Llei d'amnistia: així ha estat el joc del gat i la rata entre García-Castellón i els polítics

Un cop aprovada al Congrés, el PP retardarà la tramitació de la llei al Senat, mentre la justícia continua impulsant causes que en podrien deixar fora Puigdemont i Rovira

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto48

Carles Costa Osés

Periodista de Política de TV3 i expert en tribunals

@carlescosta_
Actualitzat

Acció i reacció. O el joc del gat i la rata. Això ha marcat tota la negociació de la llei d'amnistia, des que els vots d'Esquerra i Junts van ser imprescindibles perquè Pedro Sánchez fos investit president del govern espanyol.

D'un costat, el poder legislatiu, l'encarregat de redactar lleis. En aquest cas, els partits favorables a l'amnistia. Des de després de les eleccions del 23-J, han negociat fórmules per intentar que el text cobreixi totes les causes judicials relacionades amb el procés.

De l'altre, el poder judicial, l'encarregat d'interpretar i aplicar les lleis. I aquí, en concret, un jutge: Manuel García-Castellón, de l'Audiència Nacional. Ell ha anat despertant la causa que instrueix per les protestes postsentència del procés de Tsunami Democràtic. Ha imputat per terrorisme el president Puigdemont, Marta Rovira i deu persones més. Si les seves tesis prosperen, podrien quedar fora de l'amnistia.

Durant gairebé mig any, polítics i jutges han fet passos gairebé en paral·lel. Els uns, per intentar cobrir tots els casos que pengen del procés. Els altres, per impulsar unes causes que deixarien més persones sense amnistiar.

Una mena de joc del gat i la rata que queda ben reflectit sobre el calendari.

 


I aquest és el relat d'aquest calendari:
 

24 d'octubre: acord PSOE-Sumar per intentar repetir govern espanyol

Aquell dia, Pedro Sánchez i Yolanda Díaz segellen el pacte per formar un nou govern espanyol de coalició. És un primer pas, però no n'hi ha prou. Per tirar endavant, el nou executiu necessita el suport imprescindible d'Esquerra i Junts. I això comporta una condició: acceptar una llei d'amnistia.

Davant d'aquesta possibilitat, el mateix 24 d'octubre el jutge Manuel García-Castellón fa un primer pas per reactivar la causa de Tsunami Democràtic, adormida des de feia quatre anys. Accepta Vox com a acusació popular. També ho fa amb l'associació de víctimes del terrorisme Dignidad y Justicia.

Amb Vox dins de les acusacions, el jutge s'assegura que tindrà un aliat per poder mantenir la tesi de terrorisme fins al final. Una tesi que no compta amb el suport del fiscal, que sosté que el cas s'hauria d'investigar per desordres públics greus.


2 de novembre: acord ERC-PSOE per investir Pedro Sánchez

Signen l'acord el president d'ERC, Oriol Junqueras, i el ministre de la Presidència, Félix Bolaños. Un dels punts que reclamen els republicans a canvi d'investir Pedro Sánchez és l'amnistia.

Tan sols uns dies abans, Junts també havia escenificat les negociacions amb els socialistes, amb una reunió a Brussel·les amb el president Carles Puigdemont i el número 3 del PSOE, el secretari d'Organització del partit, Santos Cerdán. Sobre la taula, també hi havia l'exigència d'una amnistia.

Una paraula, amnistia, que Pedro Sánchez ja havia pronunciat en públic. El 28 d'octubre, Sánchez aposta per una amnistia per a Catalunya "en defensa de la convivència entre espanyols", davant del Comitè Federal del PSOE.

Uns dies després, el jutge García-Castellón prem l'accelerador de forma contundent. El 6 de novembre, imputa per terrorisme per Tsunami el president Carles Puigdemont i Marta Rovira. També el diputat d'ERC al Parlament Ruben Wagensberg i nou persones més.

La tesi del jutge és que en aquelles protestes hi va haver terrorisme. Ho deixa molt clar en aquesta interlocutòria:

"No es pot minimitzar l'impacte que va tenir per a la vida i la integritat de les persones, i s'ha de subratllar que en el marc d'aquesta acció es va produir la mort d'una persona."


21 de novembre: s'admet a tràmit la proposició de llei d'amnistia

Han passat cinc dies des de la investidura de Pedro Sánchez, gràcies als vots favorables d'Esquerra i de Junts. La contrapartida és la llei d'amnistia. I el 21 de novembre, aquesta llei comença el recorregut al Congrés. La mesa l'admet a tràmit.

Aquell mateix dia, García-Castellón ja porta al Suprem la causa de Tsunami Democràtic.

El jutge recorda que dos dels imputats són aforats: Carles Puigdemont com a eurodiputat i Ruben Wagensberg com a diputat al Parlament. Amb aquesta condició, reconeix que no els pot investigar i demana al Suprem que ho faci. És un altre pas de gegant en la causa.


23 de gener: el PSOE, ERC i Junts afinen la llei d'amnistia amb esmenes

Els partits a favor de l'amnistia aproven esmenes al text a la comissió de justícia del Congrés. Ho fan amb dos objectius.

Primer: que totes les causes relacionades amb el procés quedin cobertes, sobretot després dels moviments del jutge García-Castellón.

I segon: que l'amnistia tingui efectes immediats, davant el convenciment que els jutges plantejaran dubtes al Constitucional i a la justícia europea que deixaran en suspens l'aplicació de la llei.

Davant d'això, el PSOE, Esquerra i Junts acorden que quedaran fora de l'amnistia els investigats per terrorisme, només si han causat de forma intencionada violacions greus de drets humans, recollits al conveni europeu. Sobretot, del dret a la vida i de la prohibició de torturar.

El text també deixa fora de l'amnistia els delictes de traïció, és a dir, la concertació amb un país estranger per declarar la guerra o per perjudicar Espanya. 

L'endemà, nou moviment del jutge García-Castellón en el cas Tsunami. Ja veu violació de drets humans, com la vida o la integritat física, en dos policies ferits durant les protestes a la plaça Urquinaona, el 18 d'octubre del 2019. Si aquesta tesi prosperés, els imputats en aquest cas com el president Puigdemont i Marta Rovira quedarien fora de l'amnistia.

Tan sols uns dies després, el 29 de gener, mou fitxa un altre jutge: l'instructor de la suposada trama russa del procés, l'anomenat cas Volhov. Amplia mig any les investigacions i apunta cap a un delicte de traïció, que també deixaria fora de l'amnistia l'entorn de Puigdemont.

L'endemà, Junts vota no a la llei d'amnistia en el ple del Congrés. Consideren que el text no dona prou garanties per cobrir totes les causes del procés i demanen més canvis.

Les negociacions entre els partits a favor de l'amnistia es tensen i s'encallen 37 dies.

 

7 de març: el PSOE, ERC i Junts acorden el text final de l'amnistia

Els partits a favor de l'amnistia aproven el text final en la comissió de justícia del Congrés.

Es fan dos canvis: importants, segons Junts; estètics, segons Esquerra.

Els investigats per terrorisme es mantenen fora de l'amnistia només si han comès, de forma intencionada, violacions greus de drets humans. Però aquest terrorisme haurà d'encaixar amb la directiva europea i no pas amb el Codi Penal espanyol, que és molt més ampli.

Els delictes de traïció també en queden fora, però definits d'acord amb les normes internacionals i sempre que hi hagi hagut una amenaça efectiva i real. Un matís important en una causa com la de la suposada trama russa del procés, sense proves concloents.

Tan sols uns dies abans, el 29 de febrer, el jutge García-Castellón aconsegueix un altre aliat de pes. Tal com havia demanat, el Suprem obre causa penal per terrorisme contra el president Puigdemont i contra Ruben Wagensberg. L'alt tribunal sosté que Puigdemont va tenir un "lideratge absolut" sobre Tsunami. 

Després de la votació d'avui al Congrés, la llei passa al Senat. Allà, el PP aprofitarà la majoria absoluta que té per retardar-ne la tramitació tant com pugui, un màxim de dos mesos. Aleshores, el text tornarà al Congrés per ser aprovada de manera definitiva. Previsiblement, cap a finals de maig.

Quan la llei entri en vigor, els jutges l'hauran d'interpretar i d'aplicar.

Per tant, l'amnistia tindrà molts més capítols. I potser, algun joc del gat i de la rata més.

 

ARXIVAT A:
Carles PuigdemontMarta RoviraTsunami DemocràticAmnistia
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut