Lluita contra la pesca fantasma: les xarxes abandonades amenacen la vida al mar

El Mediterrani està sotmès a una forta pressió humana per la contaminació, el gran volum de plàstics, el canvi climàtic o la sobrepesca. Un equip de científics de la Universitat de Barcelona ha detectat un dels problemes que amenacen moltes espècies: la pesca fantasma, la que fan els estris de pesca un cop abandonats o perduts al fons del mar.

Les xarxes quilomètriques perdudes al fons del mar són una trampa mortal per a molts éssers vius i una amenaça greu per als ecosistemes marins d'arreu del món. Actuen com a pescadors fantasma. Són xarxes que s'han quedat enganxades, que s'han perdut en dies de temporal o que simplement s'han abandonat.

Un grup de científics s'ha proposat estudiar el problema, donar-lo a conèixer, i emprendre mesures per resoldre'l. L'equip de Bernat Hereu, professor agregat de la Facultat de Biologia de la UB i investigador IRBIO, va decidir declarar la guerra a les xarxes perdudes quan van descobrir que una població d'algues d'una edat d'uns 50 anys que feia temps que estudiaven havia estat arrencada per una xarxa abandonada:

"Encara que estiguin perdudes, no localitzades, estan al fons i segueixen pescant, i a més de forma més eficient perquè els peixos que es queden enganxats a les xarxes serveixen d'esquer per a altres peixos que van a menjar-se'ls i s'hi queden enganxats... Arriba un moment que ja no és efectiva perquè la xarxa s'omple d'algues... s'enfonsa i cau sobre el fons, però un cop al fons segueix fent mal perquè a l'arrossegar-se va enganxant espècies bentòniques, les espècies que viuen sobre el fons, i les arrenca."

Són una amenaça greu per als ecosistemes marins. Maten espècies bentòniques, corall, gorgònies, esponges, pops, peixos... Des del projecte "Evitem la pesca fantasma", Júlia Ortega Solana, tècnica de biologia de la UB i IRBIO, explica que la majoria són de les espècies afectades estan enganxades al fons marí, però també hi ha peixos que hi queden atrapats:

"Igual que hi ha la pesca fantasma, hi ha el trencament o arrencament d'espècies bentòniques enganxades al terra i l'altra és l'ofegament de tot el que queda sota de la xarxa."

Quan localitzen una xarxa és habitual trobar-hi moltes colònies o fragments arrencats de corall vermell.

Ahir 8 de juliol, realitzant tasques d'investigació, es va localitzar i extreure un petit tram de trasmall de la costa del Parc Natural del Montgrí (zona de Cap Castell)! @BHereu @UniBarcelona @FBiodiversidad @IRBioUB @agriculturacat #ghostfishing pic.twitter.com/vQDf5RuQRm

— Evitem la pesca fantasma (@pescafantasma) July 9, 2020

Demanen ajuda per localitzar xarxes al fons del mar

Trobar-les és una tasca gairebé impossible. A més, Joan Illa, cap del Servei de Control i Acció Marítima del Departament de Pesca de la Generalitat, explica que la pesca furtiva és un problema afegit:

I és molt difícil, ja que a part dels pescadors professionals que ens podrien reportar aquesta informació, també hi ha molts pescadors il·legals que calen xarxes quan no tocaria en zones més perilloses o zones protegides, i d'aquestes si que és impossible tenir-ne constància.

Tot l'equip de científics que col·laboren amb el projecte pretenen conscienciar pescadors i submarinistes per aconseguir localitzar-ne tantes com sigui possible.

‼️ Retirem del fons marí més de 4,5 km de #xarxes de pesca perdudes o il·legals.
Ho fem gràcies a un projecte d'extracció d'arts perduts fet el 2019, amb la col·laboració de @FECDAStwit i l'Institut de Recerca de la Biodiversitat de la @UniBarcelona.
👉🏽 https://t.co/NL1hNeCxls pic.twitter.com/3UjRWOGkh2

— Agricultura (@agriculturacat) February 14, 2020

Extracció delicada

Quan troben una xarxa abandonada, n'apunten la localització exacta perquè la Direcció General de Pesca la retiri, una tasca molt delicada per pot malmetre les espècies enganxades. De vegades ja està recoberta d'organismes que hi viuen, i és millor no tocar-la. Els experts valoren si convé o no retirar-la i l'impacte que té en el fons marí.

Si finalment determinen que cal retirar-la, se n'encarrega un equip de suport subaquàtic especialitzat. Molts cops han de tallar amb delicadesa la xarxa i després lligar-la a globus perquè pugi a la superfície.

L'objectiu d'aquestes accions és protegir la biodiversitat marina de tota la costa catalana, tan pressionada per la contaminació per plàstics, el canvi climàtic, la sobrepesca i, també, per les xarxes perdudes.