L'informe de l'Eurocambra sobre Pegasus denuncia el govern espanyol pel Catalangate

En l'esborrany de l'informe el Parlament Europeu recomana a la UE que defineixi el concepte de "seguretat nacional" per evitar abusos dels països membres

RedaccióActualitzat

L'informe del Parlament Europeu sobre l'escàndol del programari Pegasus atribueix al govern espanyol l'espionatge a independentistes catalans conegut com a Catalangate.

La primera versió d'aquest informe s'ha fet pública aquest dimarts a Brussel·les i qüestiona que aquest espionatge pogués estar justificat per raons de seguretat nacional:

"Atès que les autoritats espanyoles només han reconegut 18 dels 65 casos, i que les sol·licituds per a aquests casos no s'han fet públiques, no és possible establir de quina manera haurien tingut un impacte immediat o haurien constituït una amenaça imminent a la seguretat nacional o la integritat de l'Estat."


Recomana definir "seguretat nacional" en l'àmbit de la UE

Precisament una de les principals recomanacions de l'informe és que la Unió Europea defineixi què es pot entendre per "seguretat nacional" per evitar abusos per part dels països:

"És necessària una definició comuna europea de 'seguretat nacional', que determini quin règim legal s'aplica en aquests assumptes, així com una demarcació clara de l'àrea en la qual aquest règim especial podria aplicar-se."

Espionatge polític a sobiranistes catalans sense proves

L'autora de l'informe és l'eurodiputada liberal neerlandesa Sophie in 't Veld, i dedica 12 de les 159 pàgines a Espanya, que, juntament amb Grècia, Xipre, Polònia i Hongria, és dels pocs països amb capítol propi.

Malgrat tot, en la roda de premsa de presentació de l'informe, In 't Veld ha estat molt dura i contundent, afirmant que és un escàndol a escala de tota la UE, i que no és patrimoni de cap estat.

Pel que fa a l'espionatge a independentistes catalans, la ponent ha dit que dona per fet que hi ha hagut espionatge polític sense proves que hi hagués cap amenaça a la seguretat nacional:

"Tenim molt poca informació oficial sobre què va passar, però el que hem vist és que hi ha indicis clars que polítics i altres persones han estat espiats sense proves d'una amenaça imminent a la seguretat nacional. Ara, entenc que és delicat i demano a les autoritats espanyoles que ens donin més informació."

L'eurodiputada neerlandesa Sophie in 't Veld aquest dimarts a Brussel·les

Un "buit democràtic" entre els àmbits nacional i europeu

In ‘t Veld ha aprofitat per fer una petició al Consell Europeu perquè faci una cimera extraordinària sobre aquest assumpte, que ha qualificat d'"atac a la democràcia".

En aquest sentit, ha afirmat que hi ha "un buit democràtic" a la UE entre el que és l'"àmbit nacional" dels estats i l'àmbit europeu pel que fa a aquest tipus d'espionatge:

"No pots dir quan et convé que una cosa és un assumpte europeu i quan no et convé que és nacional, i realment crec que ja és hora que la Unió Europea creixi com a unió política, perquè el fet que això estigui passant és perquè hi ha una mena de buit, un buit democràtic, entre l'àmbit europeu i l'àmbit nacional."

La ponent de l'informe també ha acusat d'hipocresia la UE i els països membres quan es denuncien vulneracions similars de drets humans a fora de les seves fronteres, però que es calli quan les cometen ells.

"Els abusos amb el programari espia dels països de la UE és una greu amenaça a la democràcia a tot el continent en un moment en què necessitem la democràcia més que mai."


El "ritme ràpid" i la "lentitud" de la justícia espanyola

El text de l'informe destaca el contrast amb el "ritme ràpid" del sistema judicial espanyol en els casos que afecten Pedro Sánchez i ministres del seu govern, presumptament espiats pel Marroc, amb la "lentitud" dels casos dels sobiranistes catalans.

Aquesta primera versió podrà rebre esmenes per introduir canvis en el redactat de l'informe definitiu, que contindrà recomanacions no vinculants als governs i institucions europees.

Segons l'agència EFE, qui gairebé segur que en presentarà són els eurodiputats de Ciutadans, que precisament comparteixen grup parlamentari amb la ponent de l'informe.

"Escandalosa opacitat" del govern espanyol

Algunes de les persones que se sap que van ser espiades amb el programari Pegasus, com Pere Aragonès o Carles Puigdemonthan celebrat el posicionament del Parlament Europeu. En canvi, el govern espanyol defensa que "va fer el que havia de fer" quan va tenir coneixement "d'accions delictives".

 

 

 

ARXIVAT A:
Parlament EuropeuCatalangatePegasus
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut