La llibertat d'expressió a Israel, víctima de la guerra de Gaza

L'Ofer Cassif és un diputat jueu del Parlament israelià per un partit d'esquerres de majoria àrab, el Hadash Ta'al, i des de fa temps és una de les bèsties negres de la dreta israeliana.

Després de l'atac de Hamas, va condemnar la massacre sense pal·liatius, però també va dir que al govern d'extrema dreta li serviria d'excusa per implantar la seva agenda contra els palestins i que els bombardejos contra Gaza són un crim contra la humanitat. Tot seguit, el comitè d'ètica del Parlament el va suspendre 45 dies del càrrec i 15 sense cobrar.

Entrevistem Cassif per Zoom i s'estima més no dir-nos on és per seguretat, tant per ell com per la seva família:

"Això és part d'una persecució política de la qual jo soc una petita víctima. Assistim a un violent assalt als drets democràtics més bàsics que encara existeixen a Israel. Se'ns persegueix per denunciar la guerra i els crims israelians quan en cap cas donem suport a Hamas, però és el que diuen que fan".

La suspensió d'un diputat crític és només un exemple de l'ofensiva contra les veus contràries a la guerra i que se solidaritzen amb els civils de Gaza, que ara s'etiqueten com a favorables a Hamas.

Arran de l'atac, el ministeri d'Educació o la Funció Pública han enviat directives instant els responsables a denunciar estudiants o funcionaris que hagin penjat missatges a les xarxes o al carrer, literalment, "en suport als terroristes o contra Israel".

Segons el centre de drets humans Adalah de la ciutat de Haifa, en 15 dies almenys 80 estudiants han estat expedientats en universitats, 50 treballadors expulsats de diferents feines i 110 persones han estat detingudes.

L'Adi Mansour és un dels advocats d'Adalah i assegura que cada dia reben moltes trucades de persones atemorides perquè les estan assetjant a les xarxes per un comentari antiguerra que hagin fet o directament les han detingut, i una bona part són de la minoria àrab israeliana.

"Estem veient un sistema de vigilància molt ampli per processar gent que comença amb individus de carrer, puja cap a les institucions acadèmiques o els llocs de treball i arriba a les institucions estatals".

Mansour assegura que el ventall d'expressions que s'estan prohibint s'amplia cada dia i l'estat endureix les eines de repressió contra els ciutadans per prevenir i impedir qualsevol crítica a la guerra. I això, diu, "no és només una violació del dret a la llibertat d'expressió, sinó una negació absoluta de l'habilitat d'expressar i protestar contra qualsevol fet que tingui a veure amb aquesta crisi".

La mà dura contra els crítics amb la guerra surt del mateix cap de la policia israeliana, Yaakov Shabtai, aliat del ministre supremacista de Seguretat Nacional, Itamar Ben Gvir, que publicava això a TikTok al cap de pocs dies de l'atac de Hamas.

"Qualsevol que vulgui identificar-se amb Gaza és benvingut, el posarem en un autobús i l'ajudarem a arribar fins allà (fins a Gaza)".

@israelpolice.ar

المفوض العام للشرطة، المفتش يعقوب شبتاي: من يرغب بالتضامن وتأييد غزة، مدعو للصعود الآن الى الحافلات المتجهة لهناك

♬ original sound - شرطة اسرائيل - משטרת ישראל

L'ofensiva contra la llibertat d'expressió a Israel també és una ofensiva contra un altre dret fonamental, el de la llibertat de reunió i associació. S'han prohibit i reprimit les poques manifestacions antiguerra que hi ha hagut. En una d'elles hi va participar el Yoav, un pacifista jueu que s'estima més amagar el cognom i la cara per por a represàlies.

Va arribar al punt de reunió al barri de German Colony de Haifa i ja hi havia 100 policies, molts més que potencials manifestants. Conscient que la policia havia prohibit la manifestació "per incitació al terrorisme", aquest veterà activista propalestí es va asseure en un banc al costat d'una senyora.

Portava dues pancartes enrotllades que havia escrit amb molta cura perquè no el poguessin acusar de res. En una deia "genocidi" i en l'altra "atureu el foc ja". Quan tenia un periodista al davant, dissimuladament va començar a treure la segona i al cap de mig minut tenia una munió de policies a sobre.

"Els vaig dir que no em peguessin, que ja em deixava detenir, però em van arrossegar amb molta violència fins al cotxe patrulla i em van portar a comissaria juntament amb dues persones més. Vam estar detinguts gairebé 24 hores fins que el jutge ens va deixar anar sense càrrecs."

En Yoav reconeix que té por de tornar a manifestar-se i diu que la policia és massa forta i que ha aconseguit suprimir totes les manifestacions antiguerra. "Si ja teníem poc marge per la llibertat d'expressió a Israel, i així aparentava ser una democràcia, malgrat que crec que no ho és, doncs ara han decidit acabar amb aquell petit marge, que ja no existeix", assegura.

Les represàlies per criticar la guerra o el discurs oficial han arribat també a la Yocheved Lifschitz, una de les ostatges alliberades per Hamas aquest dilluns, que va gosar fer una roda de premsa explicant l'infern pel qual havia passat. Molts mitjans no li han perdonat que digués que l'organització islamista "l'havia tractat bé al final i fins i tot li enviava un metge cada dos dies".

Un comentari, se suposa, que contradiu el relat oficial que Hamas és el mateix que Estat Islàmic. A les xarxes i a la premsa es titlla la compareixença de "desastre de relacions públiques" i la pressió ha portat la direcció de l'hospital on va fer la compareixença a comprometre's a no deixar parlar lliurement cap exostatge més que els arribi.

Ofer Cassif, el diputat represaliat, conclou:

"Darrere la pantalla de fum de la massacre de Hamas i de la guerra, molta gent està disposada a acceptar retallades de llibertats que no haurien tolerat unes setmanes enrere. Potser és el que caracteritza l'ésser humà i el que segur que caracteritza les societats militaritzades i supremacistes com la nostra".

Un binomi, llibertat versus seguretat, amb què Occident, i especialment els Estats Units, es van ennuegar després de l'11 de setembre del 2001, quan ferits per un gran atac terrorista es van acceptar sacrificar algunes llibertats a canvi d'un miratge de seguretat.