El coet xinès Llarga Marxa, a la rampa de llançament
El coet xinès Llarga Marxa, a la rampa de llançament

La Xina enviarà insectes i plantes a la superfície de la Lluna a finals d'any

Ho considera un pas més cap a missions amb robots i, posteriorment, amb humans

Xavier DuranActualitzat

Quan Neil Armstrong, el primer home que va trepitjar la Lluna, va posar el peu en el nostre satèl·lit va dir la seva famosa frase: "És un petit pas per a un home, però un gran salt per a la humanitat". Aquest mes de juny el pas encara serà més petit, però la ciència espera que signifiqui un gran salt: la Xina enviarà insectes i plantes a la Lluna.

El Programa Chang'e, que porta el nom de l'antiga deessa xinesa de la Lluna, preveu enviar humans al satèl·lit a mitjans de la dècada dels anys 30. Abans, i per preparar el terreny, hi vol enviar robots. I un pas fins i tot previ als robots serà el viatge que emprendran uns quants invertebrats i uns quants vegetals, segons es descriu en un article a la web "Universe Today".

La missió començarà amb el llançament d'un coet Llarga Marxa 5 el mes de juny. Portarà una nau que se situarà de forma estacionària en un punt situat entre la Terra i la Lluna -un dels llocs on les atraccions gravitatòries s'equilibren i anul·len. Cap a finals d'any, de la nau en sortirà una sonda que se situarà damunt la superfície de la cara oculta de la Lluna i que també hi transportarà un vehicle que es podrà moure sobre el terreny i recollir mostres.

Juntament amb aquest vehicle i diversos instruments de mesura, la sonda també portarà un contenidor fet amb un aliatge d'alumini que a l'interior contindrà insectes i llavors de plantes. Així descriu el seu contingut Zhang Yuanxun, que n'ha dirigit el disseny:

"El contenidor portarà patates, llavors de la planta arabidopsis i ous de cucs de seda a la superfície de la Lluna. Dels ous en naixeran cucs, que produiran diòxid de carboni, mentre les patates i les llavors emetran oxigen mitjançant la fotosíntesi. Tots junts podran crear un ecosistema senzill a la Lluna".

Serà la primera vegada que un giny humà se situarà en una immensa regió del pol sud lunar anomenada Conca d'Aitken. Té un diàmetre de 2.500 quilòmetres i una profunditat de tretze quilòmetres, creada per algun gran impacte. Observada des de l'aire per diverses missions anteriors, la nau índia Chandrayaan-1 hi va enviar una sonda que, en impactar-h,i va fer desprendre mostres. Un cop analitzades es va observar que a la regió hi ha grans quantitats de gel.

Per això, es creu que seria un bon lloc per establir-hi una base lunar. Els xinesos estudiaran aquesta possibilitat sobre el terreny. Però també volen conèixer l'efecte que la menor gravetat del nostre satèl·lit té sobre els organismes vius.

Les estades en estacions espacials han permès estudiar efectes a mitjà termini de la microgravetat, però amb les plantes i els cucs es pretén saber com creixen aquests organismes en un lloc com la Lluna, on la gravetat és una sisena part de la de la Terra.

Si tot va bé, la Xina durà a terme una missió amb robots. I si hi ha força gel i la radiació que incideix a la superfície és tolerable, uns quinze anys després s'hi enviaria una tripulació humana. De moment, però, el petit pas l'hauran de fer uns cucs de seda.

ARXIVAT A:
Ciència
Anar al contingut