Madariaga nega que ajudés ETA a extorquir i explica que va aconsellar dos empresaris navarresos que volien pagar per la pau
Julen Madariaga, un dels fundadors d'ETA que està imputat en una xarxa de presumpta extorsió d'empresaris, ha convocat la premsa a París per explicar la seva versió. Segons ell, van ser els empresaris els que li van demanar que fes de mitjancer amb la banda terrorista. Segons ell, va aconsellar dos empresaris navarresos víctimes de l'"impost revolucionari o extorsió de fons, segons es digui" i que ho va fer per raons "humanitàries". Madariaga també ha parlat de com veu el procés de pau i no és gaire optimista.
Julen Madariaga, de 74 anys, es troba sota control judicial des del 24 de juny passat a París després que va ser imputat per la jutge Le Vert per associació de malfactors amb finalitats terroristes, finançament del terrorisme i complicitat d'extorsió de fons en banda organitzada. Madariaga ha comparegut perquè, segons ha dit, creu que "la societat civil té dret a saber". L'històric d'ETA ha explicat que va aconsellar dos industrials navarresos que volien pagar voluntàriament a ETA l'impost revolucionari. Madariaga va assegurar que aquella va ser l'única vegada que va acceptar personalment l'entrega de diner dels empresaris, que "era exactament de 54.000 euros" i que anaven en "tres sobres, amb molts comptes matemàtics ratllats" i amb "bitllets de tots els colors".
Madariaga ha explicat que els fets van tenir lloc després que ETA anunciés la seva treva, el 22 de març passat, perquè els empresaris volien pagar amb "l'única condició que aquells diners servissin per a la pau", segons ha explicat. De fet, va subratllar que ETA li va donar una mena de rebut on deia "una cosa així com 'li agraïm vivament la seva aportació voluntària'".
A banda, el fundador d'ETA s'ha referit a la marxa de la treva i s'ha mostrat poc optimista. Ha indicat que a parer seu el procés "s'està podrint" i ha demanat l'apropament de presos "un petit grup de vuit, deu o dotze, dos dels quals estan en fase terminal". Segons ha manifestat aquest gest "suposaria una distensió tremenda". En canvi, ha assenyalat que el fet que la kale borroka s'hagi tornat a fer notar als carrers confirma els seus temors i que "desconfia profundament de Zapatero".
Precisament Madariaga s'ha referit al president del govern per donar alguns detalls sobre la seva participació en els suposats intents de Zapatero de contactar amb els caps d'ETA a principis del 2004, quan encara no havia arribat al poder. Segons Madariaga, l'objectiu de l'aleshores secretari general del PSOE era tractar d'establir "una passarel·la entre ETA i el govern espanyol" en cas que ell guanyés les eleccions". D'aquesta manera, Madariaga ha explicat que el socialista basc Jesús Eriguren es va posar en contacte amb ell i un altre "amic basc". Però després d'aquella trobada, que va durar "vuit o nou hores" en plena campanya electoral, no van tornar a saber de Eriguren, per la qual cosa van entendre que el PSOE ho havia aconseguit per un altre camí a través de Batasuna.
Madariaga ha explicat que els fets van tenir lloc després que ETA anunciés la seva treva, el 22 de març passat, perquè els empresaris volien pagar amb "l'única condició que aquells diners servissin per a la pau", segons ha explicat. De fet, va subratllar que ETA li va donar una mena de rebut on deia "una cosa així com 'li agraïm vivament la seva aportació voluntària'".
A banda, el fundador d'ETA s'ha referit a la marxa de la treva i s'ha mostrat poc optimista. Ha indicat que a parer seu el procés "s'està podrint" i ha demanat l'apropament de presos "un petit grup de vuit, deu o dotze, dos dels quals estan en fase terminal". Segons ha manifestat aquest gest "suposaria una distensió tremenda". En canvi, ha assenyalat que el fet que la kale borroka s'hagi tornat a fer notar als carrers confirma els seus temors i que "desconfia profundament de Zapatero".
Precisament Madariaga s'ha referit al president del govern per donar alguns detalls sobre la seva participació en els suposats intents de Zapatero de contactar amb els caps d'ETA a principis del 2004, quan encara no havia arribat al poder. Segons Madariaga, l'objectiu de l'aleshores secretari general del PSOE era tractar d'establir "una passarel·la entre ETA i el govern espanyol" en cas que ell guanyés les eleccions". D'aquesta manera, Madariaga ha explicat que el socialista basc Jesús Eriguren es va posar en contacte amb ell i un altre "amic basc". Però després d'aquella trobada, que va durar "vuit o nou hores" en plena campanya electoral, no van tornar a saber de Eriguren, per la qual cosa van entendre que el PSOE ho havia aconseguit per un altre camí a través de Batasuna.
