Neix Centrem, el partit de Chacón que vol aglutinar independents i grups sorgits de CiU

Aquest dimarts s'ha presentat en societat Centrem, la nova formació política liderada per l'exconsellera Àngels Chacón i que vol reordenar el tauler polític a Catalunya des d'un "centre sobiranista".

Després de mesos de converses amb polítics independents i partits extraparlamentaris, l'excandidata del PDeCAT al Parlament ha explicat els 14 punts programàtics que regiran el nou partit.

Un acord de mínims en què estan d'acord partits i independents que han estat negociant després de la desfeta electoral de la candidatura de Chacón ara fa un any.

L'exconsellera d'Empresa de la Generalitat i exlíder del PDeCAT vol que la nova formació es mantingui allunyada de les sigles que conformen el projecte: el mateix PDeCAT, la Lliga Democràtica, Convergents i Lliures.

Avui presentem l'eina per fer possible una Catalunya forta, innovadora, sostenible, integradora, solidària, culta i oberta a Europa i al món. Un partit de centre, amb valors i sense complexes!

? Ha arribat l'hora de pensar diferent, @Centrem_ Catalunya! pic.twitter.com/BDyYwy3td1

— Àngels Chacón (@angelschacon) January 11, 2022

La primera fotografia del partit ha comptat amb representants de totes les formacions que s'hi sumen, però no hi eren cares visibles com Astrid Barrio, Antoni Fernández Teixidó i Germà Gordó. Tampoc no hi eren els representants més obertament antiindependentistes d'aquests partits.

El pròxim pas serà el 12 de març, quan hi ha previst el primer congrés de la nova formació, on s'escollirà una direcció que, segons fonts de la negociació, estarà formada per --com a mínim-- la meitat d'independents.

La defensa de la independència, a títol individual

L'acord fundacional de Centrem reconeix Catalunya com a nació i reclama la millora competencial, de finançament i un referèndum per decidir el futur polític de Catalunya. Tot plegat, dins l'ordenament jurídic i renunciant a la unilateralitat.

Renuncia també a la defensa explícita de la independència, per bé que els seus militants, com la mateixa Chacón, puguin defensar aquesta idea.

L'exlíder del PDeCAT ha remarcat que no es tracta d'una coalició de partits, que no s'ha signat cap protocol de federació i que s'hi podran afegir tots els independents que s'acullin al centre liberal i sobiranista que vol impulsar.

Artur Mas no s'hi suma, de moment

Qui encara no ha decidit si se sumarà a la nova formació és l'expresident de la Generalitat Artur Mas, que ja va declinar sumar-se a Junts quan Carles Puigdemont va impulsar el nou partit.

Fonts properes a l'expresident expliquen que encara no ha pres cap decisió sobre el nou espai de Chacón, i que en qualsevol cas manté la militància de base al partit que ell mateix va fundar i presidir, el PDeCAT.

D'aquesta manera, Mas segueix centrant per ara la seva activitat política en la condició d'expresident de la Generalitat.

Al nou partit tampoc no s'hi han sumat, finalment, ni el Partit Nacionalista (PNC) de Marta Pascal ni Units per Avançar de Ramon Espadaler, les úniques formacions sorgides de l'òrbita de CiU que seguiran actuant al marge de Junts i Centrem.

La implosió de CiU

Amb la fi de la marca Convergència i Unió el 2015, el centre catalanista es va implosionar i disgregar en un munt de formacions.

Les més exitoses són Junts per Catalunya, que governa a la Generalitat amb ERC, i el PDeCAT, que manté desenes d'alcaldies i representació al Congrés dels Diputats.

Els altres grups minoritaris han estat competint sense èxit per esgarrapar vots: PNC, Demòcrates (Assumpció Lailla és diputada a través de Junts), Units (Ramon Espadaler és diputat al grup del PSC-Units), Lliures, Lliga Democràtica i Convergents.

Aquests tres últims són els que finalment han estat negociant amb el PDeCAT i Àngels Chacón durant aquests últims vuit mesos per conformar el nou partit.

Però no com a coalició, sinó com a plataforma d'aterratge d'independents provinents d'aquests partits i oberts a noves incorporacions.

De fet, la doble militància es podrà mantenir en el cas del PDeCAT, mentre que la resta debatran durant les pròximes setmanes la continuïtat de les seves activitats polítiques o si es dissolen definitivament.