Lluitar contra el matrimoni forçat: rebel·lar-se contra una vida que no s'ha escollit

Des del 2009, s'han presentat 163 denúncies per matrimonis forçats. Els Mossos d'Esquadra van registrar l'any passat a Catalunya 12 denúncies per aquesta forma de violència masclista: 4 menors d'edat i 8 majors d'edat. Pel que fa a aquestes últimes, en 3 casos el matrimoni s'havia consumat fora de l'Estat espanyol. En tota la resta, el matrimoni es va poder evitar.

La majoria de les dones que pateixen aquesta forma de violència masclista no ho denuncia, sovint per por de trair l'honor de la seva família.

Des del 2009 Catalunya compta amb un protocol de prevenció i atenció, adreçat només als cossos policials, i, des del 2014, Girona té un protocol integral pioner que aquest any es vol ampliar a tot Catalunya.

El Departament de Treball està estudiant un nou protocol de prevenció i intervenció, que preveu aprovar aquest 2019 i que integrarà tots els actors implicats: policia, entitats, serveis socials, educació, sanitat, etc.

Hem parlat amb tres noies que es van rebel·lar contra una vida que no havien escollit i que ara són un referent per a les seves comunitats a través de l'associació Valentes i Acompanyades de Girona. És l'única entitat catalana dedicada exclusivament a la prevenció de matrimonis forçats.

El cas de la Maimouna Kebe

Un exemple de matrimoni forçat el veiem amb el cas de la Maimouna. Va marxar del Senegal amb 21 anys per anar a viure amb el seu marit, un cosí seu que vivia a Banyoles i a qui feia anys que no veia.

Maimouna Kebe:

"Jo ja sabia que tard o d'hora em divorciaria. Em deien: amb el temps l'estimaràs, que era la meva sang..."

Però, per a ella, no va ser així. Va patir maltractaments i després de divorciar-se no li van renovar els papers. Un cop de sort va fer que conegués les que ara considera les seves germanes.

La Coumba diu que va tornar a néixer quan es va casar per segona vegada. El primer cop, tenia 15 anys i ho va fer en contra de la seva voluntat.

Coumba:

"Va ser molt dur. Pensava que quan acabés d'estudiar, marxaria. Em van assenyalar i em van dir que era una mala dona."

L'Aya, en canvi, va aconseguir que els seus pares trenquessin el compromís amb un cosí seu. Però moltes noies en circumstàncies similars acaben cedint perquè posen l'honor de la família, i sobretot de la mare, per damunt de la seva llibertat.

Aya:

"Cap pare vol fer mal als seus fills, però ells han estat educats així i ni es plantegen que puguin ser dolents."

Totes elles formen part de l'associació Valentes i Acompanyades de Girona, que treballa per a la prevenció i eradicació dels matrimonis forçats.

Maimouna:

"Són les persones que més m'han ajudat, perquè la meva família no m'ajudava. No vaig néixer aquí, per a mi tot era molt difícil."

I són un exemple per a altres joves amb risc de passar per la mateixa situació.

Coumba:

"Que és el que jo hauria necessitat amb 15 anys. Un referent. Poder explicar què et passa."

Carme Vinyoles, secretària de Valentes i Acompanyades:

"Són molt importants perquè poden parlar des del llenguatge de la pròpia cultura. I les pressions de les famílies, elles poden desmuntar-les i no fer-les sentir culpables."

L'Aya també s'ha tornat a casar amb l'home que va escollir i que és pare dels seus fills. Té clar que ells rebran una educació molt diferent de la seva.

Aya:

"Tinc claríssim que mai faria passar això als meus fills. Són lliures de decidir. Són els meus fills, però faran la seva vida, igual que jo faig la meva. S'ha de respectar la vida de cadascú."