L'entrada d'un supermercat de Mercadona a Madrid
L'empresa al·lega que el sistema pretenia detectar persones a qui la justícia havia condemnat a no poder entrar en establiments seus (Europa Press/Isabel Infantes)

Multa milionària a Mercadona per fer reconeixement facial dels clients en 50 botigues

L'empresa valenciana va comprar la tecnologia a una companyia israeliana fundada per antics membres del Mossad

Elisenda Rovira Olivé Actualitzat
TEMA:
Seguretat

Un jutjat de Barcelona va condemnar el 2018 un home i una dona per un delicte de robatori amb violència. La pena incloïa, entre altres mesures, un any de presó per a cadascun i la prohibició d'entrar a un establiment de Mercadona de Sant Boi de Llobregat durant dos anys.

Per poder detectar l'eventual entrada dels condemnats a la botiga, Mercadona va sol·licitar el 2019 poder fer servir un "sistema automàtic" de reconeixement facial. Al·legava que els treballadors no podien estar pendents de qui entrava i qui no a l'establiment.

El jutjat s'hi va negar i l'Audiència de Barcelona va ratificar la decisió el febrer d'aquest any. Considerava que la mesura no era "proporcional, necessària ni idònia".

Tot i això, l'empresa va implantar el sistema en 48 botigues d'arreu de l'Estat. Segons afirma, en tots els casos comptava amb sentències que l'autoritzaven a fer servir aquesta tecnologia.

Finalment, però, ara ha anunciat que atura la "prova pilot" i que pagarà la multa de 2,5 milions d'euros que li ha imposat l'Agència Espanyola de Protecció de Dades, que ja va obrir una investigació sobre el cas fa unes setmanes


La justícia hi veu vulneració de drets

Els sistemes implantats recullen dades biomètriques de totes les persones que entren a les botigues. Això requeriria, segons la legislació europea, una autorització expressa de cadascun dels clients i no es podria denegar l'accés a qui no la signés.

Una noia fa servir la tecnologia de reconeixement facial amb el telèfon mòbil
La tecnologia de reconeixement facial desperta alguns dubtes ètics i de seguretat (Europa Press)

La justícia tampoc veu que amb aquesta mesura "s'estigui protegint l'interès públic" com al·lega la companyia, "sinó més aviat els interessos privats o particulars de l'empresa en qüestió".  Considera que el sistema vulnera els drets i llibertats ja no de dels condemnats sinó "de la resta de persones que accedeixen a l'esmentat supermercat".

En un comunicat, Mercadona afirma que era un "projecte pilot" que van testar "durant diversos mesos" en 48 de les 1.640 botigues que la companyia té a l'estat espanyol. Servia per "detectar persones amb ordre d'allunyament dels seus establiments" i, un cop fet això, es notificava la seva presència a les forces de l'ordre.

L'empresa al·lega que les dades dels clients no condemnats no es tracten i que només s'emmagatzemen durant 0,3 segons. La justícia, però, considera que "per molt ràpid que sigui, existeix una violació de la privacitat".

Tecnologia del Mossad

Des de l'1 de juliol, el sistema amb càmeres de seguretat es va posar en marxa a 40 supermercats del País Valencià, a les Balears i a l'Aragó.

La companyia no va aclarir llavors les característiques de la base de dades d'imatges sobre la qual funciona el sistema de reconeixement facial: si les imatges de les persones que entren a les botiges es comparen amb fotografies d'expedients judicials o policials o bé amb imatges de la mateixa Mercadona. 

Tampoc oferia dades a la memòria del 2019 sobre quines pèrdues té a causa dels robatoris als seus establiments, ni quantes condemnes fermes amb allunyament per ordre judicial hi ha contra persones que ho hagin fet.

Diferents mitjans van informar llavors que Mercadona havia comprat el programari de reconeixement facial a l'empresa israeliana AnyVision, fundada i dirigida per antics membres de la direcció del Mossad, els serveis secrets d'Israel. Microsoft va abandonar fa poc l'accionariat d'aquesta companyia per les sospites que fa un control massiu dels palestins a Cisjordània. 


Preocupació per errors i discriminacions

L'Agència de Protecció de Dades posa de manifest la seva "constant preocupació" per "l'interès creixent" a utilitzar aquests sistemes de reconeixement facial, que considera "molt intrusius per als drets i les llibertats fonamentals de les persones físiques".

Precisament, l'AEPD ja va alertar dels errors en l'ús de la biometria que afecten la protecció de dades. Hi destaquen la imprecisió i la vulnerabilitat del sistema, que pot donar falsos positius i que té escletxes de seguretat.

Moviments com el Black Lives Matter denuncien que aquests sistemes generen diferències per trets racials i són causa d'exclusió social o d'errors policials i judicials. Després de la mort de George Floyd, als Estats Units empreses com IBM, Amazon i Microsoft han aparcat la recerca en aquesta tecnologia i n'han suspès la venda a cossos policials.

 

ARXIVAT A:
Alimentació Seguretat
Anar al contingut