La llei d'amnistia abasta de l'1 de gener del 2012 fins avui i no inclou el terme "lawfare"

La llei apunta que l'aplicació de la legalitat és "necessària", però "de vegades no és suficient per resoldre un conflicte polític sostingut en el temps"

RedaccióActualitzat

La llei d'amnistia inclou els líders del procés del 9-N i l'1-O. Té setze articles, dues disposicions addicionals i una disposició final, recollits en 23 pàgines.

La llei s'ha registrat aquesta tarda al Congrés només amb els vots del PSOE. S'esperava que Sumar, Esquerra, Junts, Bildu, el PNB i el BNG, tots els grups que donen suport a la investidura de Pedro Sánchez excepte Coalició Canària, també la firmessin, però finalment no ho han fet.
 

Quins fets inclou?

Inclou "actes determinants de responsabilitat penal, administrativa o comptable" des de l'1 de gener del 2012 fins a aquest dilluns, quan la proposició de llei quedarà registrada al Congrés dels Diputats. Per tant, no perdonaria fets posteriors.

Textualment, diu que "no només abasta l'organització i celebració de la consulta i el referèndum, sinó també altres possibles delictes", i menciona "els actes preparatoris, accions de protesta per permetre'n la celebració o mostrar oposició al processament o condemna dels seus responsables, incloent-hi també l'assistència, col·laboració, assessorament o representació de qualsevol mena, protecció i seguretat dels responsables, així com tots els actes de la llei que acrediten una tensió política, social i institucional que aquesta norma aspira a resoldre".
 

Menciona el lawfare?

El text no inclou el terme lawfare, però sí que parla de les "accions que no es trobin directament relacionades" amb el 9N i l'1-O. Textualment, es diu que queden amnistiats "actes comesos per reivindicar, promoure o procurar la independència de Catalunya".

Amb aquest article i els posteriors, hi entrarien casos com el de Miquel Buch o Josep Lluís Alay. Ara bé, aquesta descripció deixaria fora Laura Borràs i Gonzalo Boye
 

En quina situació penal quedarien els amnistiats?

Pel que fa a la responsabilitat penal dels amnistiats, estableix la posada en llibertat immediata dels amnistiats que siguin a la presó, l'eliminació d'antecedents, l'anul·lació de les ordres de cerca i captura --nacionals o internacionals-- i d'ingrés a la presó, així com la fi de les mesures cautelars.
 

Poden ser indemnitzats o se'ls tornaran les multes?

No. El text especifica que la llei no donarà dret a cobrar indemnitzacions ni generarà drets econòmics per a les persones amnistiades.
Tampoc els permetrà recuperar les quantitats que hagin pagat en concepte de multes.
 

Els policies de l'1 d'octubre quedarien amnistiats?

Sí, amb una excepció: els casos de tortura. La llei diu que queden fora els delictes de tortures o de tractes inhumans o degradants, segons el Conveni per a la Protecció dels Drets Humans, "sempre que superin un llindar mínim de gravetat".  

I un altre cas que també deixa clar la llei: l'agent que va disparar una pilota de goma a Roger Espanyol no quedaria amnistiat. En concret, diu que queden fora de l'amnistia els "actes dolosos contra les persones que haguessin produït un resultat de mort, avortament o lesions al fetus, la pèrdua o la inutilitat d'un òrgan o membre, la pèrdua o inutilitat d'un sentit, la impotència, l'esterilitat o una greu deformitat".
 

Què passa amb Tsunami Democràtic o els CDR?

També quedarien amnistiats. El text diu que només quedarien fora de l'amnistia aquells delictes de terrorisme amb sentència ferma. I això no passa en cap d'aquests dos casos, ja que amb l'aprovació de la llei no haurien d'arribar a judici.


I amb els treballadors públics?

La llei d'amnistia també fa referència als treballadors públics encausats, a qui es reincorporarà al lloc de treball, en cas que haguessin estat apartats, i se'ls reintegrarà "els drets actius i passius".

A més, se'ls reconeixerà l'antiguitat com si no haguessin interromput la feina, tot i que no podran cobrar aquest temps. D'altra banda, se'ls netejarà el full de serveis de notes desfavorables relacionades amb els fets amnistiats.
 

Com es justifica la llei?

És a l'exposició de motius on s'assenyala els arguments que la justifiquen per passar el filtre del Tribunal Constitucional.

Aquí, la llei apunta que "persegueix l'assoliment d'un interès general, com pot ser la necessitat de superar i encarrilar conflictes polítics i socials arrelats, en la recerca de la millora de la convivència i la cohesió social".

També diu que l'aplicació de la legalitat és "necessària", però "de vegades no és suficient per resoldre un conflicte polític sostingut en el temps". Es defensa que la llei ha de servir per superar tensions després de "més de deu anys de conflicte", sempre "en benefici del bé general". 

I remarca que "les fites a assolir dins del marc constitucional són plurals" i afegeix que, tot i això, "tots els camins han de transitar dins de l'ordenament jurídic nacional i internacional".

Recorda que l'amnistia no està prevista a la Constitució espanyola, però que tampoc la prohibeix i esmenta altres estats europeus on s'han promulgat, fins i tot quan els seus textos constitucionals no la preveuen explícitament. 

De cara a evitar recursos, se citen aquests casos i també la legislació europea que ho empararia.

 

Com s'aplicarà la llei?

L'aplicació de la llei és "preferent i urgent" i depèn ara de cada jutge, que tindrà dos mesos com a màxim per prendre una decisió. Encara que es presentin recursos, no es podrà suspendre el procés: "Sense perjudici de futurs recursos, que no tindran efectes suspensius".

La llei d'amnistia entrarà en vigor el mateix dia que es publiqui al Butlletí Oficial de l'Estat.

 

La llei sencera

Pots consultar el contingut de la "Llei Orgànica d'Amnistia per a la Normalització Institucional, Política i Social a Catalunya" sencer aquí:

 

Text de la proposta de llei d'amnistia by Moderador Noticies Web on Scribd

 

El periple fins a l'aprovació definitiva

Un cop registrada, la llei haurà de ser admesa a tràmit per la mesa del Congrés, previsiblement aquesta setmana. A la cambra baixa ha de passar el tràmit de la presa en consideració, és a dir, es votarà a la cambra baixa si es tramita o no. 

Superat aquest punt, el text passaria a les comissions, que la podrien modificar. Llavors, se sotmetria a una primera votació al Congrés. 

Un cop aprovada, passaria al Senat. En aquesta cambra, el PP hi té majoria absoluta, i ja ha anunciat que intentarà endarrerir al màxim la tramitació de la llei, que tornaria al Congrés, que podria aixecar el veto i aprovar definitivament el text original, per majoria absoluta.

ARXIVAT A:
Amnistia
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut