4.000 joves extutelats poden quedar desemparats a Catalunya pel fre de Marlaska

Un dels compromisos del govern espanyol era reformar el reglament d'estrangeria per fer més fàcil l'acollida dels menors estrangers i dels majors d'edat ja extutelats reduint tràmits i donant permisos de treball automàtics

Ferran Moreno GarciaActualitzat

Fa més d'un any que el govern espanyol va anunciar que reformaria el reglament d'estrangeria per facilitar la inclusió dels milers de nois i noies migrants no acompanyats que viuen a l'Estat. Aquesta modificació havia de suposar un canvi important perquè els més de 4.000 joves d'entre 18 i 23 anys tutelats pel govern de la Generalitat poguessin veure com el seu dia a dia es fa més fàcil.

El ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, es va comprometre el mes d'abril a aprovar la reforma del reglament abans de l'estiu. Poc després va matisar per dir que l'aprovació seria abans de l'inici del nou curs. Ara ja no hi ha data perquè el Consell de MInistres ho aprovi. Les reticències del ministre de l'Interior, Grande-Marlaska, hi han posat el fre.

Un dels seus arguments és el suposat "efecte crida", com destaca Blanca Garcés, investigadora sènior de l'Àrea de Migracions i coordinadora d'investigació del CIDOB:

"Tot a partir d'una assumpció que és errònia: 'A menys drets dels que estan aquí, menys immigració', o dit al revés: 'A més drets, més immigració'".

I és que l'esborrany de la reforma del reglament presenta millores importants, com ara:

  1. Els tràmits per fer la primera residència passen d'allargar-se 9 mesos al compromís de completar-se en 15 dies.
     
  2. Els menors estrangers en edat laboral, de 16 a 18 anys, no necessitaran una autorització de treball per poder accedir al mercat laboral.
     
  3. La primera renovació de la residència es farà als 2 anys i no al primer any, donant més continuïtat al primer tràmit.
     
  4. Arribats a la majoria d'edat, l'autorització de residència inclourà la de treball.
     
  5. Per a la renovació dels papers, es prendrà com a referència l'ingrés mínim vital i no pas l'Indicador Públic de Renda d'Efectes Múltiples (IPREM). Alhora, es computaran les ajudes socials percebudes pel jove com a ingressos.
     
  6. Els menors que arribin a la majoria d'edat sense els tràmits completats o que se'ls hagi denegat la renovació pels criteris vigents fins al moment, podran optar-hi de nou i fins als 23 anys, no pas fins als 21 com fins ara.

Si aquests canvis no es fan efectius, hi haurà milers de joves en situació irregular i en condicions molt complicades, com explica Rita Grané Moro, directora de Punt de Referència:

"Penso que això farà patir molts joves. I que és un problema molt greu. Boicoteja absolutament les possibilitats d'autonomia de qualsevol jove. Tot són tràmits burocràtics, tot són dificultats. Has d'estar demostrant constantment. Els joves han d'estar demostrant constantment. Serà difícil gestionar això. Serà molt difícil si això no tira endavant... Començarà a haver-hi un munt, milers, de joves en situació irregular."

 

ARXIVAT A:
MigracionsDrets humansMenorsFernando Grande-MarlaskaGovern espanyol
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut