Les balances fiscals
Un dels objectius de la proposta de nou finançament del tripartit és encongir el dèficit fiscal de Catalunya, és a dir, el desequilibri entre el que Catalunya paga en impostos i el que després rep com a despesa pública. El tema és motiu de controvèrsia i, de fet, fins fa poc, el govern espanyol es negava a fer públiques les balances fiscals. Ara ja hi ha una comissió d'experts estudiant-ho. La Generalitat, en canvi, té perfectament quantificat aquest dèficit.
Que al setembre de l'any passat 16.000 alumnes comencessin el curs en barracons és un exemple sovint utilitzat per explicar la necessitat d'un nou model de finançament. A l'hora de fer els números, s'ha tingut en compte l'anomenada balança fiscal. Un grup d'experts ha estudiat, per encàrrec del govern català, la diferència entre el total d'impostos que es paguen des de Catalunya i el que hi torna com a despesa pública.
Segons dades del 2001, la balança està desequilibrada, i aquesta diferència és de 9.000 milions d'euros, un 7,5% de la riquesa anual generada a Catalunya. Però no tothom es posa d'acord sobre la manera de fer els números, i això porta a resultats molt diferents. La Fundació del BBVA va presentar un estudi amb dades de la dècada passada que xifrava l'anomenat dèficit fiscal en només el 3% del PIB. I un altre estudi, de la Fundació de les Caixes, el col·locava en el 10%. Només el concepte "balança fiscal" ja s'ha convertit en polèmic.
Les dades d'inversió pública de l'Estat -en carreteres, ferrocarril, etcètera- són les que expliquen part del dèficit fiscal català. Una comunitat que representa més del 18% de la riquesa de l'Estat rep, aproximadament, el 15% de la inversió.
