Ho pagarem els catalans
Llegeix "La postdata" de Xavier Bosch sobre l'últim "Àgora".
Enllaç a altres textos de l'autor
Xavier Bosch
Director i presentador del programa "Àgora", de TV3
A l'"Àgora" d'ahir, amb l'excusa de l'economia grega, vam aconseguir dur al programa l'economista català més citat en les revistes especialitzades i en els cercles financers mundials. A Jordi Galí, director del Centre de Recerca en Economia Internacional, vicepresident de l'European Economic Association i catedràtic a la UPF i a la NYU, se li veu la intel·ligència a la cara. Com els bons jugadors d'escacs, va tres o quatre jugades per endavant. Així que sent la pregunta, els ulls el delaten que ell ja va dues o tres repreguntes més endavant. Parla sense vanitat, sense fatxenderia però amb la certesa que el que està dient es fa escoltar. Tot i ser professor universitari, comunica molt bé. Sap posar-se al nivell dels espectadors i d'un presentador que té la taca al seu currículum d'haver estat expulsat d'Esade (o això era un mèrit?). És a dir que d'economia, com de tants altres temes, dissimula la seva ignorància per antena. De fet, es tracta d'això: d'aprendre dels que més en saben.
Ahir, per exemple, fora de les opinions habituals, Jordi Galí va dir que no és gaire optimista amb la situació econòmica espanyola. Tampoc no es deixa endur pels titulars d'una pujada rècord de la borsa i, abans de criticar les mesures preses per Zapatero, les analitza una a una i en fa el diagnòstic. Creu que cal, efectivament, la reforma del pla de pensions i allargar l'edat de jubilació, però no per fugir d'un atzucac immediat sinó com a mesura a mitjà i llarg termini. Potser, a Jordi Galí, se l'escolten tant al món perquè no fa anàlisis de curta volada sinó que sap que, en termes econòmics, albirar l'horitzó és molt important. En aquest sentit, demà, Zapatero explicarà al Congrés com s'ho farà per reduir el dèficit espanyol. Ens temem, pels primers indicis que rebem, que els tocarà el rebre a les comunitats autònomes. La retallada vindrà per aquí i, quan encara no hem desembolicat el nou sistema de finançament, ja es veu a venir que ens faran tornar el llaç. Si és així –i no ho dubto, ho temo-, aviat els nostres pressupostos per la sanitat, per l'educació i per altres prestacions socials es veuran retallats. Per variar, ho pagarem els catalans.
De primer tema, ahir, vam parlar del referèndum de la Diagonal amb Jordi Hereu. Ell també creu que la transformació de la ciutat és tenir mirada a llarg termini. Hi ha qui creu, però, que s'ha tret aquest conill del barret ben bé per l'efecte contrari: per mirar de salvar-se a curt termini. Va admetre, per primera vegada, que el cost de la consulta popular ronda els 3 milions d'euros. Jo no podré votar. No estic empadronat a Barcelona. Si pogués desvirgar-me votant per internet, tinc molt clara quina opció triaria.
Ahir, per exemple, fora de les opinions habituals, Jordi Galí va dir que no és gaire optimista amb la situació econòmica espanyola. Tampoc no es deixa endur pels titulars d'una pujada rècord de la borsa i, abans de criticar les mesures preses per Zapatero, les analitza una a una i en fa el diagnòstic. Creu que cal, efectivament, la reforma del pla de pensions i allargar l'edat de jubilació, però no per fugir d'un atzucac immediat sinó com a mesura a mitjà i llarg termini. Potser, a Jordi Galí, se l'escolten tant al món perquè no fa anàlisis de curta volada sinó que sap que, en termes econòmics, albirar l'horitzó és molt important. En aquest sentit, demà, Zapatero explicarà al Congrés com s'ho farà per reduir el dèficit espanyol. Ens temem, pels primers indicis que rebem, que els tocarà el rebre a les comunitats autònomes. La retallada vindrà per aquí i, quan encara no hem desembolicat el nou sistema de finançament, ja es veu a venir que ens faran tornar el llaç. Si és així –i no ho dubto, ho temo-, aviat els nostres pressupostos per la sanitat, per l'educació i per altres prestacions socials es veuran retallats. Per variar, ho pagarem els catalans.
De primer tema, ahir, vam parlar del referèndum de la Diagonal amb Jordi Hereu. Ell també creu que la transformació de la ciutat és tenir mirada a llarg termini. Hi ha qui creu, però, que s'ha tret aquest conill del barret ben bé per l'efecte contrari: per mirar de salvar-se a curt termini. Va admetre, per primera vegada, que el cost de la consulta popular ronda els 3 milions d'euros. Jo no podré votar. No estic empadronat a Barcelona. Si pogués desvirgar-me votant per internet, tinc molt clara quina opció triaria.
