L'èxit del model Manresa: integrar joves migrants sense xarxa per combatre la delinqüència

Els Mossos d'Esquadra i els serveis socials de l'Ajuntament lideren un projecte que en un any ha aconseguit abaixar les xifres de delinqüència a la ciutat i oferir un futur millor per a joves extutelats

L'estiu del 2021 i del 2022 van ser complicats per als Mossos d'Esquadra a Manresa. Les xifres de petita delinqüència com furts, robatoris en establiments i estrebades es van disparar. I com a conseqüència d'això, va augmentar la inseguretat ciutadana. Calia buscar estratègies per combatre-ho. I una de les solucions ha estat potenciar la mediació amb un grup de joves, alguns extutelats i amb antecedents policials i penals, que viuen a la capital del Bages. És l'anomenat "model Manresa".

Tot va començar amb una concentració davant de la comissaria d'un grup de joves que protestaven per un suposat abús policial en una detenció. I aquesta protesta va servir perquè agents de mediació dels Mossos s'hi posessin en contacte. A partir d'aquí es van programar unes assemblees que van servir tant per recollir les frustracions dels joves i el seu sentiment de greuge com per buscar sortides a les seves necessitats.

Juntament amb els Serveis Socials de l'Ajuntament, es van fer uns cursos de castellà i de socialització --amb normes d'higiene o puntualitat-- que han aconseguit que alguns d'aquests nois extutelats deixin de viure el carrer, les drogues i la multireincidència com l'única sortida a una vida sense xarxa familiar. El cap visible de tot aquest procés és en Jordi Noè, agent de la comissaria de Manresa: "Anem cobrint necessitats i ells són autònoms i poden tirar, però moltes vegades les necessitats bàsiques no les tenen cobertes: alimentació, aixopluc, autoestima... no ho tenen".

El dia a dia d'en Jordi passa per quedar amb aquesta dotzena de nois, ajudar-los si han d'anar a fer tràmits al jutjat, acompanyar-los al dentista i recordar-los que si cauen en el món de la delinqüència els serà més complicat buscar un futur millor. El que aquest mosso els trasllada és que si cometen un delicte, ja saben a què s'hauran d'atenir, i que així no els podrà ajudar.

"El compromís és que aquí fora (al carrer) no passi res. Si veieu que passa alguna cosa a fora, hem de saber-ho, per ajudar-nos. Si no ens ajudem, sempre ens diran que la culpa és nostra i sempre ens assenyalaran. Hem d'aconseguir que això no passi i m'heu d'ajudar."


I els nois l'escolten amb atenció i els ofereix els recursos municipals o associatius als quals poden optar i els insta a fer un "canvi de xip": "Volem intentar canviar el paradigma que són víctimes de la societat que els ha acollit. Volem que ho reverteixin dient: 'Tinc eines amb les quals puc revertir la situació, i la culpa també és meva'".

Aquest agent de la Unitat de Proximitat i Mediació té clar que la seva tasca no consisteix a abaixar el llindar de la feina de la policia, sinó treballar d'una forma complementària a la que es fa normalment: "La policia no és només coercitiva, sinó també social. Si no apliquem eines com la resolució alternativa de conflictes i només ens dediquem a complir i fer complir la llei, no anem bé". 

La regidora d'Acció i Inclusió Social de l'Ajuntament de Manresa segueix de prop la feina de mossos, tècnics municipals i educadors socials: "El que necessiten és un referent, algú que actuï de germà gran, com un referent d'autoritat i seguretat per poder conèixer quins són els seus drets i també els seus deures de comunitat i perquè els seus itineraris encara siguin més inclusius".

I un dels èxits inclusius del model Manresa ha estat un jove de 20 anys que, després de viure en centres d'acollida des de l'adolescència, ara ha aconseguit una feina com a conserge en una institució on també fa tasques de manteniment. "Estic sense família. Vaig venir quan tenia 12 anys. Em van portar a un altre centre perquè hi estigués fins als 18 anys. Vaig viure en una casa d'okupes: no tenia ni llum ni aigua. Això ha canviat molt, ara tinc un pis de lloguer, estic treballant i puc comprar coses que abans no podia, per exemple roba. Som joves i podem tenir un futur al davant."

Segons els Mossos, en menys d'un any el programa ha aconseguit --en part-- rebaixar les xifres de delictes a Manresa, sobretot d'estrebades i robatoris en establiments. "El gran èxit del mètode Manresa és com l'èxit de la policia: que no fes falta", diu Jordi Noè.
ARXIVAT A:
PolicialMigracionsDrets humans
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut