L'actriu Cayetana Guillén-Cuervo en la presentació del documental on confessa que va ser violada (EFE/Mariscal)

L'actriu Cayetana Guillén-Cuervo revela una violació als 6 anys: "No n'havia parlat mai"

Ho explica en un documental sobre el procés de creació de "Pandataria", l'obra que estrenarà aquest febrer a Madrid

Redacció/AgènciesActualitzat

L'actriu i presentadora Cayetana Guillén-Cuervo ha revelat al documental "Mapa a Pandataria" que va ser violada amb sis anys en un camp proper a casa seva:

"Vaig tenir una agressió sexual molt forta quan tenia sis anys. Hi havia un camp, i els meus pares no m'hi deixaven anar; un dissabte al matí que ells no eren a casa, va passar aquesta violació, amb sis anys."

Guillén-Cuervo, de 54 anys, ho ha explicat en aquest documental sobre el procés de creació de l'obra "Pandataria", que aquest febrer es farà a Madrid. El reportatge, que es pot veure des d'aquest dijous al canal gratuït CaixaFòrum+, s'endinsa en la diversitat de l'elenc i cadascun dels integrants de la companyia revela ferides i superació no relatades abans.

"No pensava explicar-ho al documental, però quan vaig sentir les declaracions dels meus companys vaig pensar: 'Has de dir-ho.'" La també presidenta de l'Acadèmia d'Arts Escèniques remarca: "Ens hem obert en canal."

"No havia tornat a parlar d'això mai a la vida. Me'n recordo claríssimament; d'aquella edat, és el que millor recordo. Tinc el pla, no el contraplà d'ell, del grup i del que va passar."

L'actriu ha explicat per què no n'havia parlat. "Perquè no vull que estigui present a la meva vida, no vull que em marqui. No vull!", ha afirmat. Ara, ha volgut ser justa amb els companys. "Ells estan explicant tota la seva merda; tota la merda que han hagut de superar per ser els que són", apunta.

Dirigit per Javi Clarke, coproduït amb Cultura Inquieta, el documental segueix el dia a dia de la companyia de dansa contemporània dirigida pel coreògraf i ballarí Chevi Muraday, amb qui Guillén-Cuervo protagonitza l'obra, juntament amb el raper Elio Toffana, abans d'estrenar el seu espectacle al teatre romà en el Festival de Mèrida. "Volíem explicar d'on venim i per què som aquí", diu Muraday.

Els protagonistes de "Pandataria", l'espectacle que uneix dansa, interpretació i rap (EFE/Mariscal)

Pandàtaria, d'illa presó a símbol de diversitat i feminisme

Pandatària és una illa on, a l'època de la dinastia romana Júlia-Clàudia, es desterrava les dones de l'imperi que no s'adequaven a les normes: adúlteres, poderoses, independents o polítiques. 

Una illa presó on segles més tard, rebatejada com a Ventotene, Benito Mussolini empresonava els seus opositors i on Ursula Hirschmann, que acompanyava el seu marit, va escriure en paper de fumar el Manifest de Ventotene, en què descrivia una Europa sense fronteres, el punt de partida del federalisme europeu.

El muntatge, que uneix la dansa, la interpretació i el rap, imagina com devia ser aquest exili, en aquesta illa on és bandejat tot aquell que no encaixa a la societat, per acabar reivindicant-la com a símbol de diversitat i feminisme.

L'espectacle té un repartiment multidisciplinari que completen el raper Elio Toffana, Basem Nahnouh, La Merce i Chus Western, entre d'altres, i tracta, diu Guillén-Cuervo, de mostrar la necessitat d'"abraçar la diferència, de l'amor terapèutic, de la necessitat del consens, del diàleg, de la dignitat, dels drets humans".

"Pandataria" es va estrenar a l'últim Festival de Mèrida i entre el 14 i el 25 de febrer es representarà als Teatros del Canal de Madrid.

 

ARXIVAT A:
Violència masclistaCinemaTeatreMenors
Anar al contingut