"Internet té la màgia de difondre les bones idees de persona a persona, com un virus"

La TED Foundation es una organizació no lucrativa que va començar ara fa 25 anys amb la intenció d'expandir bones idees. Bruno Giussani és, actualment, el seu director europeu, i va participar a les <a href="http://www.cccb.org/icionline/" Target="_alt">Jornades I+C+I del CCCB </a>per parlar de com internet està canviant la manera de comunicar i transmetre el coneixement.
Barcelona

"Internet té la màgia de difondre les bones idees de persona a persona, com un virus"

La TED Foundation es una organizació no lucrativa que va començar ara fa 25 anys amb la intenció d'expandir bones idees. Bruno Giussani és, actualment, el seu director europeu, i va participar a les Jornades I+C+I del CCCB per parlar de com internet està canviant la manera de comunicar i transmetre el coneixement.
Karma Peiró Actualitzat
P. Què és la TED Conference?
R. El 1984 va començar la primera Conferència TED a Califòrnia, orientada a tres temes principals: tecnologia, entreteniment i disseny (d'aquí les seves sigles). Pensant en aquell moment, aquests temes eren bàsics perquè les persones interessades pel disseny venien de San Francisco; les interessades en la tecnologia, del Sillicon Valley, i de Los Angeles en baixaven els dels grans mitjans. A més, va ser l'any que va aparèixer el primer ordinador Macintosh i també el CD. Era un moment propici.

P. I la TED Conference va tenir tal èxit que avui cobreix moltes altres temàtiques i s'organitza en diferents països a l'any, no?
R. Exacte, a partir del 1984 va començar a fer-se gran. Avui també es parla de ciència, educació, arquitectura, etcètera, i es fan tres conferències anuals: als EUA, a Europa i a l'Índia.

P: El lema de la TED Conference és "difondre les idees", però es considera una trobada elitista a la qual pocs poden accedir pel seu cost, i hi ha llista d'espera per accedir-hi.
R. Cert, per això ens vam obrir ja fa tres anys a internet. Reproduïm totes les sessions dels experts que passen per la TED Conference i de manera completament lliure, amb Creative Commons, qualsevol persona pot descarregar-se el vídeo al seu ordinador o a l'iPhone, replicar-lo en un blog, recomanar-lo en classes o aprendre simplement del coneixement que expandim.

P. Quants vídeos d'experts tenen al web en aquests moments?

R. Actualment uns 500. En publiquem tres o quatre de nous cada setmana, i els més antics són de fa uns deu o dotze anys. I la gent els utilitza de maneres sorprenents que mai no ens hauríem pogut imaginar: per exemple, professors universitaris els fan servir per complementar les seves classes o per argumentar un discurs dins un blog professional.

P. Una altra peculiaritat de l'èxit de TED és que les xerrades només duren 18 minuts. Per què aquest temps tan inusual?
R. Divuit minuts es poden seguir molt bé "online", és més temps que només tres minuts, com fan en altres congressos, i per tant necessites preparar-te el que diràs. I és més curt que la clàssica sessió de 20 o 30 minuts. Una típica xerrada de TED és la donada per un arquitecte i seguida per escriptors, geòlegs o tecnòlegs.

P. Recorda un d'aquests experts que hagi tingut molta popularitat a internet?
R. Tenim estrelles, lògicament, com Al Gore o Bill Gates, que són molt vistos. Però aquestes estrelles no tenen tant de mèrit com altres experts que probablement ningú havia escoltat abans. Un exemple és el de la neuròloga nord-americana Jill Bolte Taylor. Fa vuit anys va tenir un vessament cerebral. Com a científica es va adonar del que li passava, ho va superar i va escriure un llibre. En la seva xerrada de TED va ensenyar un cervell real i va explicar com funciona. Va ser increïble, i això ha aconseguit un milió i mig de visites.

P. També m'ha sorprès la de Margaret Wertheim, una matemàtica que explica la formació dels corals dels fons marins amb formes fetes a ganxet.
R. Veus? És aquest tipus de conferències les que perseguim. Totalment diferents però amb un vessant molt divulgatiu i senzill per explicar les idees més complexes. Normalment, quan escoltes una d'aquestes xerrades sobre l'Antàrtida o la combinació de la ciència amb l'entreteniment, quedes atrapat i no pots deixar de mirar-la.

P. Tenen molta competència a internet?
R. Molta, cada cop més les conferències presencials es recolzen en el vídeo i després ho mostren als seus webs. Les pots trobar per YouTube sobre totes les matèries. Però el nostre truc és com les tenim enregistrades. Tenim sis o set càmeres i hi ha postproducció, de manera que si el conferenciant assenyala la pantalla i mostra una presentació en Power Point o un vídeo, la càmera l'enfoca perquè l'espectador no es perdi el comentari i entengui el contingut complet tal com si hi hagués estat present en directe.

P. Com a director europeu de la TED Conference, i després de conèixer experts tan particulars, quina visió té del món en aquests moments?

R. Sóc optimista. Procuro no tenir una visió pessimista ni cínica. Procuro posar-me les ulleres que creuen en les solucions, invertir les meves energies en aquesta direcció. Estic interessant en la gent que fa les coses ben fetes, encara que siguin petites accions com, per exemple, millorar la mobilitat d'un barri d'una ciutat per a la gent que té problemes físics.

P. Però el món sencer passa per un moment pessimista amb la crisi econòmica...
R. És veritat, però ja sabem que les causes són nombroses i que no tots els que la patim en som responsables. Però també ens ha de servir per preguntar-nos: estem parlant d'una crisi psicològica? O d'una de real en la qual haurem d'inventar noves maneres per fer funcionar el món, localment i globalment? Comencem a trobar solucions.

P. El mes passat Michel Bauwens, director de la Fundació P2P, va venir a Barcelona per parlar del P2P com una possible solució per canviar el sistema econòmic. Què li sembla?
R. El P2P és una solució per repensar, igual que el moviment del programari lliure. No és la solució però sí una possibilitat. Moltes altres alternatives estan creixent fora dels canals convencionals per substituir les maneres de fer dels darrers 40 o 50 anys. Pensa en la Wikipedia o en altres idees de codi obert. Darrere no hi ha un funcionament capitalista, ni diners, només coneixement i un interès per compartir. No hi ha res que puguis trobar als llibres d'economia clàssics.

P: Finalment parlem del fet que la tecnologia està canviant esquemes...
No, parlem de gent...

P: Però aquesta gent també hi era fa 20 anys...
R. Sí, però ningú havia tingut la idea de crear una Wikipedia amb dos milions i mig d'articles disponibles per a tothom. Estem parlant de la capacitat de la gent per utilitzar tecnologia i inventar coses bones que ajuden moltes altres persones.

P:  En aquest sentit, quines altres idees creu que veurem popularitzades els propers anys?

R: S'està gestant una mena de revolució entre l'ensenyament i l'aprenentatge. Si penses en la qualitat del coneixement disponible avui, gratis, al més alt nivell... Mai abans havíem tingut aquesta oportunitat. Si penses en la quantitat d'universitats com Harvard o el MIT que obren les seves classes a tothom a través d'internet, és una oportunitat increïble. Si ets un doctor o professor universitari a Ghana, per exemple, tens accés a aquest coneixement i el pots crear i expandir-lo. Abans, el metge de Ghana, quan aconseguia una bibliografia, feia deu anys que estava caducada! Aquesta mena d'iniciatives són cada cop més freqüents i és part del canvi que s'està fent al món.

P: El problema és que aquest coneixement encara està molt amagat a internet.
R: És clar, si vas al Google trobaràs abans la Britney Spears que el metge especialista en una malaltia. Però el coneixement hi és. És com el vídeo de Jill Taylor de només 18 minuts. Nosaltres no el controlem. La Jill tampoc. Però cada cop més gent el veu i canvia pensaments. Potser això és la màgia d'internet... la seva capacitat de difondre idees bones de persona a persona, com un virus. Però dels bons!