La sequera històrica a l'Amazones destapa gravats amb cares humanes de fa 2.000 anys
Es tracta de rostres humans i altres figures que han sortit a la llum ara que el nivell del cabal d'aigua del Rio Negro ha baixat 15 metres
La zona de la selva amazònica viu aquest any la pitjor sequera en més d'un segle i, al seu pas pel Brasil, el cabal del riu Amazones ha caigut a mínims històrics.
Això ha provocat que moltes parts de la riba hagin quedat al descobert. És el cas d'una zona rocosa del Rio Negro, l'afluent més cabalós de l'Amazones, on han sortit a la llum un conjunt de rostres humans, animals i altres formes naturals esculpides a la pedra fins a 2.000 anys enrere.
Algunes de les talles rupestres ja s'havien vist abans, però ara se'n pot veure més varietat, i això ajudarà els investigadors a establir-ne els orígens, segons ha explicat l'arqueòleg Jaime de Santana Oliveira.
L'àrea conserva diversos gravats suaus esculpits damunt d'una roca on es creu que els habitants indígenes esmolaven les seves fletxes i llances molt abans que hi arribessin els europeus.
"Els gravats són prehistòrics o precolonials. No els podem datar amb exactitud, però a partir de l'evidència de l'ocupació humana de la zona, creiem que tenen entre 1.000 i 2.000 anys d'antiguitat", ha detallat Oliveira.
El punt rocós on han emergit els rostres s'anomena Ponto das Lajes, a la riba nord de l'Amazones, a prop d'on s'uneixen el Rio Negro i el riu Solimoes.
Una part va emergir el 2010
Oliveira ha explicat que les talles es van veure per primer cop l'any 2010, però la sequera d'enguany ha estat més severa. El cabal del Rio Negro ha baixat 15 metres des del juliol, cosa que ha deixat al descobert grans extensions de roques i sorra.
"Aquesta vegada no només hem trobat més talles, sinó l'escultura d'un rostre humà tallat a la roca", ha explicat Oliveira, que treballa per a l'Institut Nacional del Patrimoni Històric i Artístic del Brasil.
Els experts consideren que aquest punt es feia servir com a zona per a la preparació d'eines i per esmolar diversos instruments. Carlos Augusto da Silva, de la Universitat Federal de l'Amazones, ha explicat a The Guardian que s'han identificat 25 grups de talles.
