Mor als 75 anys l'expresident txec i dramaturg Václav Havel després d'una llarga malaltia
Václav Havel, un dels grans polítics i intel·lectuals europeus testimoni dels canvis a l'Europa del segle XX, ha mort aquest diumenge als 75 anys com a conseqüència del delicat estat de salut que tenia des de feia anys. Va ser l'últim president de l'antiga Txecoslovàquia i el primer de la República Txeca. A la seva biografia, hi destaca la lluita contra l'autoritarisme comunista i la defensa dels drets humans i les llibertats.
RedaccióActualitzat
Només saber-se la mort de Václav Havel, el que va ser president de la República Txeca, i també de la vella Txecoslovàquia, un degoteig de ciutadans s'han aplegat per homenatjar un polític atípic i estimat.
Espelmes, flors i missatges dels txecs. La plaça Venceslau, el lloc on va néixer la "revolució de vellut", que va acabar amb el règim soviètic a l'antiga Txecoslovàquia, s'ha omplert de gent. Lluny de Praga, però, també s'ha lamentat de forma sentida la seva mort.
Un lideratge que es va forjar en una joventut d'escriptor i dramaturg militant contra la dictadura, que es va manifestar de forma dura amb l'esclafament de l'anomenada Primavera de Praga l'any 1968. Els tancs soviètics van acabar amb una onada reformista que amenaçava l'autoritat de Moscou. Václav Havel va ser un dels promotors de l'apertura i va patir presó i repressió.
El 1989, però, la "revolució de vellut" va acabar amb el règim comunista i Havel va ser nomenat president. El país es va dividir sense violència i sota la seva tutela, tot i que hi estava en desacord.
Des del poder, va mantenir la integritat guanyada a pols durant tota una vida de compromís. I nombroses personalitats d'arreu del món es van apropar a Havel. Va propiciar l'acostament de Txèquia a la Unió Europea i l'OTAN i va rebre nombrosos premis i càtedres internacionals, com el Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats i la Medalla de la Llibertat.
Un càncer de pulmó causat per la seva addicció al tabac li va començar a limitar l'activitat i l'any 2003 va abandonar la presidència.
Convertit en un referent ètic a tot el món, va tornar a escriure. Fins a aquest diumenge, en què ha mort als 75 anys.
Espelmes, flors i missatges dels txecs. La plaça Venceslau, el lloc on va néixer la "revolució de vellut", que va acabar amb el règim soviètic a l'antiga Txecoslovàquia, s'ha omplert de gent. Lluny de Praga, però, també s'ha lamentat de forma sentida la seva mort.
Un lideratge que es va forjar en una joventut d'escriptor i dramaturg militant contra la dictadura, que es va manifestar de forma dura amb l'esclafament de l'anomenada Primavera de Praga l'any 1968. Els tancs soviètics van acabar amb una onada reformista que amenaçava l'autoritat de Moscou. Václav Havel va ser un dels promotors de l'apertura i va patir presó i repressió.
El 1989, però, la "revolució de vellut" va acabar amb el règim comunista i Havel va ser nomenat president. El país es va dividir sense violència i sota la seva tutela, tot i que hi estava en desacord.
Des del poder, va mantenir la integritat guanyada a pols durant tota una vida de compromís. I nombroses personalitats d'arreu del món es van apropar a Havel. Va propiciar l'acostament de Txèquia a la Unió Europea i l'OTAN i va rebre nombrosos premis i càtedres internacionals, com el Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats i la Medalla de la Llibertat.
Un càncer de pulmó causat per la seva addicció al tabac li va començar a limitar l'activitat i l'any 2003 va abandonar la presidència.
Convertit en un referent ètic a tot el món, va tornar a escriure. Fins a aquest diumenge, en què ha mort als 75 anys.
