La ultradreta: una amenaça internacional que no preocupa l'antiterrorisme espanyol
TV3 entrevista analistes del Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) i l'experta en extremisme violent ultra Mollie Saltskog
La ultradreta: una amenaça internacional que no preocupa l'antiterrorisme espanyol

La ultradreta: una amenaça internacional que no preocupa l'antiterrorisme espanyol

TV3 entrevista analistes del Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) i l'experta en extremisme violent ultra Mollie Saltskog

Quique Badia Masoni / Yolanda López RiberaActualitzat
TEMA:
Extrema dreta
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

António Guterres, secretari general de Nacions Unides, alertava aquest dilluns que els moviments neonazis i supremacistes blancs han adquirit la dimensió d'una "amenaça transnacional". Guterres s'expressava en aquests termes al Consell de Drets Humans de l'ONU, mentre afegia que, a dia d'avui, organitzacions com aquestes compten amb un suport entre persones amb poder "inimaginable" fa uns anys.

És una opinió compartida per analistes com Mollie Saltskog, part de la consultoria privada de l'exagent de l'FBI Ali Soufan, qui ja havia anticipat l'amenaça de grups com Al-Qaeda abans dels atemptats de l'11 de setembre del 2001.

"És un gran repte. Necessitem que els EUA, Europa i Canadà treballin junts pel que fa a compartició d'intel·ligència, pràctiques i investigació", sosté Saltskog en una entrevista a TV3. "Encara hi ha molt poca investigació sobre aquest tema".

Però el Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), l'organisme encarregat d'avaluar la dimensió de les amenaces terroristes i criminals i al paraigua del qual es coordinen les forces de seguretat espanyoles per combatre aquests fenòmens, considera que a Espanya la violència ultradretana no és l'amenaça que exigeix una actuació més prioritària.

"No és una tendència ni és un fenomen majoritari ni preocupant", assegura una de les seves analistes a TV3. "És molt més probable que es radicalitzi un terrorista jihadista a Espanya que un militant d'extrema dreta", afegeix un company d'ella al CITCO, tots dos sota condició d'anonimat.

La ultradreta: una amenaça internacional que no preocupa l'antiterrorisme espanyol
Material requisat a casa d'un jove neonazi detingut a València el 2019 (Policia Nacional )

Els dos analistes reconeixen que, als fòrums internacionals dels quals participen, s'atorga a aquest fenomen una entitat important, d'acord amb la presència i capacitat d'actuar dels grups ultradretans de cada país implicat. Però insisteixen que la implantació d'aquest tipus de grups en territori espanyol és molt menor.


Característiques de l'extremisme violent ultradretà

"L'extrema dreta a Espanya no té capacitat per desestabilitzar el sistema", afirmen des del CITCO. Segons els seus analistes, es tracta d'un moviment desestructurat, molt heterogeni i que descriuen com una col·lecció de "grupuscles" i "individualitats".

Aquesta radiografia els du a concloure que l'amenaça més gran provinent d'aquests espais l'encarnen els actors solitaris que es radicalitzen, molts cops, de forma individual i a través d'internet.

Són persones que no tenen cap vincle ni l'han tingut en el passat amb cap grup ni organitzacions d'extrema dreta, però que la seva radicalització els condueix a emular altres atacs i altres atacants, com el perpetrador de la massacre de Christchurch, Nova Zelanda. Aquests individus són els que han arribat a executar les accions més violentes durant l'última dècada en l'esfera internacional.

"En aquest sentit", reblen des del CITCO, "no estem exempts de l'individualisme radical".

Aquesta és una opinió compartida pels Mossos d'Esquadra, un dels cossos policials que va participar, juntament amb la Guàrdia Civil, d'una operació contra un grup supremacista blanc els membres del qual van ser detinguts a la Pobla de Cérvoles, a les Garrigues, i al Campello, a l'Alacantí.

Diversos agents dels Mossos d'Esquadra caminant durant un dispositiu antiterrorista a la Barceloneta el juliol (ACN/Blanca Blay)

 

Una segona part d'aquesta operació va acabar amb arrestos a Pamplona, Navarra, i a Ronda, Andalusia. El propi CITCO reconeix que es tracta del primer cas contra una associació d'aquesta naturalesa, pel que la descripció que fan del fenomen es fonamenta, sobretot, en els perfils del grup de detinguts en els dos operatius.

"Un atemptat d'aquestes característiques es podria donar perfectament aquí", afirmava en sintonia amb els analistes del Centre l'inspector Paradell de la Comissaria General d'Informació de Mossos.


Dificultat per perseguir el terrorisme neonazi

Però el comportament descrit pel CITCO a TV3 representa només el d'un dels diferents tipus d'extremismes violents ultradretans existents. Una investigació del 324.cat constatava la relació entre algunes persones del moviment neonazi de Catalunya i un grup d'entrenament rus relacionat amb el moviment paramilitar supremacista blanc a Ucraïna.

Entre l'entorn investigat hi ha el cas documentat per la Directa d'un jove barceloní que es va desplaçar a l'est d'Ucraïna per combatre amb una milícia ultradretana. La guerra civil que viu aquest país amb les autoproclamades repúbliques de Lugansk i Donetsk ha esdevingut un camp d'entrenament per a bona part de l'extremisme neonazi mundial.

En el fragor del conflicte es van crear batallons de voluntaris integrats, sobretot, per individus provinents de les aficions radicals del futbol del país i altres col·lectius ultradretans. Amb els anys, però, aquests batallons se sotmetrien al comandament de la Guàrdia Nacional d'Ucraïna, com a part de les forces de seguretat del Ministeri d'Interior.

Això dificulta la possibilitat de designar com a grups terroristes aquestes organitzacions, el que permetria imputar delictes de terrorisme als qui anessin a combatre amb elles. Mollie Saltskog del Soufan Group assenyala el rerefons geopolític ucraïnès com la raó per la qual la Unió Europea o els EUA encara no ho han fet.

A ulls de les dues potències, Ucraïna actua com a dic de contenció de l'expansionisme del Kremlin. És aquesta consideració la que ha permès que al país hi creixin les organitzacions paramilitars ultradretanes.

"En el passat, el govern dels EUA s'ha abstingut de designar certs actors violents com a organitzacions terroristes foranes en base a consideracions geopolítiques i estratègiques", recorda Saltskog.
 

Els analistes del CITCO, citant el Codi Penal espanyol, distingeixen un "grup terrorista" d'una "milícia" des que en cada cas els delictes comesos per a aquell que hi va a lluitar són diferents.

En el primer supòsit, el delicte imputat és el de pertinença a banda armada, castigat amb entre dos i cinc anys de presó, i en el segon, el que és més difícil de sostenir en un jutjat, "comprometre la neutralitat de l'Estat".

Aquesta situació restringeix l'actuació policial només a aquells casos en què un grup s'estigui proveint d'armes o estigui planificant la comissió d'atemptats, i permet el flux de combatents de tornada al nostre país o la difusió de propaganda ultradretana sense conseqüències penals.

Mentrestant, les més altes instàncies internacionals i els experts en la matèria exigeixen als governs que es prenguin el fenomen de l'extremisme violent ultradretà molt més seriosament.

ARXIVAT A:
Extrema dretaGuàrdia CivilMossos d'EsquadraTerrorisme

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut