Dispositius dissenyats per una start-up catalana aplicats a les necessitats dels equips de rescat
Dispositius dissenyats per una start-up catalana aplicats a les necessitats dels equips de rescat

Internet de les coses: aparells connectats a la xarxa que ens fan més fàcil la vida

Catalunya és la setena regió europea amb més empreses dedicades a aquesta tecnologia

Toni CanyísActualitzat

Ja no sobta ningú veure una persona engegant la calefacció o apujant les persianes de casa seva des del telèfon mòbil mentre és a la feina o a centenars de quilòmetres lluny. Els aparells connectats a Internet que poden enviar dades a una aplicació o que es poden controlar remotament fa temps que s'han anat introduint en l'àmbit domèstic. Però aquestes mateixes tecnologies també es poden aplicar a l'entorn urbà, en la mobilitat o a la indústria, on han trigat més a popularitzar-se, però també estan revolucionant els processos de producció. Són una de les puntes de llança de l'anomenada indústria 4.0.

Disposar de dades a temps real i poder-les processar per prendre decisions a l'instant permet millorar la productivitat industrial. Però, a més, serveix per gestionar més eficientment uns recursos materials i energètics limitats i fer les empreses més sostenibles. I anant més enllà, el que es coneix com a IoT, "Internet of Things" o internet de les coses, també es pot utilitzar per millorar les condicions de vida de les persones en el camp de salut o de seguretat laboral.

A Valor Afegit hem parlat amb una colla d'empreses innovadores que estan explorant aquestes oportunitats que s'obren.

Màquines connectades i més sostenibles

A l'empresa AEInnova de Terrassa van desenvolupar un sistema per recuperar l'escalfor residual que generen les màquines o les xemeneies de les empreses, però que es perd, i transformar-la en electricitat. Es tractava d'aplicar en la indústria una tecnologia que ja s'utilitza en les missions espacials. "És un procés totalment físic, com les plaques solars, salvant la distància, que converteixen llum en energia elèctrica perquè nosaltres vam utilitzar la tecnologia termoelèctrica per passar l'escalfor directament en energia utilitzable", assegura David Comellas, el director general.

 


Amb tot, no van trobar empreses interessades a comprar aquests dispositius. Però no es va rendir i van decidir aplicar aquesta tecnologia a un altre tipus d'aparells: els sensors connectats a internet. Són sensors que cada cop porten més màquines i que envien constantment dades sobre el seu funcionament per prevenir, per exemple, possibles avaries. És un sistema autosuficient que no necessita bateries perquè s'alimenta de l'electricitat que genera la màquina on està instal·lat. A més, s'evita la utilització dels materials tòxics que contenen les bateries i els problemes de reciclatge que comporten quan acaben la seva vida útil. "Nosaltres hem desenvolupat una solució completa. Des del sensor, el node IoT que captura les dades del sensor, les processa i les envia, i finalment l'alimentació termoelèctrica. Però, al final, hi ha d'haver també un programari, un software, que sigui capaç de visualitzar les dades, d'analitzar-les i de donar la informació per a la presa de decisions".


Una aposta amb el suport de la Unió Europea

Aquesta tecnologia els ha portat a ser considerats per la Comissió Europea una de les 50 start-ups més disruptives i a invertir en l'empresa. Per raons mediambientals, a més, han decidit fabricar els dispositius a Autel Sistems, una empresa de muntatge de circuits impresos, a Terrassa mateix. David Comellas: "El producte, el desenvolupem a Catalunya i el fabriquem localment aquí a Catalunya, en un proveïdor aquí a Terrassa, que fa tot el muntatge i la fabricació de l'equip. Perquè fabricar a la Xina, que és l'opció més habitual, té una grandíssima petjada de carboni pel transport de la mercaderia. Per tant, hem de fugir d'això".

Les empreses que apliquen als seus productes l'internet de les coses estan entre els sectors que més valor afegit aporten a l'economia. Segons Jordi Aguasca, el director de Transformació Tecnològica d'Acció, l'agència per la competitivitat de l'empresa de la Generalitat de Catalunya, "a Catalunya tenim unes 280 empreses que facturen agregadament uns 1.500 milions d'euros i donen més de 7.000 llocs de treball. Som, actualment, la setena regió de la Unió Europea amb més volum i activitat..."
 

Controlar els patògens en tot moment

A l'UCI de l'hospital de la Mútua de Terrassa hi ha col·locat una petita caixa que analitza permanentment l'aire de l'habitació per trobar-hi possibles bacteris. Pot ser un dispositiu molt útil en entorns hospitalaris per detectar en temps real l'aparició de microorganismes vius en l'ambient que poden afectar els pacients.


L'aparell l'ha desenvolupat una start-up instal·lada a Sabadell, Sens Solutions, que ja està a punt de posar-lo al mercat. Sílvia Gómez és la fundadora i directora general de l'empresa: "Inicialment, el vàrem pensar per a hospitals, perquè vàrem veure una gran necessitat en la identificació ràpida de bacteris. De fet, la problemàtica que tenim amb bacteris residents a antibiòtics cada vegada va a més, precisament perquè no som capaços d'identificar els bacteris ràpidament". Però ara també volen aplicar-lo a la indústria alimentària o en explotacions ramaderes. Uns sensors fotografien la petjada digital del bacteri i a través d'intel·ligència artificial el sistema identifica de quin bacteri es tracta. 

L'aparell funciona sense supervisió humana i envia contínuament les dades a través d'internet.

"És el mateix dispositiu el que adquireix totes les dades, les envia al nostre servidor i al nostre servidor són analitzats. Llavors, si hi ha una identificació, salta una alarma, i l'alarma arriba a les persones adequades."
 

Saber quin aire respirem

Al Prat de Llobregat, un altre aparell col·locat en un fanal també analitza l'aire, però el que detecta són, en canvi, els diferents contaminants atmosfèrics. Mesura fins a 11 paràmetres ambientals. L'empresa Bettair Cities, de l'Hospitalet de Llobregat, ha aconseguit replicar en un petit dispositiu el que fan les estacions de mesura tradicionals i més sofisticades que hi ha des de fa anys en alguns carrers i en algunes poblacions, però a un preu 40 vegades inferior.

Segons Josep Perelló, el director general de la companyia, "les estacions tradicionals de monitoratge, que són imprescindibles per portar un control de la qualitat de l'aire, són molt costoses, perquè incorporen analitzadors de gasos molt cars i que, a més, necessiten calibratge periòdic. Gràcies a Bettair, en ser més compactes, assequibles i no necessitar aquest calibratge periòdic, permet fer grans desplegaments i permet mesurar la qualitat de l'aire on mai s'havia pogut mesurar abans".

Les mesures de l'aparell s'envien automàticament per internet al client, generalment una administració local, que pot veure en temps real l'impacte de les seves accions per mitigar la contaminació. Josep Perelló: "Els nostres dispositius estan contínuament enviant les dades, com si es tractés d'un telèfon mòbil, i entre això i que es poden posar molts més punts de mesura, aporten una informació molt valuosa per veure com s'està comportant la contaminació en una ciutat a tota hora". Aquestes petites estacions ja s'estan desplegant aquí a moltes poblacions i també a ciutats com París, Roma o Màlaga. Demà descobrirem un dispositiu connectat a internet que millora la seguretat dels treballadors de la indústria.
 

De la seguretat de les màquines a la dels treballadors 

Hi ha un equip de la Creu Roja que ha de fer sovint rescats d'excursionistes al Parc Nacional del Teide en zones sense cobertura telefònica. Això fa més difícils les evacuacions o, en casos complicats, a l'hora de demanar reforços. Ara, però, porten uns aparells que indiquen, automàticament i en temps real, on està cada rescatador i a quina alçada, o si té algun problema i, a través d'una connexió d'internet per satèl·lit, envien les dades a un centre de coordinació.

Aquests dispositius els ha desenvolupat Engidi, una altra start-up catalana. Estan dissenyats, principalment, per millorar la seguretat dels treballadors en grans espais industrials com les plantes petroquímiques i cimenteres, o en les obres de les carreteres, però també s'han adaptat a les necessitats dels equips de rescat a la muntanya.


Gerard Fernández és el director general d'Engidi: "El dispositiu, automàticament, quan hi ha un esdeveniment, per exemple un impacte o una caiguda, ell ho notifica directament a una plataforma, una plataforma amb accés web. I els tècnics de prevenció poden veure en temps real què ha passat. Passa en atrapaments, en caigudes... Passa en cops de calor, per exemple, ara de cara a l'estiu, quan hi ha un índex d'humitat i temperatura que supera un llindar determinat, el dispositiu geolocalitza i diu quin tipus d'alarma és".

En aquesta start-up van veure que, a través de l'internet de les coses, les empreses tenien molta informació de l'estat de les màquines, però molt poca de l'estat dels treballadors i van decidir posar-s'hi.

"Veiem que es pot desenvolupar una tecnologia que connecti en temps real els treballadors en espais d'alta perillositat, i mitjançant aquesta connectivitat, reduir el temps de reacció quan hi ha un accident".
 

Prevenir abans que curar

El següent repte d'aquesta start-up és tractar l'allau de dades que proporcionen aquests dispositius per poder prevenir els accidents específicament en cada lloc de treball.

L'internet de les coses està obrint possibilitats fins ara impensables en multitud de sectors.

Per a Jordi Aguasca, d'Acció, "si l'apliques en l'àmbit urbà, tens les smart cities. Si l'apliques en l'àmbit industrial tens l'OiT industrial. Si l'apliques en l'àmbit de l'automoció tens el vehicle connectat. Per tant, tot aquest tema, que està evolucionant i que està tenint una aplicació molt transversal i cada vegada més integral, et permet guanyar en qualitat de serveis, et permet guanyar en dades, en informació, i per tant el que et permetrà, en definitiva, és tenir millor qualitat de vida".

ARXIVAT A:
InternetEmpresaTecnologiaSalut
Anar al contingut