpretat com una manera d'evitar presentar l'aprovació del decret llei com una derrota del ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska.

Els menors migrants no acompanyats podran treballar quan facin 18 anys
Els menors es troben amb problemes legals per treballar quan arriben a la majoria d'edat

La regulació actual, "inacceptable"

Escrivá va anunciar aquesta reforma a finals de maig en una entrevista a "Els matins" de TV3.

Llavors va qualificar d'"inacceptable" la regulació vigent fins ara, perquè gairebé fa impossible l'entrada al mercat de treball d'aquests joves, i va afegir que la reforma s'aprovaria "abans de l'estiu".

A l'altra banda, el ministeri de l'Interior encapçalat per Grande-Marlaska, que argumentava que suposaria un "efecte crida" per a "milions" de joves.

La pressió de les comunitats autònomes, de diferents ONG i també d'alguns partits polítics hauria aconseguit desbloquejar el conflicte a favor de la tesi d'Escrivá.

La crisi de Ceuta ho ha frenat

Un dels principals motius de l'endarreriment d'aquesta reforma ha estat la crisi de Ceuta, on, després de l'entrada massiva de marroquins a mitjans de maig, va arribar a haver-hi 1.500 menors no acompanyats.

A l'agost van començar a tornar al Marroc els que quedaven, una decisió de Marlaska que una jutge va aturar perquè va considerar que s'havien vulnerat els drets dels menors.

Actualment encara queden uns 400 menors marroquins no acompanyats a Ceuta, en un procés farragós per retornar-los en què l'última paraula la tindrà el Marroc.

 

 

ARXIVAT A:
Migracions Menors Ceuta Fernando Grande-Marlaska
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut