Les claus del judici del cas Trapero: acusacions, defenses i delictes

Qui és qui en el judici, des dels magistrats fins als testimonis

RedaccióActualitzat


Qui els jutja?

A la cúpula del cos dels Mossos d'Esquadra se'ls jutja a la secció primera de la Sala Penal de l'Audiència Nacional. El tribunal del judici està presidit per 3 magistrats: Concepción Espejel Jorquera, Francisco Javier Vieira Morante i Ramón Sáez Valcárcel.

Concepción Espejel Jorquera

Concepción Espejel Jorquera ingressa a la carrera judicial l'any 1983. Bona part de la seva carrera la passa a Catalunya, a diferents jutjats de terres tarragonines. L'any 1987 és magistrada de l'Audiència Provincial de Tarragona i l'any 1990 ocupa el càrrec de presidenta de la secció segona de l'Audiència Provincial també de Tarragona.

Espejel arriba a la presidència de la sala Penal de l'Audiència Nacional l'any 2017 per substituir Fernando Grande Marlaska quan aquest acaba el seu mandat. L'any 2015 va ser recusada per la Sala Penal de l'Audiència Nacional per jutjar el cas Gürtel  per la seva possible afinitat ideològica amb el PP. Entre els seus casos més mediàtics hi ha el dels joves d'Altsasu. La defensa dels acusats, imputats per participar en l'agressió a dos guàrdies civils i a les seves parelles, també van demanar la seva recusació pel fet d'estar casada amb un coronel de la Guàrdia Civil.

Concepción Espejel també formava part del tribunal que va condemnar Valtònic a 3 anys i mig de presó per delictes d'enaltiment del terrorisme, calúmnies i injúries greus a la corona per les lletres d'unes cançons que el raper va escriure.

La magistrada Espejel forma part de l'Associació Professional de la Magistratura, considerada del sector conservador, i aspira a una de les tres places vacants a la Sala Segona del Tribunal Suprem, l'òrgan que va jutjar els responsables polítics del procés.  

Francisco Javier Vieira Morante

Pel que fa al magistrat Francisco Javier Vieira Morante ingressa a la carrera judicial l'any 1980. Del 2003 fins el 2009 va presidir l'Audiència Provincial de Madrid. Després va passar a ser president del Tribunal Superior de Justícia de Madrid fins l'any 2018 quan va cessar en el càrrec per ocupar la plaça a la Sala Penal de l'Audiència Nacional. Serà el seu primer gran judici des que va arribar fa pocs mesos a l'Audiència Nacional. Francisco Javier Vieira és membre de l'Associació Professional de la Magistratura.

Ramón Sáez Valcárcel

El tercer magistrat i ponent del tribunal és Ramón Sáez Valcárcel. Està a la sala penal de l'Audiència Nacional des del 2007. Va ser vocal general del Poder Judicial a proposta d'IU entre 1996 i 2001. Forma part de l'Associació de Jutges per la Democràcia i se'l considera un dels seus membres més progressistes. Entre les seves sentències més destacades hi ha l'absolució dels acusats per l'anomenat "assalt del parlament" de Catalunya.

Ramón Sáez va defensar la competència de Baltasar Garzón quan aquest va decidir investigar els crims del franquisme i va votar a favor de l'excarceració d'etarres arran de la doctrina Parot. També ha presentat la seva candidatura per una de les tres places vacants a la Sala Segona del Suprem.


Qui acusa?

Com a acusació del cas, s'hi presenta la Fiscalia, que demana 11 anys de presó per a Trapero, Soler i Puig, acusats de rebel·lió, i quatre per a Laplana, acusada de sedició. Els fiscals del judici a la cúpula dels mossos són dos, Miguel Ángel Carballo Cuervo i Pedro Rubira. En aquesta causa no s'hi persona ni l'Advocacia de l'Estat ni l'acusació popular.

Miquel Ángel Carballo

Miguel Ángel Carballo va entrar de fiscal a l'Audiència Nacional l'any 2005.

És tinent fiscal i portaveu de la Fiscalia de l'Audiència Nacional des de l'any 2017. Va ser nomenat per José Manuel Maza. També és Fiscal Coordinador de Terrorisme, càrrec que havia ostentat Dolores Delgado abans de ser nomenada ministra de justícia l'any 2018.

Se'l considera de l'òrbita conservadora i pertany a l'Associació de Fiscals. Cal destacar que va ser fiscal tant en el cas dels joves d'Altsasu com en el de Tamara Carrasco. Miguel Ángel Carballo també fou qui va demanar la imputació dels "Jordis" per sedició just dos dies després dels fets de la Conselleria d'Economia.

Darrerament ha actuat com a fiscal en el cas dels CDR detinguts per terrorisme el passat 23 de setembre i posats tots recentment en llibertat. Justament per l'escrit que van emetre des de la Fiscalia per aquest cas va ser qüestionat per l'associació de Jutges per la Democràcia. També porta la causa oberta a la plataforma Tsunami Democràtic.

El mes de setembre del 2019 la Policia Nacional li va donar la medalla al mèrit policial amb la distinció roja, la màxima condecoració.

Pedro Rubira

Pel que fa al segon fiscal encarregat del judici a la cúpula dels Mossos, Pedro Rubira, és el més veterà de la plantilla de fiscals de l'Audiència Nacional. Forma part del grup conegut com els "fiscals rebels i indomables" que els anys noranta van rebel·lar-se contra el fiscal en cap de l'Audiència Nacional, José Aranda.

Rubira també va ser expedientat per insubordinació per haver desobeït l'ordre de demanar la llibertat pel general de la Guàrdia Civil Galindo, i sancionat per una falta de consideració greu amb els seus escortes.

Entre els seus casos més mediàtics cal destacar que Pedro Rubira va ser el fiscal que va demanar presó pels dos titellaires contractats per l'Ajuntament de Madrid per fer un espectacle infantil. Dos dies després en va demanar la posada en llibertat.

En la fase d'instrucció del cas Trapero el fiscal Rubira va posar en dubte la imparcialitat dels jutges que exerceixen a Catalunya per quedar-se aquesta causa. El ple del TSJC es va reunir per emetre un comunicat de queixa al respecte en una sessió on justament no va assistir el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús María Barrientos, que es presenta per ser magistrat al Tribunal Suprem.

 

Les defenses

Olga Tubau amb Josep Lluís Trapero (ACN)

Pel que fa a les defenses del cas, Olga Tubau s'ocuparà de la defensa de Josep Lluís Trapero, així com la de la intendenta Teresa Laplana. Tubau, del bufet Tubau&Lajara&Echavarri, es va llicenciar a la Universitat de Barcelona l'any 1985 i va iniciar la seva carrera al despatx Jufresa, bressol de prestigiosos advocats catalans.

La lletrada Olga Tubau va ser recomanada a Trapero pels serveis jurídics del Departament d'Interior. L'advocada va arribar a aquest cas avalada per haver aconseguit l'absolució dels antidisturbis acusats de buidar un ull a Ester Quintana amb una pilota de goma.

La defensa de l'exdirector dels Mossos Pere Soler la portarà un dels despatxos de més renom de Barcelona, Martell Advocats.

Cristóbal Martell també va créixer professionalment com advocat al Bufet Jofresa i ben aviat es va convertir en "toga imprescindible" en tot tipus de causes de corrupció i frau fiscal que van des de la trama Gürtel, el cas Palau, el cas Noos, el 3% o els problemes de Messi amb Hisenda.

Fermín Morales

L'economista i exdegà del Col·legi d'Advocats de Barcelona Jaume Alonso Cuevillas va dirigir la defensa de l'acusat Cèsar Puig durant tota la fase d'instrucció, però finalment va donar el relleu al lletrat Fermín Morales, catedràtic de Dret Penal de la UAB. Morales compagina la direcció del bufet de penalistes que porta el seu nom amb una intensa activitat docent i amb la producció de textos jurídics.


Els acusats

En la causa contra la cúpula dels Mossos d'Esquadra que es jutja a l'Audiència Nacional de Madrid hi ha quatre acusats: Josep Lluís Trapero, els seus caps polítics Pere Soler i Cèsar Puig i la intendenta del dispositiu a la conselleria d'Economia del 20 de setembre, Teresa Laplana.

El major Josep Lluís Trapero entrant a l'Audiència Nacional a Madrid
El major Josep Lluís Trapero (CCMA)

Josep Lluís Trapero era major dels Mossos d'Esquadra des de l'abril del 2017, i amb l'aplicació del 155 li van treure el càrrec. La major part de la seva carrera policial ha estat en investigació criminal, en casos tan coneguts com el de Remedios Sánchez, la "mata iaies". El punt més àlgid de la seva carrera professional arriba amb la gestió dels atemptats de Barcelona, l'agost del 2017.

La Fiscalia l'acusa d'un delicte de rebel·lió i demana 11 anys de presó i la seva inhabilitació absoluta durant 11 anys.

Teresa Laplana

Pel que fa a l'única dona de la cúpula dels Mossos jutjada en aquesta causa, la intendenta Teresa Laplana va entrar als Mossos a mitjans dels anys 80, a la primera promoció que va permetre l'accés a les dones. Estava com a responsable de l'operatiu policial a la seu d'Economia el 20 de setembre de 2017.

La Fiscalia l'acusa d'un delicte de sedició i demana 4 anys de presó amb la inhabilitació especial pel dret de sufragi passiu durant el mateix temps de condemna i 5 anys d'inhabilitació com a mossa d'esquadra.

Pere Soler

El tercer acusat en la causa és Pere Soler Campins. Va ser nomenat per Joaquim Forn director general de la Policia de Catalunya el de juliol de 2017 i va ser destituït amb l'aplicació de l'article 155. Soler va rellevar en el càrrec Albert Batlle, que va dimitir arran de les decisions del Govern per l'1 d'octubre.

La Fiscalia l'acusa d'un delicte de rebel·lió i demana 11 anys de presó i 11 anys d'inhabilitació absoluta.

Cèsar Puig

Pel que fa al quart acusat, Cèsar Puig va ser secretari general d'Interior des del 2015 fins al 2017. Des del desembre del 2018 és director general de Serveis Consultius i Coordinador del Gabinet Jurídic de la Generalitat. La Fiscalia l'acusa d'un delicte de rebel·lió i demana per a ell 11 anys de presó i la inhabilitació absoluta per 11 anys.


Els testimonis

Tot i que el judici contra la cúpula dels Mossos comença el 20 de gener, la fase de testimonis no està previst que arrenqui fins al 3 de febrer i s'allargarà fins al 16 de març. Per l'Audiència Nacional hi desfilaran un total de 104 testimonis. Entre els més rellevants i esperats hi ha l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras, l'exconseller d'Interior Joaquim Forn, l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez o l'expresident de la Generalitat Artur Mas, la compareixença dels quals ha estat demanada per les defenses.

També passaran per l'Audiència Nacional comandaments o agents dels Mossos d'Esquadra com Ferran López, el successor de Trapero quan es va aplicar l'article 155 a Catalunya, així com membres de la Guàrdia Civil, com el coronel Diego Pérez de los Cobos, que va ser coordinador de l'actuació policial per impedir l'1 d'octubre.

ARXIVAT A:
Judici TraperoJudici procésJosep Lluís Trapero Mossos d'EsquadraFiscalia General de l'EstatAudiència Nacional
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut