Milers de treballadores de la llar encara no han cobrat el subsidi de la Covid

Milers de treballadores de la llar encara no han cobrat el subsidi especial que el govern espanyol va aprovar per a aquelles que es quedessin sense feina a causa de la pandèmia del coronavirus.

El ministeri va començar a pagar a finals de juliol i ja l'han cobrat prop de la meitat de les 32.000 treballadores que ho van sol·licitar. De moment, no hi ha data per a la resta, però l'Estat va reconeixent els pagaments progressivament. Una de les treballadores de la llar sense feina que encara no l'ha cobrat és Ana María Calderón: 

"Jo tenia diversos treballs en diverses cases però de tots em van fer fora perquè no es podia anar-hi per la pandèmia. Només em vaig quedar cuidant una àvia els caps de setmana i va tenir Covid i va morir. Ara mateix estic sense res i el subsidi no arriba. Això és una burla de l'Estat."

Durant aquests mesos, ha pogut subsistir gràcies a la campanya que va promoure el seu sindicat de treballadores de la llar: van confeccionar nines de roba durant el confinament per regalar-les a qui els fes una donació.

Com ella, milers de treballadores de la llar encara no han rebut el subsidi que l'Estat els va prometre si eren acomiadades o deixaven de prestar els serveis durant un temps per la Covid.

D'altra banda, a la María García la van acomiadar a principis d'abril i, a hores d'ara, tampoc ha rebut l'ajut. Ella va poder trobar una altra feina a principis de juliol, però, abans, va estar tres mesos sense cap ingrés:

"Sents angoixa, ràbia i impotència."

El subsidi era d'un 70% del sou durant un màxim de 4 mesos, en un col·lectiu en què predominen els sous de menys de mil euros. Creu que, sigui quin sigui la quantitat que rebi, són diners que li corresponen:

"No sé si seran 500 o 600 euros, en el meu cas. Però el que sigui, si ho han promès, em pertany"

El subsidi només el van demanar 32.000 empleades, una desena part de les que podien fer-ho. El principal motiu de la poca acollida, segons denuncia Sindillar, són les dificultats en la tramitació a l'hora de demanar-la. "Moltes no van arribar a comprendre com s'havia de fer el procediment de sol·licitud", lamenten.

Si bé amb els ERTO eren les empreses les que s'havien d'encarregar de la gestió, en aquest cas eren les pròpies treballadores de la llar les que havien de formalitzar la petició.

Fonts del Ministeri de Treball asseguren que, tot i que els pagaments han començat tard, a finals de juliol, el reconeixement dels subsidis de les treballadores de la llar va a bon ritme. Però encara que els paguin el subsidi, la problemàtica de fons, subsisteix. I és que aquesta ajuda especial es va haver de crear perquè aquestes treballadores no tenen dret a l'atur encara que estiguin donades d'alta a la Seguretat Social.

En aquest sentit, Rocío Echeverría, portaveu del sindicat de treballadores de la llar Sindillar, denuncia la manca d'interès polític per equiparar-les al règim general:

"No hi ha voluntat política per buscar una solució i millorar el nostre sector. Creiem que és bastant mesquí, bastant invisibilitzador i bastant masclista".

Tot plegat, en un sector en què es calcula que 1 de cada 3 ni tan sols té contracte laboral, tal com lamenta Echeverría:

"Les que no tenim contracte no hem pogut accedir a cap tipus d'ajuda i aquelles que realment van ser acomiadades, s'han quedat sense portar un pa a la boca"

Les treballadores de la llar són un dels col·lectius més dels castigats per la crisi de la Covid. De fet, el nombre de treballadores de la llar amb feina no para de disminuir.

Segons les dades oficials, a Espanya ara n'hi ha 374.000 donades d'alta a la Seguretat Social, un 7% menys que ara fa un any. Amb aquest panorama i sense feina, Ana María Calderón és pessimista pel que fa al seu futur:

"Ja vam tenir una crisi i va ser greu. Ens pagaven el que volien. Què és el que vindrà ara? Doncs cada cop pitjor".