Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Irídia denuncia "desproporció" i "vulneració de drets" de la policia durant la pandèmia

L'associació denuncia agressions policials en desnonaments, al carrer i la situació de violència institucional al CIE de Barcelona

Laura Galan Actualitzat
TEMA:
Drets humans

Enmig de la pandèmia de la Covid, el 2020 ha estat marcat per les denúncies de vulneració de drets per part dels cossos i forces de seguretat motivades per les restriccions sanitàries. És una de les principals conclusions de l'informe del Servei d'Atenció i Denúncia davant de Situacions de Violència Institucional (SAIDAVI) d'Irídia.

Aquestes vulneracions de drets, segons l'associació, han augmentat "tant als espais de privació de llibertat" -presons i CIE- "com al carrer, i han arribat fins i tot a produir-se en domicilis privats".

A la via pública es constata un ús desproporcionat de la força i l'augment de "forma desmesurada" de sancions administratives, retencions o detencions "que es poden considerar arbitràries en moltes ocasions".

També destaca l'impacte psicosocial de la pandèmia per la sensació que la normativa no era clara. "No saber si s'està fent el correcte i la percepció permanent d'estar en risc de ser sancionat" ha generat un sentiment d'angoixa i hiperalerta en part de la població, assegura a l'informe.

A l'esgotament emocional dins del context de vulnerabilitat, destaca que les agressions han estat "especialment greus dins dels domicilis".

 

El SAIDAVI ha rebut 186 sol·licituts d'actuació davant de presumptes vulneracions de drets humans, dels quals 96 ho han estat per violència institucional. D'aquests denunciants, 25 eren dones, 71 homes i una persona trans. D'entre totes aquestes persones hi havia 7 menors.

L'informe de SAIDAVI també fa referència al dret a la protesta en el marc de la crisi sanitària de la Covid i constata les limitacions en els drets de reunió i manifestació. Posa en evidència que, sobretot en el primer estat d'alarma, hi va haver una "greu situació d'inseguretat jurídica" amb "limitacions desproporcionades".


Espai públic

Les mesures decretades per la pandèmia han afectat "especialment el dret de circulació". Els usos de l'espai públic s'han vist "fortament" restringits. Segons Irídia, l'impacte va ser molt diferent en els persones en situació de vulnerbilitat, "fent evidents desigualtats estructurals" i "situacions de discriminació".

L'informe posa com a exemple les treballadores de la llar que, en alguns casos, van ser obligades a confinar-se a les cases on treballaven, o d'altres que no tenien la situació regularitzada i "no tenien garantits els drets de baixa o atur" i no podien acreditar el desplaçament per anar a treballar, cosa per la qual estaven sotmeses a sancions administratives.

També assegura que en els primers mesos de l'estat d'alerta la policia va denunciar administrativament per no estar confinades persones sense sostre tot i no tenir un sostre on confinar-se.

I denuncia que, al novembre, un caporal de la Guàrdia Urbana de Barcelona va disparar dos trets a una persona sense sostre que li van impactar a l'abdomen. L'actuació, Irídia la qualifica d'"ús d'una arma de foc de forma precipitada".

 

La situació al CIE

En un altre apartat, però també relacionat amb la Covid, Irídia parla de la situació de violència institucional al Centre d'Internament d'Estrangers de Barcelona. L'any passat es van presentar 6 denúncies contra agents de la Policia Nacional.

El centre va estar tancat temporalment durant mig any, però a partir de la reobertura a l'octubre, hi va haver un brot de coronavirus amb 8 persones positives. La quarantena es va fer, segons l'informe, en cel·les sense mobiliari ni serveis. Assegura que, segons els interns, algunes persones van acabar autolesionant-se, per la qual cosa van ser agredides pels funcionaris que els custodiaven.

A més, l'informe relata la dificultat per accedir al CIE per entrevistar-se amb les persones internes que volien denunciar les agressions.

Finalment, també fa referència a les presons. Durant el 2020 el SAIDAVI ha rebut 7 denúncies per tortura o tracte cruel, i ha assumit la representació de 3 dels casos.

Actuacions al domicili

L'informe també es refereix a la inviolavilitat del domicili, i constata que durant el 2020 Irídia va tenir coneixement de 4 situacions "especialment greus d'entrades a domicili per part dels cossos i forces de seguretat de l'Estat, malgrat no concórrer cap dels supòsits legals per fer-ho".

I es refereix a un ús "excessiu i desproporcionat" de la força en els desnonaments, "quan han continuat executant-se tot i l'actual situació de pandèmia".

En concret, es refereix al cas d'una família amb menors en situació de vulnerabilitat en què es va fer "un ús abusiu de la força, actuació que podria ser delictiva".


Recomanacions d'Irídia

L'informe també fa una sèrie de recomanacions com ara la derogació urgent de la reforma del Codi Penal del 2015, especialment pel que fa a la llibertat d'expressió o de reunió i als delictes com la sedició, injúries a la Corona o enaltiment del terrorisme.

També reclama que es prohibeixi l'ús de les bales de goma per part del cossos i forces de seguretat de l'Estat; que el número d'identificació dels antiavalots sigui fàcilment visible i recordable, i que se suprimeixin els centres d'internament d'estrangers.

Text íntegre de l'informe d'Irídia:

 

ARXIVAT A:
Drets humans Covid-19 Coronavirus

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut